La situació econòmica del país va millorar en alguns aspectes, especialment en el sector laboral, en què es va produir una baixada de la taxa d’atur de prop de deu punts, situant-se en un 28% de la població activa. Tanmateix, el creixement de l’economia va continuar sent lent, a causa sobretot del complex entorn econòmic en què es troba el país i del fet que les reformes econòmiques implementades els darrers anys no acaben de donar els fruits desitjats. No obstant això, l’augment de les exportacions i la forta inversió pública –sobretot en infraestructures– va permetre un creixement del país de prop d’un 3%.
Al mes d’octubre, i per cinquè any consecutiu, la Comissió Europea va recomanar l’obertura de negociacions d’adhesió de Macedònia a la UE, malgrat la negativa dels governs grec i búlgar. En el seu informe considera que el país compleix els criteris polítics per a l’adhesió, i demana que continuï el paquet de reformes legislatives iniciat, així com la millora de les deficiències detectades en política ambiental, control financer i polítiques socials. També s’alerta de la intromissió política en àrees de llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació o la independència dels tribunals de justícia.
La disputa amb Grècia és per l’ús de “Macedònia” com a nom oficial del país, ja que el Govern grec insisteix que el nom de “Macedònia” pot implicar reivindicacions territorials i de les minories de la seva província del nord, que també s’anomena de la mateixa manera. La Unió Europea ha reclamat repetidament una solució a aquesta qüestió sota els auspicis de les Nacions Unides. Per la seva banda, el rebuig búlgar es deu a la situació d’exclusió i marginació en què es troba la minoria búlgara macedònia.
Finalment, en les eleccions locals, la coalició conservadora de l’actual Govern macedoni va aconseguir 57 municipalitats de les 80 que estaven en joc.