El Programa Alimentari Mundial va considerar que el 50% dels nens de Madagascar pateixen de desnutrició
© Sébastien Darrasse / Realis / Direction de la Coopération Internationale
Amb la celebració de les eleccions generals, Madagascar va restablir les institucions democràtiques, quatre anys després de les manifestacions de protesta que van provocar la dimissió del president Marc Ravalomanana. En la segona volta de les presidencials, celebrades el 20 de desembre, Hery Rajaonarimampianina, el candidat que tenia el suport del president de l’Alta Autoritat de Transició (AAT), Andry Rajoelina, va obtenir la victòria, segons l’escrutini del 75% dels col·legis al final d’any, amb el 52% dels vots. L’opositor Robinson Jean-Louis, que tenia darrere seu l’expresident Ravalomanana, va obtenir-ne el 48%, un resultat molt ajustat que va ser qüestionat malgrat que els observadors internacionals, entre els quals hi havia una missió de la Unió Africana i una altra de la Unió Europea, van qualificar les eleccions de lliures i transparents. En la primera volta, Jean-Louis havia quedat per davant de tots els 33 candidats en obtenir el 21% dels vots. Rajaonarimampianina n’havia aconseguit el 15%. Sense un ampli suport popular, i amb un candidat derrotat no disposat a col·laborar, Rajaonarimampianina s’enfrontarà al repte de reactivar una economia sota mínims per la inestabilitat política. Les mines són l’únic sector en auge, amb la consolidació al país d’empreses com Rio Tinto i la canadenca Sherritt. D’altra banda, el Programa Alimentari Mundial (PAM) va considerar que el 50% dels nens estan desnodrits.