Dijous 1
Se celebra el Primer de Maig amb nombroses manifestacions
Com cada any, amb motiu del Dia Internacional del Treball els sindicats convoquen manifestacions arreu, que enguany a Catalunya denuncien les polítiques de retallades i la precarietat laboral resultat de la crisi amb el lema “Contra la pobresa laboral i social”, i reuneixen milers de persones a les quatre capitals catalanes. A Barcelona, la CGT convoca una marxa amb el lema “Desobediència i resistència”.
Divendres 2
Crítiques de l’ONU als Estats Units per la pena de mort
L’ONU acusa els Estats Units de practicar penes de mort que equivalen a la tortura, contràries a la vuitena esmena de la Constitució nord-americana, que rebutja els càstigs cruels, i a les normes internacionals de drets humans. Les crítiques són motivades per l’execució d’un condemnat a l’estat d’Oklahoma el 24 d’abril, que va sofrir una agonia de més de mitja hora a causa dels fàrmacs incorrectes que se li van administrar per matar-lo.
Quaranta morts en enfrontaments entre prorussos i proucraïnesos a Odessa
Una quarantena de morts, la pitjor matança en el conflicte d’Ucraïna, és el balanç d’un incendi provocat per còctels Molotov a la seu dels sindicats de la ciutat d’Odessa. Els morts són prorussos que s’havien refugiat a l’edifici incendiat. L’endemà hi ha 130 detinguts. Malgrat que després d’aquests fets els prorussos alliberen set observadors de l’OSCE que havien segrestat, la tensió continua amb l’ofensiva del Govern ucraïnès a l’est del país i la visita a Crimea del president rus, Vladímir Putin, el dia 9, aniversari de la victòria soviètica sobre els nazis, visita que és considerada una provocació.
Dissabte 3
Milers de morts i desapareguts per esllavissades a l’Afganistan
Unes 2.500 persones mortes o desaparegudes i mig miler de cases sepultades és l’últim balanç d’unes esllavissades de fang i pedres provocades per les intenses pluges dels dies anteriors. El desastre té lloc a la regió de Badakhshan, al nord, i especialment a la població d’Ab Barik. L’endemà, el Govern afganès declara un dia de dol nacional.
La USAP baixa a segona per primer cop a la història
La Unió Esportiva i Arlequins Perpinyanesos (USAP), l’equip de rugbi nord-català més representatiu i potent, baixa a la segona divisió francesa per primera vegada en els seus 81 anys d’història en perdre amb el Clermont per 22 a 25. La USAP ha guanyat quatre vegades la Lliga francesa de la màxima categoria, la darrera el 2009.
Diumenge 4
Gerry Adams, alliberat sense càrrecs
El líder del Sinn Féin i exmembre de l’IRA, Gerry Adams, és alliberat sense càrrecs per la policia d’Irlanda del Nord, cinc dies després de ser detingut i arrestat. El motiu de la detenció és la seva presumpta relació amb l’assassinat de Jean McConville el 1972, una dona segrestada i morta per l’IRA, que l’acusava de ser una confident de la policia. Amb relació al cas, Adams manifesta que la mort de McConville va ser una injustícia, però al mateix temps nega en tot moment haver-hi estat involucrat. Tot i ser alliberat, el fiscal encara ha de decidir si es presenten càrrecs contra ell.
Dilluns 5
Legalitzats a l’Uruguai el consum i la producció de marihuana
José Mujica, president de l’Uruguai, dóna el vistiplau en el Consell de Ministres a la llei aprovada al Congrés al desembre del 2013 que autoritzava el consum i la producció de cànnabis i la venda a les farmàcies. Tot i que la llei estableix controls per a la venda d’aquestes substàncies, molts països, i fins i tot les Nacions Unides, la critiquen perquè creuen que dificultarà la lluita contra el narcotràfic, que és precisament la justificació que ha donat el Govern per a tirar-la endavant.
