L’entrada de Macedònia a la UE i l’OTAN va continuar marcant bona part de l’actualitat política internacional al país. Els processos d’adhesió oberts amb tots dos organismes es van mantenir bloquejats per Grècia pel contenciós sobre el nom de Macedònia.
Dins el procés de negociacions entre la UE i el Govern macedoni es va seguir insistint en la necessitat d’aplicar reformes en sectors clau com l’Administració pública, el transport, l’energia, la justícia o l’agricultura. Per a aquesta darrera, es van aprovar ajuts per valor de 18 milions d’euros a principi d’any per donar suport a reformes en el sector agrícola i el desenvolupament rural. Per contra, la UE va acusar el Govern macedoni de retrocedir en aspectes clau com la llibertat d’expressió o el poder judicial.
La crisi econòmica que afecta tot Europa també va tenir conseqüències directes en l’economia macedònia, que depèn bàsicament de la dels seus països veïns, i en l’atur, que és de més d’un 28%.
L’actualitat política nacional va estar marcada, durant els primers mesos de l’any, per una greu crisi política, que va desembocar en la convocatòria d’eleccions generals anticipades, ja que la coalició governamental no va arribar a un acord per a presentar una candidatura conjunta per a les presidencials. Les eleccions generals van tenir lloc a l’abril, el mateix dia que se celebrava la segona volta de les eleccions presidencials. La doble convocatòria electoral va ser guanyada pel partit conservador VMRO-DMNE. En les eleccions presidencials va repetir victòria l’actual cap d’estat, Gjorge Ivanov, amb prop del 56% dels vots davant el contrincant socialdemòcrata, Stevo Pendarovski. Per la seva banda, en les eleccions legislatives la victòria va ser per a la coalició VMRO-DMNE, que va guanyar de forma incontestable amb més del 43% dels vots i va obtenir 61 diputats, mentre que l’oposició socialdemòcrata de l’SDSM en va obtenir 34. El primer ministre, Nikola Gruevski, va aconseguir el suport necessari per a continuar liderant el Govern macedoni en la que serà la seva quarta legislatura consecutiva des que va assolir el càrrec per primera vegada el 2006.