Al maig del 2014 hi va haver eleccions presidencials a Lituània. La presidenta, Dalia Grybauskaitė, independent, va obtenir el 47% dels sufragis a la primera volta i va ser reelegida en segona volta pel 58% dels vots. Grybauskaitė va destacar en el Consell de la UE per la forta defensa de les autoritats ucraïneses en el conflicte amb Rússia i per l’advertiment sobre les amenaces que les polítiques del Kremlin representen per als països de l’est d’Europa i per a la UE en general. D’altra banda, les eleccions al Parlament Europeu van suposar un curiós quàdruple empat entre els partits socialdemòcrata Pàtria i el liberal Ordre i Justícia, que van obtenir dos europarlamentaris cadascun, i el partit laborista (Polonesos de Lituània) i el dels pagesos i els verds, que van assolir un diputat cadascun a Brussel·les.
Lituània va continuar buscant solucions a la forta dependència energètica del gas rus i va intentar proveir-se, a manca d’un gasoducte adient, d’un subministrament per vaixell provinent d’altres fonts. Tanmateix, la qüestió energètica va continuar sent un problema de primer ordre per a l’economia i la seguretat del país. Malgrat tot, l’economia lituana es va mantenir com una de les economies més actives de la UE, amb un creixement previst per als anys 2014 i 2015 superior al 3%.