Maig 2016

Diumenge 1

Focs devastadors al Canadà

Un avió dels serveis forestals del Canadà detecta a uns 15 km de Fort McMurray, al nord de la província d’Alberta, el primer focus d’un incendi que s’estén ràpidament. Al llarg de tot el mes de maig han de ser evacuades unes 90.000 persones i més de 2.000 cases i empreses han de ser desallotjades. La majoria dels pous de petroli de la zona aturen l’activitat. El 4 de juliol l’incendi és declarat sota control, però es preveu que la completa extinció duri mesos. L’àrea cremada és d’uns 6.000 km² i els danys s’avaluen en uns 3.200 milions d’euros.

Manifestacions del Primer de Maig

Sota el lema: "Contra la pobresa salarial i social" es manifesten a les principals ciutats dels Països Catalans sindicats i forces polítiques. A Barcelona, el líder de la UGT, Camil Ros, i el de CCOO, Joan Carles Gallego, encapçalen la manifestació i amenacen amb una vaga general entre final del 2016 i principi del 2017 si no es deroga la reforma laboral. Prenen part en la manifestació la consellera de Treball, Dolors Bassa; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants d’ERC, el PSC, C’s, EUiA i Catalunya Sí que es Pot. A València hi pren part també el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mònica Oltra. A Palma, és presidida per tres consellers: el vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Gabriel Barceló Milta; el de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, i la de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, i també el batlle de la ciutat, José Hila, i el líder de Podem, Alberto Jarabo.

Dilluns 2

Revocada la condemna als directius de Spanair

L’Audiència de Barcelona revoca la sentència d’un jutge que el 2014 va condemnar la cúpula directiva de Spanair, encapçalada per Ferran Soriano, a una multa de 10,8 milions d’euros per la fallida de la companyia aèria. El tribunal fonamenta la decisió en el fet que el concurs de creditors va ser "fortuït i no culpable". Spanair va presentar el concurs de creditors a començament del 2012, quan es van trencar les negociacions perquè entrés a l’accionariat Qatar Airways, que hauria pogut salvar la companyia.

Dimarts 3

Acord per a promoure una nova llei d’emergència social

Concentració del 6 de maig de càrrecs electes davant la Delegació del Gover n a Barcelona, en protesta pel recurs sobre la Llei 24/2015

El Govern català, ajuntaments i entitats del tercer sector acorden promoure una nova llei d’emergència social en resposta al recurs del Govern espanyol contra alguns aspectes de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2015. El dia 6, una cinquantena d’alcaldes de Catalunya es concentren davant la Delegació del Govern espanyol, a la qual comuniquen que seguiran tramitant els expedients de famílies en risc d’exclusió. La protesta és iniciativa de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), i també rep el suport de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El mateix dia el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la llei aprovada pel Parlament de Catalunya de l’impost sobre els habitatges buits, la d’igualtat i la de règim local. D’altra banda, el dia 31 de maig el TC suspèn part de la llei catalana contra la pobresa energètica. És la resposta a la presentació del recurs del Govern espanyol (29 de maig).

Kosovo ingressa a la UEFA

La Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) aprova en el seu 40è congrés, celebrat a Budapest, acceptar Kosovo com a membre de ple dret per 28 vots a favor, 24 en contra i 2 nuls. El 2012, la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) va acceptar la participació amistosa de la Federació Kosovar de Futbol. El rebuig del reconeixement de la federació Kosovar l’encapçala la federació sèrbia, que té el suport de les de Rússia i Espanya, especialment. Al desembre del 2014 el Comitè Olímpic Internacional ja va reconèixer el comitè olímpic de Kosovo. D’altra banda, el 13 de maig Kosovo és acceptat com a membre dels òrgans de govern de la FIFA per 28 vots contra 22.

Felip VI signa la convocatòria d’eleccions generals

Després de l’intent fallit d’investidura de Pedro Sánchez al mes de març i els contactes infructuosos entre els partits per a obtenir prou suports per a un tercer intent d’investidura, el rei d’Espanya signa el decret de convocatòria de noves eleccions generals per al 26 de juny. És el primer cop que, des del restabliment de la democràcia, es repeteixen eleccions generals per incapacitat de formar govern.

Dimecres 4

El BCE fa pública la decisió de deixar de fabricar bitllets de 500 euros

El Banc Central Europeu (BCE) anuncia que deixa d’imprimir bitllets de 500 euros. El consell de govern de l’entitat especifica que aquesta mesura vol evitar el blanqueig i el finançament del terrorisme. Els bitllets que estan en circulació segueixen sent de curs legal indefinidament.

Escorcoll a l’Ajuntament de Tarragona

La Guàrdia Civil duu a terme l’"operació Amfiteatre", que investiga el "cas Inipro", de presumpte finançament il·legal del PSC, en el decurs de la qual efectua vuit escorcolls als ajuntaments de Tarragona, Viladecans, Palau-solità i Plegamans; a dos registres mercantils, el de Barcelona i Viladecans; a un despatx professional d’aquesta ciutat, i a un altre a Reus. S’efectuen quatre detencions: dos empresaris, l’excap de gabinet de l’alcaldia de Tarragona i el tinent d’alcalde de Viladecans.