Raimon rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
© Òmnium Cultural
El cantant valencià Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut per Raimon, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2014. Òmnium Cultural li atorga la distinció tant per la seva obra poètica, de gran projecció durant els anys finals del franquisme i la transició, com pels seus valors cívics. Pocs dies abans Raimon havia aixecat una petita polèmica en expressar dubtes sobre la conveniència de la independència de Catalunya.
El Prat inaugura un vol directe a Pequín
L’aeroport del Prat inicia els vols directes Barcelona-Pequín, a càrrec de la companyia Air China, amb una única parada tècnica a Viena. Aquest vol arriba 3 mesos després de l’ampliació de la ruta Barcelona-Dubai, de la companyia Fly Emirates, i és part del fort creixement que ha tingut el Prat els darrers mesos en els vols transoceànics i internacionals.
Dimarts 6
Detinguts càrrecs d’ADIF per presumpta malversació
La Guàrdia Civil deté nou persones a Madrid i a Barcelona per presumpte suborn i malversació de fons públics en les obres del TAV a l’estació de la Sagrera de Barcelona. Les investigacions apunten que s’haurien inflat els pressupostos de les obres en uns sis milions a canvi de comissions. Els detinguts són alts càrrecs de l’empresa pública Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) i directius de Corsán, l’empresa adjudicatària en el concurs del 2008.
Clausurats nou canals de la TDT
Els canals en sistema televisió digital terrestre (TDT) Xplora, Nitro i La Sexta 3, pertanyents al grup Atresmedia; La Siete i Nueve, del grup Mediaset; dos canals de Net TV i dos de Veo Televisión deixen d’emetre a causa d’una sentència del Tribunal Suprem, que considera que en el seu moment (2010) la concessió no es va fer de la manera correcta. La majoria d’aquests canals continuaran a través d’altres plataformes o traslladaran programes a altres cadenes.
Marina d’Or, en suspensió de pagaments
© Marina d'Or
Un jutjat mercantil de Castelló aprova la sol·licitud de l’empresa Comercialitzadora Mediterrània d’Habitatges SA, propietat del grup Marina d’Or, per la qual declara concurs de creditors voluntari el conjunt d’apartaments del complex turístic Marina d’Or, construït els anys vuitanta a Orpesa (Plana Alta) per un grup empresarial castellonenc.
S’inaugura la primera Barcelona Bridal Week dirigida per Fira de Barcelona
La fira de moda per a núvies Barcelona Bridal Week obre les portes durant una setmana. Tot i que l’edició del 2014 és la 24a, aquest any Flaqué Internacional en traspassa la direcció a Fira de Barcelona. Barcelona Bridal Week és la fira líder mundial del sector, amb més de 200 marques, i s’estima que l’Estat espanyol concentra el 10% de la facturació mundial.
Dimecres 7
Els rebels sirians perden Homs
Després de tres anys de setge, la ciutat d’Homs capitula davant l’exèrcit sirià. Prop de 1.200 rebels que s’atrinxeraven a la ciutat fugen a zones controlades per la insurgència. A Homs, la tercera ciutat més important de Síria, va tenir lloc l’inici del moviment de la Primavera Àrab de Síria per a intentar enderrocar el règim de Baixar al-Assad (2011). S’estima en més de 2.000 els civils que hi han perdut la vida a causa dels combats.
L’African National Congress guanya les eleccions a Sud-àfrica
L’African National Congress revalida la majoria absoluta en les eleccions generals, posició que manté des que a la República de Sud-àfrica es va abolir el règim segregacionista de l’apartheid . La majoria parlamentària també permet a Jacob Zuma, president des del 2009, revalidar el càrrec, del qual pren possessió el dia 24.
PRISA es ven Digital Plus a Telefónica
El consell d’administració del grup de comunicació PRISA aprova la venda del 57% del canal de televisió Digital Plus a Telefónica, que passa d’aquesta manera a controlar-ne el 78%. El 22% resta en mans de Mediaset.
