Hery Rajaonarimampianina va ser investit president al gener, i va anunciar que lluitaria contra la corrupció, endèmica a l’Administració, i que faria tot el possible per aconseguir la reconciliació nacional. Rajaonarimampianina havia obtingut el 53,5% dels vots en la segona volta de la consulta, celebrada el 20 de desembre de 2013, mentre que Jean-Louis Robinson, va obtenir-ne el 46,5%. En les legislatives, la coalició MAPAR (moviment amb el president Andry Rajoelina) havia aconseguit 49 escons dels 151 en joc; els independents, 39 diputats; el Moviment Ravalomanana, 20; i el partit de l’antic viceprimer ministre Hajo Andrianainarivelo, dissident de Rajoelina, 13. MAPAR va donar suport a Rajaonarimampianina, mentre que el Moviment Ravalomanana ho va fer al candidat derrotat, Robinson.
En una decisió que va confirmar el seu distanciament de MAPAR, el nou president va nomenar primer ministre Roger Kolo, un cardiòleg sense experiència política, en lloc d’Haja Resampa, proper al moviment d’Andry Rajoelina. Amb aquest nomenament, va marcar diferències amb Rajoelina, l’expresident de l’Alta Autoritat de Transició, de qui havia estat ministre de Finances. Un altre expresident, Marc Ravalomanana, també va mantenir la seva influència en la vida política malgaix, com van evidenciar les manifestacions de suport a la seva arribada de l’exili de Sud-àfrica, un retorn qualificat per la Unió Africana de “provocació”. Ravalomanana va ser traslladat a Diego Suárez, al nord de l’illa, on va ser posat en règim de residència vigilada.