Les eleccions parlamentàries del final del 2016 van donar la victòria al partit de centredreta del CMRO-DPMNE, però la seva incapacitat per a arribar a un acord de govern amb altres formacions va impedir la formació d’un govern de coalició. Aquesta paràlisi política va finalitzar el mes de maig quan, inesperadament, el socialdemòcrata Zoran Zaev va formar una coalició amb els partits d’ètnia albanesa. El veto inicial del president del país, Gjorge Ivanov, va retardar-ne la constitució.
L’actualitat política a Macedònia també va estar marcada per l’elecció com a president del Parlament, el mes d’abril, de Talat Xhaferi, d’origen albanès. Xhaferi ha estat el primer representant de la comunitat albanesa (prop del 25% de la població macedònia) a convertir-se en la tercera autoritat del país des que Macedònia va obtenir la independència de l’antiga Iugoslàvia el 1991. La reacció d’una part de l’oposició davant d’aquesta elecció va ser motiu d’una forta crisi social al país, que va provocar greus enfrontaments al mateix Parlament i es va saldar amb desenes de persones ferides, incloent-hi diputats.
El mes d’octubre es van celebrar eleccions locals, en què van guanyar la majoria de candidats presentats pel Partit Socialdemòcrata del primer ministre Zoran Zaev (57 dels 80 governs municipals del país), que fins a aquestes eleccions només governaven a 4 ciutats. Per contra, el gran derrotat d’aquests comicis va ser el partit conservador del CMRO-DPMNE, que només va aconseguir 5 alcaldies. Finalment, el partit nacionalista albanès DUI va passar de 14 a 10 alcaldies.
Pel que fa a les sempre tenses relacions amb la veïna Grècia, principal causant del bloqueig internacional de Macedònia en l’accés a l’OTAN i a la Unió Europea, arran de la denominació històrica de Macedònia, el canvi de Govern va reduir la tensió diplomàtica entre ambdós països, ja que l’anterior primer ministre, Nikola Gruevski, havia provocat nombroses crisis diplomàtiques. Igualment en aquest sentit, la visita del ministre d’Exteriors macedoni a Atenes per a intentar desbloquejar el contenciós entre tots dos països, la construcció d’una gegantina estàtua d’Alexandre el Gran a Skopje o el canvi del nom de l’aeroport de la capital van suposar, a ulls de la Comissió Europea, un avenç en el restabliment de les relacions i una bona oportunitat per a solucionar aquest contenciós que es va iniciar fa més de vint-i-sis anys.
Sobre el procés d’adhesió de Macedònia a la UE, la paràlisi política i la tensió social als carrers durant bona part de l’any van enterbolir els avenços. En el seu informe anual, la Comissió Europea va reiterar la poca predisposició del Govern macedoni a seguir aplicant les reformes estructurals que s’havia compromès a impulsar seguint les recomanacions de la mateixa CE, després que s’obrissin negociacions formals per l’adhesió el 2009. Van ser especialment crítics amb els pocs avenços en les reformes de l’Administració pública o en la lluita contra la corrupció.