Dijous 8
Una trentena de representants de l’empresariat català, a favor del dret a decidir
© CECOT
Tretze cambres de comerç catalanes i patronals com AMEC, CECOT, FEPIME, FemCAT, PIMEC i altres sectorials o territorials de l’Anoia, Lleida, Maresme, Osona o Sant Cugat signen l’anomenat Manifest del Far, en el qual donen suport a una consulta sobre la independència de Catalunya, i es comprometen a respectar-ne el resultat. Els empresaris denuncien el maltractament de l’Estat espanyol i la manca de diàleg. La signatura arriba l’endemà que el president espanyol, Mariano Rajoy, demani suport al Consell Empresarial per a la Competitivitat contra la secessió de Catalunya.
Veredicte per al “cas Quintana”
Un jutge de Barcelona dicta la sentència que posa fi a l’anomenat “cas Quintana”, i dóna la raó a la querellant, Esther Quintana, que va perdre un ull en els aldarulls de la vaga general del 14 de novembre de 2012. Contra la versió dels Mossos d’Esquadra, Quintana sostenia que va ser una pilota de goma disparada per la policia la causant de la lesió. El jutge conclou que les pilotes de goma efectivament van ser disparades pels Mossos en una acció que qualifica d’“imprudent i desproporcionada”, tot i que nega que hi hagués intencionalitat lesiva. Al desembre del 2013 el Parlament català va prohibir les pilotes de goma.
Divendres 9
Intervinguda i cremada una gran plantació de marihuana
Els Mossos d’Esquadra cremen una plantació amb prop de 8.000 plantes de marihuana en unes naus abandonades del terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), que és la més gran que mai s’havia intervingut a Catalunya. Les naus havien estat llogades a l’Associació Barcelonina Cannàbica d’Autoconsum, que tenien llicència com a centre de jardineria però no com a plantació. Entre el 2 i el 7 d’abril va tenir lloc una altra operació al Camp de Tarragona, on es van decomissar 1.300 plantes de marihuana.
Dissabte 10
Eleccions al secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebra eleccions al seu òrgan de direcció. En les 190 seus electorals voten el 21,6% de les 30.000 persones amb dret dret a vot. Carme Forcadell és reelegida presidenta amb 6.072 vots. El 17 de maig es constitueix formalment a Tortosa el nou secretariat, format per 75 membres, 25 representants nacionals i 50 representants territorials. A més de Forcadell a la presidència, Jaume Marfany continua a la vicepresidència.
Diumenge 11
Regions orientals d’Ucraïna celebren referèndums d’independència
Enmig d’una gran tensió i sense garanties, les consultes donen, segons els organitzadors, una majoria de vots aclaparadorament favorable a la independència a les regions russòfones de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna, les quals l’endemà declaren la independència i demanen annexionar-se a Rússia. A diferència del que va passar amb Crimea, el president rus, Vladímir Putin, va demanar el dia 7 posposar els referèndums per iniciar un diàleg, mentre que Occident no reconeix ni les consultes ni els resultats. Aquests fets tenen lloc mentre continua l’ofensiva militar ucraïnesa contra els separatistes, especialment cruenta en el cas de l’aeroport de Donetsk, que els dos bàndols intenten controlar els darrers dies del mes. El Govern ucraïnès acusa Rússia de donar suport militar als rebels.
Dilluns 12
Assassinada a trets la presidenta de la Diputació de Lleó
Isabel Carrasco, presidenta del PP de Lleó i de la Diputació de Lleó, és assassinada a trets a la capital de la comunitat autònoma. Poc després són detingudes una dona i la seva filla com a sospitoses. Tres dies després, la mare declara a la policia ser l’autora material de l’assassinat, que va planificar i dur a terme amb l’ajuda de la filla. El mòbil és una venjança personal pel tracte dispensat per la víctima a la filla, a la qual va acomiadar de la feina. La jutge decreta presó incondicional per a les dues dones, que són també militants del PP.
