Divendres 1
Inauguració de l'Exposició Universal a Milà enmig d'avalots
Radicals antisistema i policia s'enfronten amb violència durant la inauguració de l'Exposició Universal que té lloc a la ciutat italiana de Milà. Els manifestants antiglobalització protesten pel que consideren que és un malbaratament de diners en època de crisi. La policia practica una desena de detencions.
Llibertat amb càrrecs per la tinent d'alcalde de Reus pel "cas Innova"
Després d'escoltar la declaració dels imputats pel "cas Innova" als jutjats de Reus, el jutge decreta llibertat amb càrrecs per a la tinent d'alcalde de Reus, Teresa Gomis (CiU), i presó amb fiança per a l'administrador de l'empresa de pròtesis Traiber, a més de llibertat amb càrrecs per a nou imputats més. El "cas Innova", de suposada corrupció a la sanitat pública, va sortir a la llum el 28 d'abril quan la Guàrdia Civil va escorcollar vint-i-cinc edificis de Tarragona, de Reus i de les Terres de l'Ebre, i va detenir la regidora i el gerent de l'Hospital de Sant Joan de Reus, als quals s'imputen delictes de blanqueig de capitals i contra la salut pública a partir d'una trama de càrrecs públics, directius d'empreses públiques i empresaris. L'11 de maig la Generalitat ordena fer el seguiment d'uns 3.000 pacients als quals s'havien implantat pròtesis defectuoses subministrades per Traiber, pràctica que s'havia dut a terme en una trentena d'hospitals catalans fins al novembre del 2014.
Dissabte 2
S'inaugura la Fira del Disc a Barcelona
A l'Estació del Nord de Barcelona se celebra durant el cap de setmana del 2 i el 3 de maig la dinovena Fira del Disc, un dels referents internacionals dels col·leccionistes d'arreu del món, en la qual darrerament els discos de vinil guanyen protagonisme. En aquesta edició la Fira coincideix amb el 50è aniversari del concert dels Beatles a la Monumental de Barcelona.
Diumenge 3
L'exèrcit nigerià allibera centenars de segrestats per Boko Haram
Portaveus de l'exèrcit nigerià xifren en prop de 700 les persones segrestades per Boko Haram que ha alliberat des que va iniciar una ofensiva contra l'organització terrorista a l'inici de la setmana anterior. La majoria dels segrestats són dones i nens procedents de pobles del nord de Nigèria, on des del febrer l'exèrcit llança atacs sostinguts per tal de recuperar el territori controlat per Boko Haram des del 2014. Segons expliquen diversos dels alliberats, els terroristes van assassinar i torturar en públic nombrosos segrestats, els quals durant el captiveri ja havien estat sotmesos a condicions extremes.
Atemptat en una exposició a Dallas sobre caricatures de Mahoma
Dos homes armats baixen d'un cotxe i comencen a disparar en un centre cultural de Garland, prop de Dallas (Texas, Estats Units), que acull una exposició sobre caricatures de Mahoma sota el títol "Dibuixa el profeta Mahoma" organitzada per una controvertida activista antimusulmana. En el tiroteig amb els agents de seguretat moren els dos terroristes, un dels quals feia anys que era investigat com a sospitós de terrorisme, i un agent. L'endemà, l'Estat Islàmic reivindica l'autoria de l'atemptat.
Boicot d'escoles catalanes a les proves de la LOMCE
Entre el 4 i el 15 de maig els alumnes de primària se sotmeten a les proves diagnòstiques previstes a la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE). Tot i que les proves s'efectuaven des del 2001, és amb aquesta llei impulsada pel ministre José Ignacio Wert i aprovada el 2014 que s'han avançat un curs (es fan a tercer de primària). La Xarxa d'Escoles Insubmises, promoguda per una organització de pares, fa el boicot a la prova en una quarantena d'escoles de Catalunya perquè considera que condiciona l'aprenentatge i fa una avaluació massa prematura dels alumnes. Des de la Conselleria d'Ensenyament, en canvi, es creu que pot ajudar a detectar problemes en els alumnes.
Acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha lliurat, en un acte celebrat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats, dues a títol postum, i 15 entitats que s'han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha:
| Persones | Entitats |
| Jordi Aguadé i Clos | Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes |
| Josep Miquel Aixalà i Martí | Alter Mútua de Previsió Social dels Advocats de Catalunya a Quota Fixa |
| Josep Maria Aragonès i Rebollar | ASPASIM |
| Peter Bush | Associació Egueiro |
| Maria Teresa Cabré i Castellví | Cadí Societat Cooperativa Catalana Limitada |
| Ramon Coll i Huguet | Casa Pairal Fundació Privada |
| Manuel Antoni Condeminas Hughes | Castells i Planas de Cardedeu |
| Lluís Coromina Isern | Comunitat de Monges Benedictines del Monestir de Sant Daniel de Girona |
| Llibert Cuatrecasas i Membrado | Confraria de Mestres Fusters i Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona |
| Joan de Muga Dòria | Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona |
| Eudald Maideu i Puig | Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla |
| Jesús Massip i Fonollosa | Fundació Privada Vallès Oriental |
| Vicenta Pallarès i Castelló | Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) |
| Lluís Pasqual i Sánchez | Hospital del Mar |
| Joan Pera | Teatre Romea |
| Carme Pinós i Desplat | |
| Agustí Pons i Mir | |
| Philippe Saman | |
| Mercè Sampietro i Marro | |
| Llorenç Sànchez i Vilanova | |
| Anna Soler-Pont | |
| Carles Vallbona i Calbó | |
| Emma Vilarasau Tomàs | |
| Miquel Vilardell i Tarrés | |
| Carles Vilarrubí i Carrió | |
| Jacint Mora i Obrador (a títol pòstum) | |
| Francesc Xavier Vilamala i Vilà (a títol pòstum) |
Dimarts 5
Itàlia aprova una nova llei electoral
Per 334 vots contra 61 el Parlament italià aprova la reforma electoral de més abast des de la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat de donar més estabilitat als governs. Amb el nou sistema proporcional, els partits que obtinguin més del 40% dels vots aconseguiran 340 escons dels 630 possibles. En cas que cap partit aconsegueixi aquest percentatge, es disputarà una segona volta entre els partits més votats. Alguns partits de l'oposició acusen Matteo Renzi de voler perpetuar-se en el poder amb aquesta llei. Aquesta mesura és només la primera de la reforma, que ha d'entrar en vigor el 2016.
França aprova noves mesures de seguretat
Per 438 vots i 86 en contra, l'Assemblea Nacional aprova la nova llei de seguretat destinada a combatre el terrorisme. La llei és la resposta als atacs contra el setmanari Charlie Hebdo al gener, i reforça la vigilància exercida sobre internet, especialment en la recollida de grans quantitats de metadades. També preveu l'establiment d'un organisme supervisor que ha de permetre als serveis d'intel·ligència un marge més ampli d'operació. La llei és criticada per limitar la llibertat individual, augmentar el poder de l'Estat sobre els ciutadans i interferir en la privacitat.
Incompareixença de càrrecs del Govern espanyol al Parlament de Catalunya en la Comissió sobre el frau fiscal
Els ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro; el director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Félix Sanz Roldán; el cap de gabinet del president del Govern espanyol, Jorge Moragas, i el director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, es neguen per segona vegada a comparèixer a la Comissió del Parlament de Catalunya que investiga el frau fiscal i la corrupció política. Ho justifiquen emparant-se en el dictamen del Consell d'Estat segons el qual només estan obligats a comparèixer si són cridats pel Congrés o el Senat. Atès que l'Estatut estableix l'obligatorietat de comparèixer, la Mesa del Parlament envia, el 7 de juliol, a la fiscalia aquests alts càrrecs. Anteriorment, el 5 de maig, també hi havia enviat per incompareixença Manuel Vázquez López, comissari en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional, i Luis María Sánchez González, director d'inspeccions de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.
Arxivada la causa contra titulars de targetes opaques
Dotze exdirectius de Caja Madrid titulars de targetes opaques són absolts pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu perquè no estaven empleats directament per l'entitat i, per tant, no se'ls pot imputar un delicte d'administració deslleial. Entre els exonerats hi ha l'excap de la Casa del Rei espanyola Rafael Spottorno, tot i que manté la imputació com a beneficiari a títol lucratiu.
Dimecres 6
Macrooperació policial contra el narcotràfic a Ciutat Vella
La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra duen a terme una macrooperació conjunta contra el tràfic de drogues al districte de Ciutat Vella. En l'operació s'escorcollen pisos on es ven heroïna a venedors ambulants de begudes que la distribueixen. La xarxa és presumptament dirigida per pakistanesos. Al mateix temps es duen a terme escorcolls i detencions a Santa Coloma de Farners i a l'Hospitalet de Llobregat, on hi ha ramificacions de l'organització. En total es detenen una cinquantena de persones.
