Els nombrosos casos de corrupció, les vagues dels jutges i la dimissió del ministre de Finances van marcar l’agenda política d’un any, en què l’expresident Marc Ravalomanana va enfortir la seva candidatura per a les eleccions previstes l’any 2018. Malgrat els treballs de l’Oficina Independent Anticorrupció (BIANCO, per l’acrònim en francès), la corrupció va continuar impregnant la política, l’Administració i els negocis. Els jutges, cansats de rebre pressions, van convocar diverses vagues, que van paralitzar la justícia. El cas més denunciat pels magistrats va ser el de Claudine Razaimamonjy, empresària i consellera del president Hery Rajaonarimampianina, acusada de desviar diners públics, l’ordre de detenció de la qual no es va complir fins dos mesos després de signar-la. Els jutges van indicar que, en moltes ocasions, eren amenaçats de mort, en d’altres se’ls oferien diners a canvi de l’absolució i en alguns casos les sentències fermes no es complien. Cansat per la “falta de suport” en el si del Govern, al juliol va dimitir el ministre de Justícia Gervais Rakotoarimanana. Ben considerat pel Fons Monetari Internacional (FMI), Rakotoarimanana havia xocat frontalment amb el Govern per criticar la gestió de dues empreses públiques amb pèrdues, l’aerolínia Air Madagascar i Jirama, la companyia nacional d’aigua i electricitat. Rakotoarimanana, en el càrrec des del 2015, va ser substituït per Vonintsalama Andriambololona, amb experiència en el Banc Mundial (BM).
Malgrat ser condemnat a treballs forçats a perpetuïtat i estar acusat de desviament de fons públics, l’expresident Ravalomanana va fer el primer acte públic en un hotel de la capital, un fet que s’interpreta com l’inici de la seva carrera a les eleccions de desembre del 2018. Ravalomanana, tornat de l’exili sud-africà el 2014, va reprendre el control de la formació Tiako I Madagasikara (TIM: ‘estimo Madagascar’, en malgatx), que dona suport a Rajaonarimampianina al Parlament.