La CCMA anul·la l’externalització de la publicitat de TVC
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals anuncia que finalment no externalitzarà la gestió comercial de Televisió de Catalunya. La direcció justifica la marxa enrere arran de l’evolució positiva dels ingressos publicitaris en els dos darrers trimestres, i pels canvis en el mapa de l’audiència derivat del tancament de canals arran de la sentència del Tribunal Suprem a principi de mes. Els dos grups que optaven al concurs eren Godó i Zeta i, quan el 2013 es va anunciar, l’externalització va aixecar una gran polèmica entre els treballadors de l’emissora pública.
Dimarts 13
La justícia europea reconeix el dret a l’oblit digital
En una sentència sense precedents, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) reconeix el dret a l’oblit digital, i dóna així la raó a una demanda que va interposar el 2013 un ciutadà espanyol contra el cercador Google. El dret a l’oblit digital consisteix a esborrar informació sobre un usuari a la xarxa si aquest considera que viola la seva privacitat o el perjudica injustificadament. Aquest litigi va enfrontar l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i Google. El dia 30, Google introdueix un formulari per a retirar dades personals de la xarxa.
Dimecres 14
Avalots a Turquia per una explosió en una mina que causa tres centenars de morts
Una explosió que el dia 13 causa la mort de 300 dels 787 miners atrapats en una mina de la localitat de Soma dóna lloc a una onada de protestes a tot el país. El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, visita el lloc del pitjor desastre miner de la història del país, i els dies següents tenen lloc manifestacions contra la privatització de la mina, que es considera que va contribuir al desastre. El dia 17 es xifra en 301 el nombre de miners morts i el 18 tres responsables de la mina reben acusacions formals.
Dijous 15
Violentes protestes al Vietnam contra la Xina
Més de 20 morts i prop de 90 ferits és el resultat dels atacs al Vietnam contra fàbriques de propietat xinesa a Hà Tinh, un dels nuclis industrials del país. L’origen dels disturbis és l’enfrontament entre les flotes d’ambdós països arran de l’intent de la Xina d’instal·lar una plataforma petroliera a les illes Paracels, al mar de la Xina Meridional, de sobirania disputada.
Expulsada una diputada de les Corts Valencianes
El president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, veta l’entrada a la cambra de la diputada de Compromís pel País Valencià Mònica Oltra, que destaca per la denúncia persistent i oberta al Parlament valencià del que considera pràctiques corruptes de la classe política valenciana, especialment del Partit Popular. Els fets tenen l’origen en el ple del dia 8, en què, després d’un creuament d’acusacions especialment agre, Cotino va expulsar de la cambra la diputada, cosa que aquesta es va negar a fer, motiu pel qual va suspendre la sessió. En la sessió del dia 15, malgrat les intervencions de l’oposició, Cotino segueix negant l’entrada a Oltra. L’11 de juny, les Corts Valencianes aproven amb la majoria absoluta del PP i en una votació a porta tancada suspendre Oltra un mes de sou i feina.
Divendres 16
Multa milionària a General Motors
El Departament de Transport dels Estats Units imposa al fabricant d’automòbils General Motors (GM) una multa de 35 milions de dòlars (uns 25,5 milions d’euros) pel retard a l’hora de portar a revisió més de 2,6 milions de cotxes defectuosos, en els quals el coixí de seguretat estava inutilitzat. L’error de fabricació va causar més d’una dotzena de morts. És la sanció més elevada en aquest tipus d’infraccions prevista per la legislació als Estats Units.
Dissabte 17
Acord entre Apple i Google sobre patents de telefonia mòbil
Després de deu anys de litigis, els gegants de les noves tecnologies Apple i Google arriben a un acord sobre les patents. Davant la impossibilitat de cap de les parts d’imposar-se als tribunals, demanen el tancament dels processos per reformar les patents conjuntament. L’acord arriba dues setmanes després que un tribunal de Califòrnia condemnés la multinacional de mòbils Samsung a indemnitzar Apple per violació de patents.
Un magnat de Singapur, nou propietari del València FC
El patronat de la Fundació València CF, accionista majoritària del club, acorda per unanimitat vendre totes les seves participacions a l’empresa Meriton, del magnat de Singapur Peter Lim.