Dijous 7
Eleccions a la Gran Bretanya
Les eleccions legislatives celebrades a la Gran Bretanya reforcen la majoria del Partit Conservador i revaliden David Cameron com a primer ministre. Amb una participació del 66% (la més alta des del 1997) i 331 escons, aquesta formació assoleix la majoria absoluta que no tenia en l'anterior legislatura. Per contra, el fins ara soci de govern dels tories, el Partit Liberal Demòcrata, passa de 49 diputats a 8. Tot i que continua en segona posició, el Partit Laborista perd també escons (26). Els líders d'aquestes dues formacions, Nick Clegg i Edward Miliband, respectivament, presenten la dimissió. El Partit Nacional Escocès, amb un augment espectacular de 50 escons, és la tercera força a la Cambra dels Comuns. En canvi, l'ultradretà UKIP, que va guanyar les eleccions al Parlament Europeu del 2014, resta només amb un escó. Altres partits que obtenen representació són el Democratic Unionist Party (8), el Sinn Féin (4), el Plaid Cymru (3), el Partit Socialdemòcrata (3), el Partit Unionista de l'Ulster (2) i els ecologistes (1). Cameron pren possessió del càrrec el 20 de maig.
Divendres 8
El Tribunal Suprem confirma el 25% del castellà a les escoles catalanes
El Tribunal Suprem avala la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de fixar en el 25% l'ús del castellà a les escoles de Catalunya, i expressament per a assignatures troncals. Rebutja, d'aquesta manera, el recurs de la Generalitat de Catalunya que reclamava que fixar les hores de castellà o català correspon al Departament d'Ensenyament. El dia 13, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta que una escola de Sant Cugat del Vallès i una altra de Mataró han d'impartir el 25% de l'horari lectiu en castellà. En aquesta ciutat se celebra el mateix dia una concentració de centenars de persones contra la sentència i contra els atacs al català. El dia 22, el TSJC notifica que la resolució s'ajorna fins al curs vinent.
Dissabte 9
Rússia commemora els setanta anys de la victòria sobre els nazis
Amb una desfilada clarament destinada a exhibir la força del seu exèrcit, Rússia commemora els setanta anys de la victòria sobre l'exèrcit nazi, la "Gran Guerra Patriòtica", en la qual van morir uns 26 milions de soviètics, civils i militars. En una clara al·lusió a la política de Vladímir Putin respecte a Ucraïna, la gran majoria de líders occidentals, absents a la celebració, són representats pels respectius ambaixadors. En canvi, hi assisteixen els presidents de la Xina, de l'Índia i també el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, a més de representants d'altres països amb els quals Rússia manté més o menys bones relacions. Altres estats que també van patirla guerra en el front oriental, com Ucraïna o Polònia, celebren commemoracions pel seu compte.
Eleccions al secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana
Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana voten per constituir el nou secretariat de l’entitat
© Assemblea.cat
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebra eleccions per tal de constituir el nou secretariat en substitució del que ha encapçalat Carme Forcadell des de la creació de l'entitat. La participació és de 5.400 socis dels 34.500 de l'ANC amb dret a vot. El dia 12 s'anuncien els resultats: els quatre candidats més votats són, per ordre, Liz Castro, Rosa Alentorn, Agustí Alcoberro i Jordi Sánchez. El dia 16, els setanta-cinc membres del secretariat nacional (vint-i-cinc dels quals corresponen a la representació nacional i cinquanta a la territorial) escullen Jordi Sánchez, adjunt del Síndic de Greuges i exdirigent de la Crida, nou president de l'ANC.
Diumenge 10
Raúl Castro visita el papa al Vaticà
En la seva primera visita oficial al Vaticà, el president de Cuba, Raúl Castro, és rebut pel papa Francesc. Castro agraeix al papa el suport que li va prestar a l'hora d'influir en el Govern nord-americà per restablir les relacions diplomàtiques i aixecar gradualment les sancions al desembre del 2014, sancions a les quals els darrers pontífexs també s'havien oposat. En el mateix viatge, Castro també manté una trobada oficial amb el primer ministre Matteo Renzi. Dos dies més tard (12 de maig), François Hollande és el primer president francès a visitar oficialment Cuba des de la independència (1898), i el seu discurs encoratja la normalització plena de les relacions.
