L’any va començar amb més revelacions periodístiques sobre l’anomenat escàndol LuxLeaks, que ja havia esclatat el 2014. Ara es va fer públic que en la seva etapa de primer ministre del país, entre els anys 1995 i 2013, Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea, havia bloquejat sistemàticament qualsevol iniciativa europea d’harmonitzar els règims fiscals dels estats membres a l’hora que pactava, secretament, amb grans multinacionals (Amazon, McDonalds, Fiat, Shire Pharmaceutical, Skype, etc.) que declaressin els seus ingressos a Luxemburg en unes condicions molt avantatjoses. Aquesta notícia va colpejar fortament la credibilitat del veterà polític, que, malgrat tot, es va mantenir en el càrrec.
Al llarg d’aquest any, la comissària europea de la Competència, Margrethe Verstager va pressionar perquè particularment Amazon i McDonalds facin front a les demandes de Brussel·les, que, en el cas de la primera, puja a centenars de milions d’euros.
Tot i això, Luxemburg va mantenir la seva política de presentar-se com un estat business-friendly (‘obert als negocis’) i va desenvolupar al llarg de l’any una agressiva campanya per captar empreses britàniques que es vulguin establir a la Unió Europea, un cop el Regne Unit en marxi.