Diumenge 18
Inundacions catastròfiques als Balcans
Almenys 85 morts i centenars de milers d’evacuats és el balanç de les pitjors inundacions viscudes als Balcans en prop d’un segle, que en menys d’una setmana han deixat l’equivalent de l’aigua que plou durant dos mesos de mitjana. Els estats més afectats són Bòsnia i Sèrbia, que han hagut de demanar ajut a la Unió Europea. En aquest darrer país es calcula que els danys podrien superar els mil milions d’euros, i el total en el conjunt dels països afectats arriba a uns vuit mil milions. Les ciutats més castigades han estat Obrenovac (Sèrbia) i Doboj (Bòsnia i Hercegovina). A Croàcia, les zones frontereres amb Sèrbia i Kosovo també han resultat afectades.
L’Atlético de Madrid guanya la Lliga
L’empat a 1 al Camp Nou entre el FC Barcelona i l’Atlético de Madrid dóna a aquest equip el campionat de Lliga de la temporada 2013-14, en sumar més punts que el club català. Els altres dos grans trofeus de la temporada es resolen els dies 16 d’abril, en què a l’estadi de Mestalla (València) el Futbol Club Barcelona perd l’oportunitat de guanyar la Copa del Rei davant del Real Madrid, i el 24 de maig, en què el Real Madrid guanya per 2 a 1 a Lisboa la final de la Lliga de Campions davant l’Atlético de Madrid.
Dilluns 19
Els Estats Units acusen la Xina d’espionatge industrial
Per primer cop, els Estats Units acusen el Govern xinès d’espionatge industrial. Segons el fiscal general nord-americà, Eric Holder, els funcionaris pertanyen a una unitat militar des de la qual accedien il·legalment a informacions confidencials de sis grans multinacionals dels Estats Units que divulgaven a la competència xinesa. La Xina qualifica de falses les acusacions. La Xina i els Estats Units no tenen un tractat d’extradició mútua.
Dimarts 20
La Comissió Europea acusa tres bancs de manipular l’euríbor
La Comissió Europea acusa Crédit Agricole, HSBC i JP Morgan d’haver pactat entre ells per influir en el tipus d’interès interbancari europeu (euríbor) en els derivats financers. El mateix dia, una altra entitat, Crédit Suisse, ha reconegut davant les autoritats dels Estats Units haver dut a terme pràctiques d’evasió fiscal pels seus clients més rics. Crédit Suisse es reconeix culpable i anuncia que pagarà la multa que li imposen les autoritats (uns 2,6 mil milions), la sanció més alta mai imposada als Estats Units per frau fiscal. El pagament de la multa evita la investigació, que podria acabar en una condemna penal.
Dimecres 21
Rússia i la Xina signen un acord sobre subministrament de gas
Els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i de la Xina, Xi Jinping, signen a Xangai un acord crucial per al subministrament de gas rus a la República Popular de la Xina. El tractat, que ha trigat deu anys a concretar-se, té una vigència de trenta anys i se’n desconeix el preu pactat. L’acord arriba en un moment marcat per la crisi ucraïnesa, en la qual l’oposició de la Unió Europea a la posició russa accelera la negociació amb un client que pugui compensar eventuals interrupcions de compra de gas rus.
Luis Enrique, nou entrenador del Barça
L’exjugador del Futbol Club Barcelona Luis Enrique Martínez García és presentat en roda de premsa com a nou entrenador de l’equip en substitució de Gerardo Tata Martino. Luis Enrique va ser jugador del Barça entre els anys 1996 i 2004 i va guanyar dues Lligues. En 2008-11 va entrenar el Barcelona B, i la darrera temporada, el Celta de Vigo. L’endemà el FC Barcelona fitxa per cinc temporades Marc-André ter Stegen, porter del Borussia Mönchengladbach, en substitució de Víctor Valdés.