Dilluns 11
El Consell General del Poder Judicial avala la publicació de la llista de defraudadors
El Consell General del Poder Judicial aprova, en una votació molt dividida, la publicació dels noms dels defraudadors a Hisenda només si hi ha sentència ferma. El dictamen d'aquest òrgan consultiu és contrari a l'opinió del Govern del Partit Popular, que és partidari de no publicar-les, cosa que dóna lloc a moments de tensió amb el PSOE. Aquesta llista comprèn 715 contribuents investigats per indicis de blanqueig de capitals o frau fiscal.
Dimarts 12
Xavier Crespo renuncia l'escó al Parlament de Catalunya
El diputat per Convergència Democràtica de Catalunya i exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, renuncia l'escó al Parlament de Catalunya. Crespo és imputat en el "cas Clotilde" per suborn i prevaricació en relació amb tractes amb el presumpte membre de la màfia russa Andrei Petrov, del qual hauria acceptat donacions a canvi de favors en determinades operacions urbanístiques. El judici té lloc entre els dies 30 de juny i 6 de juliol, quan queda vist per a sentència.
Dimecres 13
Corea del Nord executa el ministre de Defensa
Els serveis d'intel·ligència de Corea del Sud comuniquen que el règim comunista de Corea del Nord ha executat el ministre de Defensa Hyon Yong-chol, per una suposada falta de respecte i per haver-se adormit durant un acte oficial. Tanmateix, segons Seül, una quinzena d'alts càrrecs són executats en el marc d'una purga duta a terme pel president Kim Jong-un, amb l'objectiu de desfer-se d'elements crítics amb el règim. El 13 de juliol el Govern nord-coreà confirma oficialment l'execució de Hyon Yong-chol. Des que Kim Jong-un va succeir el seu pare Kim Jong-il, setanta membres de la cúpula del règim han estat executats.
Comença el judici pel "cas Neymar"
L'Audiència Nacional obre un judici oral contra el president del Futbol Club Barcelona Josep Maria Bartomeu, l'expresident Sandro Rosell i la mateixa entitat, als quals s'acusa haver defraudat 13 milions d'euros en el fitxatge del jugador Neymar. El fiscal demana dos anys i tres mesos de presó per a Bartomeu, set anys i mig per a Rosell, a més de multes i indemnitzacions per més de 62 milions d'euros a l'entitat i als dos dirigents.
Dijous 14
Publicades les cartes de Carles d'Anglaterra a Tony Blair
Emparant-se en la Llei de llibertat d'informació de la Gran Bretanya, el diari The Guardian publica les cartes que el príncep Carles d'Anglaterra va enviar entre el 2005 i el 2007 a l'aleshores primer ministre Tony Blair, i les respostes que aquest va rebre. En aquests missatges, Carles d'Anglaterra opina sobre una gran diversitat de temes públics i, fins i tot, aconsella Blair. La publicació de les cartes comporta una controvèrsia considerable entorn de la neutralitat política que se suposa que ha de tenir la monarquia.
La Junta Electoral Central ordena retirar les estelades dels edificis públics
La Junta Electoral Central fa cas de la denúncia de l'entitat Societat Civil Catalana i ordena retirar les banderes independentistes de les façanes dels edificis públics amb l'argument que trenquen la neutralitat que han de mantenir els ens públics durant els períodes electorals. CDC, ERC, la CUP i l'ANC demanen als ajuntaments que no les en retirin. L'Associació de Municipis per la Independència demana als adherits retirar l'estelada només si se'ls comunica expressament i en locals electorals. L'ordre és seguida de manera desigual. Un dia abans de les eleccions, el 24 de maig, els Mossos d'Esquadra retiren l'estelada d'alguns ajuntaments.
Denúncia dels Mossos d'Esquadra contra la Policia Nacional per entorpir la lluita antiterrorista
Els Mossos d'Esquadra denuncien a l'Audiència Nacional la Policia Nacional per haver obstruït l'"operació Caront" contra el gihadisme, que es va dur a terme al mes d'abril i que va acabar amb dotze detinguts. Segons els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional, que també seguia la pista dels gihadistes, els va avisar de la investigació, iniciada al març del 2014. L'avís hauria fet que els gihadistes fugissin a Bulgària, on van ser detinguts el 15 de desembre de 2014. Quan els membres de la cèl·lula catalana van reprendre l'activitat, es van produir els registres i les detencions. El dia 21 de maig el jutge Pedraz arxiva la denúncia argumentant que la filtració no va posar en perill l'operació ni la vida de l'agent encobert.
