El procés d’adhesió de Macedònia a la UE, iniciat fa cinc anys, encara es troba bloquejat per Grècia, arran del contenciós obert amb aquest país per la denominació de Macedònia com a tal —conflicte que es manté des de la proclamació de la seva independència de l’antiga Iugoslàvia, l’any 1991—. L’absència d’avenços, tant en aquest tema com en la incorporació a l’OTAN —també bloquejada per Grècia—, va generar nombroses manifestacions al país, amb el suport del principal partit de l’oposició, la Unió Socialdemòcrata de Macedònia, liderada per l’expresident Branko Crvenkovski (SDSM), el qual també va demanar eleccions anticipades donada la delicada situació econòmica i social del país. La UE va anunciar al principi d’any una ofensiva diplomàtica per intentar accelerar la cerca d’una solució a aquest litigi, amb el suport del mediador de l’ONU, Mathew Nimetz.
La crisi internacional també ha afectat de forma important l’economia del país, malgrat els esforços del Govern de Nikola Gruevski per encetar una sèrie de reformes estructurals per fer front a la delicada situació. Això va fer que l’FMI oferís ajuda financera per poder engegar aquestes reformes i estabilitzar el país. No obstant això, el baix deute públic, l’alta disciplina fiscal existent i una relativa estabilitat de les finances púbiques de l’Estat van permetre que el Govern de Gruevski millorés la posició i crèdit del seu país i mantingués la credibilitat de les seves finances envers els mercats financers internacionals.
Al mes d’octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans, a petició d’una demanda presentada per la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU), va anunciar que demanaria al Govern macedoni que respongués davant d’aquest tribunal amb relació a la seva participació en el segrest del ciutadà alemany Khaled al-Masri en territori macedoni, que va ser transportat a una presó secreta d’Afganistan per a ser torturat posteriorment i alliberat en territori albanès unes setmanes més tard. L’ACLU va acusar l’agència d’intel·ligència nord-americana (CIA) i el Govern nord-americà de George Bush de ser-ne els responsables.