Dijous 22
Cop d’estat a Tailàndia
Dos dies després d’imposar la llei marcial, l’exèrcit pren el control del Govern de Tailàndia i suspèn la Constitució. El cap de l’exèrcit, Prayuth Chanocha, s’autoproclama primer ministre provisional i anuncia reformes polítiques abans de cedir de nou el poder a un govern civil. El dia 23 la primera ministra deposada, Yingluck Shinawatra, és arrestada per l’exèrcit juntament amb una trentena de personalitats polítiques, acadèmiques i intel·lectuals. El cop militar, el dotzè des del 1932, arriba després de sis mesos d’inestabilitat que van portar a un atzucac el Govern de la primera ministra, rebutjada per amplis sectors de la població.
“la Caixa” aprova convertir-se en fundació bancària
L’assemblea general de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona aprova convertir-se en una fundació bancària, en compliment de la nova llei de caixes aprovada al desembre del 2013. La nova organització segrega de l’entitat els dos bancs, Criteria i CaixaBank (dedicats, respectivament, a les participacions industrials i al negoci bancari), mentre que la Fundació Bancària “la Caixa” es dedicarà a l’obra social. Tindrà, també, una participació majoritària en els dos bancs.
Divendres 23
Obrint Pas s’acomiada
Amb el primer dels tres concerts al Teatre Principal de València, el grup Obrint Pas s’acomiada després de vint-i-un anys de trajectòria, durant els quals ha estat el grup de rock valencià de referència. El grup, format el 1993 i liderat per Xavi Sarrià, s’ha distingit per la combativitat i la defensa de la identitat del País Valencià.
Dissabte 24
Assassinades quatre persones al Museu Jueu de Brussel·les
Un home armat arriba amb cotxe al museu, en baixa i, després de disparar a l’entrada, torna a pujar al cotxe i s’escapa. Les quatre víctimes són dos turistes israelians, i una voluntària francesa i un empleat belga que treballaven al museu. L’1 de juliol la policia deté a Marsella un home de nacionalitat francesa, al qual acusa de l’atemptat. En el moment de la detenció se li va incautar un vídeo de 40 segons en què reivindicava l’atemptat. El sospitós, un jove d’origen àrab amb antecedents penals, va entrar en contacte amb presos afins a Al-Qaida a la presó i es va radicalitzar.
S’atorguen els premis del Festival de Canes
El director de cinema turc Nuri Bilge Ceylan és el gran triomfador de la 67a edició del Festival de Canes amb Kıs¸ Uykusu (‘Somni d’hivern’), un film inspirat en l’obra del dramaturg rus Anton Txékhov que guanya la Palma d’Or. El Gran Premi del Jurat és per a la directora italiana Alice Rohrwacher, per Le meraviglie . El britànic Timothy Spall rep el premi al millor actor per Mr. Turner, de Mike Leigh, i la nord-americana Julianne Moore, a la millor actriu per Map to the Stars, de David Cronenberg. El premi al millor director és per al nord-americà Bennett Miller, que ha rodat Foxcatcher . El rus Andrei Zviaguintsev rep el premi al millor guió per Leviathan . Xavier Dolan i Jean-Luc Godard són guardonats ex aequo amb el Premi del Jurat per Mommy i Adieu au langage, respectivament.
Diumenge 25
Eleccions al Parlament Europeu
© Parlament Europeu
Els estats membres de la Unió Europea celebren les eleccions al Parlament Europeu, bé que alguns han iniciat un dia abans les votacions. Els resultats tornen a donar la victòria al Partit Popular Europeu. A continuació se situen els Socialistes, els Liberals, els Verds, i els Conservadors i Reformistes. Aquests partits continuen dominant el Parlament, bé que la seva representació resta disminuïda per un fort augment dels partits euroescèptics i la ultradreta. El cas més evident és el del Front Nacional de França i el del Partit Independent del Regne Unit, que s’han imposat als dos grans partits tradicionals de centredreta i centreesquerra. A Catalunya la participació ha estat més de dos punts per sobre de la d’Espanya i les forces que aposten pel dret a decidir (ERC, CiU i ICV) superen àmpliament (55%) les que s’hi oposen, amb prop del 32%. Per primera vegada Esquerra Republicana de Catalunya supera Convergència i Unió en unes eleccions generals. A Espanya és remarcable el retrocés del PP i el PSOE, i el fort ascens d’Izquierda Unida, Unión, Progreso y Democracia i la irrupció amb força de Podemos, un partit que té l’origen en l’esquerra alternativa del moviment dels Indignats.