Divendres 15
Rescat de set-cents immigrants en aigües indonèsies
Pescadors indonesis rescaten prop de la costa d'Aceh unes set-centes persones que transportava una embarcació a punt d'enfonsar-se. Els emigrants pertanyen en la seva majoria a l'ètnia rohingya, un grup musulmà que viu a Myanmar, on són perseguits i obligats a fugir per mar en viatges controlats per màfies. Malgrat les crides de l'ONU, els països veïns com Bangladesh, Tailàndia, Malàisia i Indonèsia els neguen l'entrada, de manera que es troben forçats a navegar per les aigües del Sud-est asiàtic en condicions cada cop més precàries. Des del 2012, més de 150.000 rohingyes han fugit de Myanmar en onades successives.
Dissabte 16
Viatge oficial del primer ministre india la Xina
El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, posa fi a un viatge de tres dies a la República Popular de la Xina. Modi és rebut pel president Xi Jinping i el primer ministre Li Keqiang. En l'apartat econòmic, ambdues parts signen acords comercials i de cooperació valorats en més de 22.000 milions de dòlars. En el terreny polític, malgrat les declaracions de bones intencions no hi ha avenços aparents en les disputes frontereres: al Tibet, la Xina no accepta la frontera establerta el 1914 pels britànics, i l'Índia reclama una zona al sud del Tibet que considera que respon a l'estat d'Arunachal Pradesh.
Condemnat a mort l'autor de l'atemptat a la marató de Bòston
Un jurat popular condemna a mort Dzhokhar Tsarnaev, el jove que, juntament amb el seu germà, el 15 d'abril de 2013 va matar amb dues bombes de fabricació casolana 3 persones a la marató de Bòston i en va ferir 264. Durant la persecució van matar un agent de seguretat, i el germà gran de Dzhokhar, Tamerlan, va morir pels trets de la policia. El judici es va celebrar a l'abril del 2014, després que Dzhokhar es recuperés d'una ferida de bala a la gola. El Departament d'Estat va demanar la pena de mort, que l'estat de Massachusetts va recuperar expressament per a aquest cas, pena que el veredicte va fer efectiva. El 24 de juny un tribunal federal el condemna formalment.
Diumenge 17
Detinguts dos periodistes de la BBC a Qatar
Dos periodistes de la BBC són detinguts dos dies per intentar gravar un documental sobre les condicions laborals dels treballadors a les obres del Mundial de futbol del 2022 que s'ha de celebrar a Qatar. La detenció es produeix quan els periodistes intenten gravar fora de l'itinerari estipulat per les autoritats. Després de ser sotmesos a interrogatoris són alliberats sense càrrecs. La FIFA anuncia l'obertura d'una investigació. Segons fonts oficials han mort 53 treballadors nepalesos entre el gener i l'abril del 2014, i més de 430 des del gener del 2012. Segons l'ambaixada de l'Índia, els treballadors morts d'aquesta nacionalitat són 89 i 567, en els mateixos períodes, respectivament.
El Barça, campió de la Lliga
El FC Barcelona celebra el nou campionat de Lliga aconseguit en guanyar l’Atlético de Madrid a l’estadi Vicente Calderón
© FC Barcelona / Miguel Ruiz
El Futbol Club Barcelona aconsegueix el seu 23è campionat de Lliga en guanyar l'Atlético de Madrid a l'estadi Vicente Calderón per 0-1, amb gol de Messi. Aquesta victòria converteix el club blaugrana en campió quan tan sols falta un partit per a acabar la competició.
Dilluns 18
Aprovada una força naval europea contra el tràfic d'immigrants a la Mediterrània
Coordinats per l'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, els ministres de la UE acorden la creació d'una força naval conjunta contra les màfies de tràfic de persones que transporten milers d'immigrants des de la costa del nord d'Àfrica a Europa utilitzant l'extorsió i sovint amb conseqüències fatals. Aquesta força, amb funcions d'identificació de les xarxes de traficants i de detenció i destrucció de les embarcacions, està centrada sobretot a Líbia, on la guerra civil i el desgovern afavoreixen la proliferació aquestes organitzacions. Però els estats membres de la UE discrepen en el repartiment dels immigrants rescatats (uns 40.000), internats de manera provisional en camps italians. Durant els primers cinc mesos del 2015 han mort a causa de naufragis a la Mediterrània uns 1.800 immigrants, el doble que l'any anterior, i el 3 i 4 de maig Itàlia en va rescatar prop de 6.000.
