Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques
© Presidència de la República de Lituània / Dz. G. Barysaité
Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana. Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques: Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia. Tanmateix, aquest anhelat i treballat objectiu es va veure desfigurat quan el 27 de novembre el president ucraïnès Ianukóvitx va anunciar que no acudiria a la capital lituana, Vílnius, a signar l’acord. Aquest fet, a banda de generar una greu crisi política a Ucraïna, també va provocar un fort desencís en la presidència lituana. Tanmateix, Vílnius va considerar un èxit la signatura d’acords amb els altres dos nous socis de la UE, Geòrgia i Moldàvia, al desembre.
Les relacions de Lituània amb Rússia van viure un nou episodi de tensió quan Moscou va prohibir, al començament d’any, la importació de llet lituana, adduint raons sanitàries. Posteriors trobades van contribuir a disminuir la tensió i a reprendre el comerç de llet.
Una visita de gran contingut simbòlic va ser la que va fer a Vílnius el president israelià Shimon Peres, a l’agost. Aquest viatge va servir per a recordar el ric i antic llegat jueu fortament unit a la història i la cultura del país bàltic.