Dilluns 26
El nou primer ministre de l’Índia jura el càrrec
Narendra Modi pren possessió del càrrec de primer ministre de l’Índia, en substitució de Manmohan Singh. Modi obté al capdavant del partit nacionalista hindú Bharatiya Janata una històrica majoria absoluta sobre el Partit del Congrés, que governava el país des de feia deu anys. Les eleccions es van celebrar entre els dies 7 d’abril i 12 de maig.
Eleccions presidencials a Egipte
Entre els dies 26 i 29 de maig se celebren eleccions presidencials a Egipte. El candidat de l’exèrcit, el general Abd al-Fatà al-Sissí, n’és el clar favorit un cop exclosos els candidats islamistes dels Germans Musulmans, el partit del president Mursí enderrocat en el cop d’estat del juliol del 2013. Enmig d’una abstenció de més del 60%, que ha comportat que s’afegís un dia al calendari de la votació, Al-Sissí obté vora el 95% dels vots, i el dia 8 de juny és investit president d’Egipte.
Petró Poroixenko guanya les eleccions presidencials d’Ucraïna
L’empresari Petró Poroixenko, multimilionari fundador d’un imperi econòmic en el ram de la pastisseria, és el guanyador en primera volta de les eleccions presidencials d’Ucraïna amb el 56% dels vots, segons els resultats oficials. L’independent Poroixenko, investit president el 7 de juny, rep el suport dels països occidentals davant del desafiament dels separatistes prorussos de Crimea, d’Odessa i de l’est d’Ucraïna, davant dels quals promet fermesa. En aquestes regions el vot ha estat en la pràctica inexistent, per sabotatge dels col·legis electorals, intimidacions o boicot.
El desallotjament de Can Vies dóna lloc a una onada de violència urbana
Amb el desallotjament que han fet els Mossos d’Esquadra de Can Vies, un edifici de l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona situat al barri de Sants, per a demolir-lo, esclata una onada de violència urbana. Can Vies era en desús i estava ocupat des del 1997 per grups alternatius anticapitalistes. L’operació policial, que segueix una ordre judicial, dóna lloc a una manifestació de protesta de centenars de persones, entre les quals hi ha membres d’entitats veïnals de suport als ocupants. Les dues nits següents hi ha aldarulls i destrosses del mobiliari urbà en diversos barris de Barcelona, i una unitat mòbil de Televisió de Catalunya i una de les excavadores usades per a l’enderroc de l’edifici són cremades. Els incidents donen lloc a una gran polèmica, i el 6 de juny l’Ajuntament suspèn provisionalment l’enderroc i demana negociar. Sis persones són detingudes i 225 identificades, i les destrosses es xifren en uns 200.000 euros.
Dimarts 27
Dimiteix el director general dels Mossos d’Esquadra
Manel Prat, director de la policia de Catalunya, anuncia la seva dimissió, que atribueix a motius “estrictament personals” i la desvincula de l’anomenat “cas Quintana”, sobre el qual el jutge va sentenciar contra la policia. El dia 10 de juny el substitueix en el càrrec Albert Batlle, exmilitant del PSC que durant els governs del tripartit va ser director general de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil.
Dimecres 28
Quatre-cents immigrants aconsegueixen saltar la tanca a Melilla
Uns 400 subsaharians del miler que ho intenten aconsegueixen eludir la Guàrdia Civil i entrar a l’enclavament espanyol. És una de les entrades més massives dels darrers mesos. Els que aconsegueixen entrar són reclosos al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI). El ministre de l’Interior espanyol avisa que el CETI està saturat i que la situació és “crítica”.
