Una vegada fracassades les negociacions de Pretòria (Sud-àfrica), al maig, el president de l’Alta Autoritat de Transició (AAT), Andry Rajoelina, va posar en marxa el seu propi pla per a superar la crisi institucional que va causar la dimissió del president, Marc Ravalomanana, al març del 2009. Rajoelina, instigador de la revolta que va causar la caiguda de Ravalomanana, va acordar amb una agrupació de petits partits el pla que estableix la reforma de la constitució i fixa les eleccions legislatives per al març del 2011 i les presidencials per al maig del mateix any.
La Constitució, que rebaixa l’edat mínima per als candidats presidencials a 35 anys amb la finalitat de permetre que Rajoelina s’hi pugui presentar, va ser aprovada en referèndum, amb el 74% dels vots a favor. La consulta, celebrada el 19 de novembre, la van boicotejar els moviments dels expresidents Ravalomanana, Albert Zafy i Didier Ratsiraka, que van denunciar que Rajoelina incomplia els acords de Maputo i Addis Abeba, de l’any 2009, que preveien la formació d’un Govern d’unitat amb representants de les seves formacions.
A les crítiques a Rajoelina, s’hi va afegir la Unió Europea, que havia suspès l’ajuda al desenvolupament en resposta a l’incompliment dels acords. La solució negociada de la crisi es va veure dificultada per la condemna de Ravalomanana, exiliat a Sud-àfrica, a treballs forçats durant tota la vida en ser acusat de les morts que es van registrar el 7 de febrer de 2009 en manifestacions en contra seva.