Dimarts 19
El Parlament danès aprova una moció sobre el dret a decidir dels catalans
Per 64 vots a favor i 41 en blanc, de sis i dos partits dels vuit que tenen representació al Parlament danès, respectivament, s'aprova la moció sobre el dret a decidir de Catalunya, amb el text següent: "El Parlament danès pren nota de l'explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el Govern espanyol de Madrid". La moció va ser cursada a petició del partit d'esquerres Enhedslisten (Aliança Roja i Verda).
Dimecres 20
Multa rècord per manipular els tipus de canvi
El Departament de Justícia dels Estats Units anuncia la imposició de multes per un total de 5.000 milions d'euros a cinc dels bancs més grans del món: JP Morgan, Barclays, Citigroup RBS i UBS. Les quatre primeres entitats admeten la manipulació sistemàtica, conscient i coordinada dels tipus de canvi, mentre que la suïssa UBS admet haver-ho fet amb els tipus d'interès alterant l'índex líbor utilitzat en aquestes operacions. UBS ja va ser multada el 2012 pels reguladors dels Estats Units, la Gran Bretanya i Suïssa.
Dijous 21
Palmira cau en mans de l'Estat Islàmic
El Govern sirià admet que ha perdut el control de la ciutat de Tadmur i també de l'antiga ciutat de Palmira, situada a poca distància, davant l'atac de l'Estat Islàmic (EI). Palmira és un dels jaciments arqueològics més importants del món i les seves ruïnes un dels testimonis més rics i més ben conservats de l'antiguitat, com reconeix la UNESCO, que la va incloure en la llista de patrimoni de la humanitat. Es tem que, com va passar en altres ciutats de valor arqueològic, com Nimrud i Hatra, l'Estat Islàmic destrueixi aquests monuments. A banda, l'Estat Islàmic també pren el control d'una base aèria i d'una de les presons més importants de Síria, situades a prop de Palmira. El 2 de juliol, l'EI publica imatges de militants destruint estàtues.
Divendres 22
Referèndum sobre el matrimoni homosexual a Irlanda
Amb el 62% dels vots a favor i el 37,9% en contra, s'aprova a la República d'Irlanda el matrimoni entre persones del mateix sexe. La participació se situa entorn del 55%. Irlanda, un país de forta tradició catòlica, ja va legalitzar el divorci mitjançant un referèndum el 1995. En aquesta ocasió, el matrimoni gai rep el suport tant dels laboristes com dels conservadors.
Dissabte 23
Beatificació de l'arquebisbe Romero
En una cerimònia a la qual assisteixen unes 300.000 persones i presidida pel cardenal Ángel Amato, enviat especial del papa Francesc, té lloc a la plaça Divino Salvador del Mundo de San Salvador la beatificació de l'arquebisbe de la ciutat Óscar Romero, assassinat per l'ultradreta el 24 de març de 1980 durant una missa. El Vaticà respon, finalment, després dels pontificats de Joan Pau II i Benet XVI, a la demanda d'amplis sectors de la societat salvadorenca, per a la qual Romero va ser un exemple de defensa pacífica dels pobres contra l'opressió dels rics.