Condemnat a vuit anys de presó un exconseller valencià
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià condemna Rafael Blasco, exconseller de la Generalitat Valenciana, a vuit anys de presó i a vint d’inhabilitació professional per l’anomenat “cas Cooperació”. L’any 2008 Blasco va desviar fons públics de la Generalitat destinats a cooperació i desenvolupament. Tot i això, el 4 de juny el tribunal accepta la fiança de 200.000 euros que de moment li permet eludir l’ingrés a presó. Blasco ha de comparèixer periòdicament a la policia, i té prohibit sortir de l’Estat.
Fèlix Millet i Jordi Montull, condemnats pel “cas hotel del Palau”
L’Audiència de Barcelona condemna a un any de presó i a pagar una multa els antics responsables del Palau de la Música Catalana, Fèlix Millet i Jordi Montull, per tràfic d’influències en la tramitació urbanística de l’hotel del Palau. La sentència absol l’antiga cúpula de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona els anys 2005 i 2006, quan van tenir lloc els fets que es jutgen.
Dijous 29
Aval del Parlament per a BCN World
CiU, PSC i PP voten conjuntament a favor de la modificació de la llei del 1989 que va permetre la instal·lació de Port Aventura als municipis de Vila-seca i Salou. La modificació de la llei, que comporta sobretot rebaixes fiscals per al complex, va ser la condició de Veremonte, l’empresa promotora del projecte BCN World d’oci i turisme, per a tirar-lo endavant. El complex es construirà al costat de Port Aventura. És una de les rares vegades que darrerament CiU aconsegueix la majoria suficient amb el suport del PSC i PP, ja que aquest cop ERC, la força que dóna suport al Govern, s’hi mostra contrari.
Sentència sobre les pensions milionàries de la cúpula de Caixa Penedès
El jutge de l’Audiència Nacional condemna l’exdirector general de Caixa Penedès, Ricard Pagès, i la resta de la cúpula de l’entitat a dos anys de pressó i a un, respectivament, per haver-se assignat pensions milionàries quan dirigien l’entitat. Atès que els condemnats van retornar els 28,6 milions d’euros dels quals es van apropiar de forma indeguda i que les penes no superen els dos anys, cap d’ells haurà d’ingressar a la presó. Caixa Penedès va ser una de les entitats rescatades a causa de la crisi de la bombolla immobiliària.
Divendres 30
Sis detinguts a Melilla en una operació antiterrorista
La Guàrdia Civil deté sis presumptes integrants d’una cèl·lula gihadista a Melilla. El grup s’havia especialitzat a captar militants i enviar-los després a camps d’entrenament de Líbia i Mali per reforçar les forces islamistes que combaten els governs en diversos conflictes de l’Àfrica o l’Orient Mitjà. Al març, en una operació conjunta de la policia marroquina i espanyola es va desarticular una cèl·lula similar que operava a Melilla, Màlaga i el Marroc. El 16 de juny es desarticula una tercera xarxa a Madrid dedicada a reclutar militants per a l’Estat Islàmic (EI), actiu a Síria i a l’Iraq.
Dissabte 31
Cinc detinguts per la violació i l’assassinat de dues noies a l’Índia
Cinc homes són detinguts, entre els quals hi ha un oficial de policia, per la violació el dia 29 de maig de dues adolescents de 14 i 15 anys de la casta dels intocables per part d’un grup d’homes que després les van penjar, davant la passivitat de la policia. El cas ha causat una gran commoció al país, on tenen lloc periòdicament fets com aquests.
Deu mil persones es manifesten a Palma per la llengua
Després de tres anys sense celebrar-se, té lloc a la capital de les Balears la gran mobilització del Dia per la Llengua. Unes 10.000 persones es manifesten en contra del decret de trilingüisme del president Josep Ramon Bauzà, al qual exigeixen diàleg i negociació, i també contra la retirada forçosa de símbols com les quatre barres. El president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, que ha convocat l’acte, fa un parlament en el qual expressa el suport per al professor d’institut Jaume Sastre, en vaga de fam des de fa més de tres setmanes pels mateixos motius.