Malgrat els escàndols i les polèmiques dels darrers anys, el país es va mantenir com a referent financer. El 2016 va continuar marcat per l’obertura econòmica i financera del país, favorable a les grans empreses, i pels baixos tipus impositius al capital. Amb un sistema bancari que diposa d’actius en un volum aproximadament equivalent a 16 vegades el PIB, Luxemburg va esdevenir la segona indústria de fons d’inversió més important al món, amb capacitat per a abastar l’obertura de comptes de capital i un entorn favorable a les empreses multinacionals. Tot i que el sector bancari tradicional es va veure afectat pel baix entorn de les taxes d’interès, la indústria dels fons d’inversió va guanyar impuls i la contribució del sector financer a l’economia global es va enfortir.
El creixement del PIB va ser superior al 3%, gràcies a l’execució de grans projectes d’infraestructura pública, un repunt del consum privat i les exportacions netes de serveis. Les exportacions de serveis, principalment financeres, van ser el principal motor del creixement amb un deute públic i un dèficit baixos. Això no obstant, els riscos van ser un context de menys creixement potencial, així com l’alta dependència del sector bancari i dels treballadors transfronterers. El consum privat es va veure afectat per les alces dels tipus d’IVA al principi del 2015 i la inflació general va baixar a causa de les creixents pressions deflacionistes a la zona euro i la caiguda dels preus del petroli des de mitjan 2014.