Diumenge 24
Se celebren eleccions municipals i autonòmiques
A l'Estat espanyol se celebren eleccions municipals. A Catalunya el resultat més destacat és la victòria de la coalició Barcelona en Comú (11 regidors de 41) liderada per l'activista Ada Colau, que agrupa diverses formacions d'esquerra, entre les quals hi ha ICV i Podem. En segon lloc se situen CiU i l'alcalde sortint, Xavier Trias, amb 10 regidors. Ciutadans i ERC empaten amb 5 regidors cadascun, el PSC resta amb 4 regidors i entra la CUP, que empata amb el PP amb 3 regidors. A Girona es manté CiU amb 10 regidors i ERC, CUP i PSC empaten amb 4 cadascun. El PSC continua sent la força principal a Tarragona (9 de 23) i Lleida (8 de 25), però perd la majoria absoluta. A Tarragona Ciutadans i ERC empaten amb 4 regidors, i segueix CiU (3), la CUP (2) i ICV-EUiA (1). I a Lleida la segona força és CiU (6), seguida de Ciutadans (4), ERC (3) i, en darrer lloc, la CUP, el PP i el Comú de Lleida, amb 2 cadascun. A Catalunya, CiU es manté com a força més votada per nombre de regidors i de vots, tot i un cert descens. Destaca també el retrocés del PP a la ciutat de València, que es queda amb la meitat dels regidors (de 20 a 10) i el fort ascens de Compromís (de 3 a 9) i l'entrada de Ciutadans (6). A Palma el PP segueix com a força més votada (9 sobre 29), seguida del PSIB-PSOE (6), Més (5), Som Palma (5) i Ciutadans (4). També s'elegeixen els parlaments autonòmics de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid, Cantàbria, la Rioja, Extremadura, les Canàries, Astúries, Navarra, el País Valencià i les Illes Balears. Tot i que el PP és encara la força més votada en nou d'aquestes comunitats, en totes perd la majoria absoluta que tenia. A les Illes Balears, es queda amb 20 escons (15 per sota de l'anterior legislatura) dels 59, seguit del PSIB-PSOE (14), Podem (10), Més (9), Proposta per les Illes (3) i Ciutadans (2). A les Corts Valencianes, el PP perd 24 escons i es queda amb 31. El segueixen el PSPV-PSOE (23), Compromís (19), Ciutadans (13) i Podem (13) mentre que desapareix la coalició liderada per Esquerra Unida. La participació és del 58,7% a les Illes Balears i del 71,1% al País Valencià.
S'atorguen els premis del Festival de Canes
El Festival de Canes, que se celebra entre els dies 13 i 24 de maig, arriba a la seva fi amb el lliurament de premis. La Palma d'Or és, contra pronòstic, per a la pel·lícula Dheepan, un drama sobre la immigració, del director francès Jacques Audiard. Emmanuelle Bercot guanya ex aequo el premi a la millor actriu per Mon roi, i Vincent Lindon, el de millor actor per La loi du marché. El premi al millor director ha estat per al taiwanès Hou Hsiao-Hsien per The Assassin. En la categoria de curtmetratges, el premi se l'enduu Victor XX, projecte de graduació de Ian Garrido a l'Escola de Cinematografia de Catalunya (ESCAC).
Dilluns 25
Les FARC i el Govern colombià reprenen les negociacions
El Govern colombià i la guerrilla de les FARC tornen a asseure's a la taula de negociacions a l'Havana. Les FARC van trencar la treva que mantenien des del 20 de desembre de 2014 amb un atac en el qual van morir 11 militars. Des d'aleshores, té lloc un encadenament de represàlies, de les quals la més greu és l'ofensiva de l'exèrcit del 21 de maig, en la qual moriren 27 guerrillers.
Andrzej Duda guanya les eleccions presidencials poloneses
Andrzej Duda, candidat opositor del partit conservador Llei i Justícia, és proclamat guanyador en la segona volta de les eleccions presidencials de Polònia, celebrada el 24 de maig. Duda derrota l'anterior president, el liberal Bronisław Komorowski, que optava a la reelecció.
Dimarts 26
Més de 1.000 morts a l'Índia per l'onada de calor
L'onada de calor iniciada a l'Índia una setmana abans provoca més d'un miler de morts. Les altes temperatures (quasi 50 °C) afecten sobretot el sud del país, als estats de Telangana i Andhra Pradesh. S'activen mesures d'emergència, i els hospitals es troben també en estat d'alerta per l'alta freqüència d'aturades cardiorespiratòries provocades per la calor. Tot i que amb menys intensitat, en altres zones del país s'enregistren temperatures altes (a Delhi, la capital, arriben fins als 46 °C). A l'inici del juny les primeres pluges monsòniques fan baixar les temperatures. Fins aleshores, els morts causats per la calor arriben fins als 2.500.
OPA d'Orange sobre Jazztel
La Comissió Nacional del Mercat de Valors autoritza l'oferta pública d'adquisició (OPA) de la companyia de telefonia mòbil francesa Orange sobre el 100% de l'espanyola Jazztel. L'OPA va ser presentada el 16 d'octubre de 2014 i el 20 de maig de 2015 la Comissió Europea hi va donar el vistiplau. Entre les condicions que assumeix Orange hi ha la cessió d'una xarxa independent de fibra òptica domèstica per a unes 720.000 llars en algunes grans ciutats.
