L'entrada de Macedònia a les Nacions Unides, la Unió Europea i l'OTAN van continuar marcant bona part de l'agenda política del país. Els processos d'adhesió oberts en aquests organismes van continuar bloquejats per Grècia. El primer ministre de Macedònia, Nikola Gruevski, es va mostrar disposat per primera vegada en públic a discutir el nom del país en un intent de posar fi a la disputa diplomàtica amb Grècia respecte al nom oficial de l'Estat.
La crisi de refugiats que va afectar gran part d'Europa aquest any va tenir un impacte important a Macedònia, ja que va ser un dels països de trànsit principals dels milers de refugiats i migrants que van creuar els Balcans en direcció a Alemanya i Àustria. La incapacitat del Govern macedoni per a fer front a l'emergència humanitària que va suposar l'entrada de forma irregular de milers de persones va portar el Govern a decretar l'estat d'emergència a les fronteres nord i sud del país, concretament a les regions de Gevgelija i Kumanovo. Ambdues fronteres, que limiten amb Grècia i Sèrbia, van quedar desbordades per la gran afluència de persones. La decisió de declarar aquestes regions zones de crisi es va adoptar després d'arribar a la conclusió de la necessitat de més control i més eficient a la frontera com a resposta a l'augment del flux d'arribades. Per frenar-lo, i seguint l'exemple d'altres països com Hongria, Bulgària o Eslovènia, el Govern macedoni va decidir construir una tanca a la seva frontera amb Grècia. Aquesta mesura va ser presa amb la clara intenció d'ordenar l'entrada per determinats passos fronterers. Nombrosos organismes internacionals de drets humans, tanmateix, van denunciar els abusos de policies i militars macedonis contra els refugiats i migrants, als quals s'impedia creuar els passos fronterers amb Grècia.
En clau de política interna Macedònia va viure la crisi política més greu del país dels últims anys, amb denúncies públiques de l'oposició d'escoltes il·legals a opositors, jutges, periodistes i altres personalitats del país durant els nou anys de Govern de l'actual primer ministre; interferència en la llibertat de premsa i tribunals, i abús de poder generalitzat a càrrec de l'executiu. Aquest fet va provocar la ruptura del diàleg polític, fet que va dificultar la presa de decisions i acords polítics al Parlament, el qual va estar bloquejat durant més d'un any pel boicot del principal partit de l'oposició. Al maig el primer ministre, Nikola Gruevski, va destituir el seu ministre de l'Interior i el cap d'intel·ligència, amb la finalitat de superar la crisi política instal·lada al país.
Durant aquest any es van succeir les mobilitzacions de l'oposició i la societat civil que reclamaven la dimissió del primer ministre i la convocatòria d'eleccions anticipades, fet que va degenerar en nombrosos enfrontaments violents als carrers de Skopje. El bloqueig institucional i la falta de voluntat política de l'executiu macedoni va paralitzar la majoria de les reformes impulsades els anys anteriors, encara que hi van haver alguns avenços en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, dos dels principals problemes del país.