Dimecres 27
Amazon accepta les condicions fiscals de la Unió Europea
La multinacional de vendes en línia Amazon comença a tributar als països on fa les seves vendes. En un principi, comença a fer-ho a la Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, i en un futur pròxim ho farà a França. La decisió arriba després de la investigació de la Comissió Europea feta pública el 2014 i que va donar lloc a l'escàndol anomenat "Luxleaks", que situava Amazon com una de les multinacionals presumptament més beneficiades a Europa pels avantatges fiscals il·legals de Luxemburg, país on des del 2003 la filial europea pagava els impostos.
Dijous 28
Descobert un arsenal d'ETA a Biarritz
En una operació conjunta, la Guàrdia Civil i la gendarmeria francesa localitzen a la ciutat de Biarritz un habitatge amb una gran quantitat d'armes i material explosiu. La propietària, presumptament simpatitzant d'ETA, és detinguda junt amb una altra persona per col·laboració amb banda armada, i l'endemà es deté un altre sospitós. Se suposa que l'arsenal és la darrera compra d'ETA abans de la declaració d'una treva definitiva el 2011, malgrat la qual encara no ha lliurat les armes.
Comença el judici contra Luis Bárcenas
L'Audiència Nacional obre la vista oral per la caixa B del PP, en la qual, entre d'altres, són interrogats els extresorers del partit Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta. El jutge José de la Mata considera que el Partit Popular ha de ser jutjat com a responsable civil subsidiari pels presumptes delictes fiscals i demana una fiança d'1,2 milions d'euros. El 15 de juny Bárcenas declara per videoconferència a la comissió d'investigació sobre el frau fiscal del Parlament de Catalunya, en la qual nega tots els càrrecs i es nega a respondre cap pregunta. En la seva declaració a l'Audiència Nacional del 2 de juliol, sosté que el PP es finança il·legalment des del 1982, i hi implica tota la cúpula.
Divendres 29
El principal partit de l'oposició francès canvia de nom
En una consulta organitzada per internet i celebrada els dies 28 i 29 de maig, el 83% dels votants aproven la proposta del seu líder, Nicolas Sarkozy, de canviar el nom del partit Union pour un Mouvement Populaire pel de Les Républicains, tot i que menys de la meitat dels afiliats s'hi pronuncia. Aquest canvi de nom del partit (creat el 2002 a partir de l'antic Rassemblement por la République) dóna lloc a protestes de tot l'espectre polític perquè es considera que monopolitza el terme republicà.
Detingut el delegat del Govern espanyol al País Valencià
Serafín Castellano, delegat del Govern espanyol al País Valencià, és detingut per la policia per un presumpte delicte de suborn que va acceptar quan era conseller de Governació en aquesta comunitat autònoma. La fiscalia va acceptar la denúncia cursada per un contractista. Castellano ha ocupat càrrecs importants en el Govern i en el PP valencià.
Dissabte 30
Incidents en la final de la Copa del Rei
El Futbol Club Barcelona i l'Athletic de Bilbao disputen la final de la Copa del Rei 2014-15 a l'estadi del Camp Nou de Barcelona. El FC Barcelona es proclama campió amb un resultat de 3 a 1. La principal repercussió del partit, però, és l'enorme xiulada amb què és rebut el rei Felip VI per ambdues aficions, que la megafonia amb prou feines amorteix amb el volum al màxim mentre sona l'himne espanyol. Aquesta xiulada aixeca una gran polèmica, i una allau d'indignació des dels mitjans espanyols. El Govern espanyol condemna la xiulada com un acte d'intolerància i el considera un atac contra els símbols que representen el conjunt dels espanyols. El 12 de juny, la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport porta a la Fiscalia General de l'Estat la xiulada. Per la seva banda, el Síndic de Greuges adverteix dels missatges antibascos i anticatalans que es difonen a les xarxes socials.
Diumenge 31
El Celler de Can Roca, declarat millor restaurant del món
En un acte celebrat a Londres, la revista gastronòmica britànica Restaurant anuncia els cinquanta millors restaurants del món. Al capdavant de la llista se situa El Celler de Can Roca, de Girona, regentat pels germans Joan, Josep i Jordi Roca, que ja va rebre aquest reconeixement el 2013.