Dijous 5

EiTB deixa d’emetre a Navarra per ordre del Govern espanyol

Euskal Irrati Telebista (EiTB), la televisió pública basca, cessa les seves emissions en territori navarrès pels expedients sancionadors imposats per la secretaria de Telecomunicacions, del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme espanyol, a petició del Govern navarrès anterior, ocupat per la Unió del Poble Navarrès, per invasió de l’espai radioelèctric. L’endemà de l’apagada, el Parlament basc insta a recuperar les emissions i qualifica la decisió ministerial d’atac als drets fonamentals.

Divendres 6

Irlanda forma govern 70 dies després de les eleccions

El primer ministre irlandès, Enda Kenny, anuncia un nou govern després de més de dos mesos de negociacions. Tot i que el Fine Gael va tornar a ser el partit més votat, de les eleccions del 26 de febrer en va sortir un Parlament molt fragmentat. Per a revalidar el mandat, Kenny ha hagut d’aconseguir el suport de diversos partits i d’independents.

Dissabte 7

Baixes en la direcció de Moviment d’Esquerres

L’exconseller d’Ensenyament i exmembre destacat del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ernest Maragall, renuncia als càrrecs de Moviment d’Esquerres juntament amb 9 membres més de la direcció. Moviment d’Esquerres va ser fundat pel mateix Maragall després de marxar del PSC. Els dimissionaris justifiquen la decisió perquè no s’identifiquen amb l’orientació i el rumb del partit, que consideren contradictori.

Diumenge 8

Alliberament de tres periodistes espanyols a Síria

Tres periodistes espanyols, Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre, són alliberats després d’un segrest de gairebé un any a Alep (nord de Síria). Als tres periodistes se’ls va perdre la pista l’11 de juliol de 2015. El Govern espanyol explica que el seu alliberament ha culminat després de nombroses gestions i la col·laboració amb Turquia i Qatar.

Dilluns 9

Dimiteix per sorpresa el canceller austríac

El socialdemòcrata Werner Faymann dimiteix per sorpresa el càrrec de canceller d’Àustria, que ocupava des del 2008 encapçalant un govern de coalició amb els democratacristians. Faymann pren la decisió després del triomf del candidat ultradretà en la primera volta de les eleccions presidencials, celebrades el 24 d’abril. La dimissió de Faymann està relacionada amb la limitació de l’entrada de refugiats, que sectors del seu partit consideren concessions a l’extrema dreta. El dia 17 el substitueix en el càrrec el també socialdemòcrata Christian Kern.

Acord per a evitar el judici del "cas Benítez"

Un acord evita que es jutgin els sis mossos d’esquadra presumptament autors de l’homicidi del veí del Raval Juan Andrés Benítez el 5 d’octubre de 2013, quan, segons l’acusació, va ser víctima de maltractaments durant la seva detenció que li van causar la mort. La condemna de dos anys evita als acusats l’ingrés a la presó, i la família de la víctima rebrà 150.000 euros com a indemnització.

Dimarts 10

Aprovada per decret la reforma laboral a França

El president francès, François Hollande, signa el decret que imposa la polèmica reforma laboral impulsada pel primer ministre, Manuel Valls, impugnada fins i tot per una facció del Partit Socialista. A causa d’aquesta oposició, Valls evita portar la reforma a votació i fa ús de la prerrogativa constitucional que li permet aprovar una llei sense passar per l’Assemblea Nacional a canvi de sotmetre’s a una moció de censura, que supera el dia 12 (per 42 vots no s’arriba als 288 necessaris per a la destitució). No obstant això, les protestes i les mobilitzacions continuen. La vaga dels empleats de les benzineres i els treballadors de les centrals nuclears durant el maig és especialment greu. La reforma incideix, sobretot, en la facilitat de reducció de sous i en els acomiadaments.

Dimecres 11

Bangladesh executa un exlíder islamista

El líder islamista Motiur Rahman Nizami és penjat després de ser condemnat per genocidi, violació i tortures, crims comesos durant la guerra d’independència amb el Pakistan l’any 1971. Nizami va ser cap del principal partit islamista de Bangladesh, i el cinquè dels antics líders executats des del 2013. La sentència és força polèmica, i els defensors dels drets humans afirmen que Nizami ha estat jutjat sense garanties. El 4 de setembre també és executat Mir Quasem Ali, un magnat dels mitjans de comunicació condemnat per crims contra la humanitat comesos el 1971. Des que el 2010 es va instaurar el tribunal especial que jutja els crims comesos durant la guerra amb el Pakistan, sis líders islamistes han estat executats (cinc dels quals pertanyents al Jamaat-e-Islami).

Diversos atemptats provoquen 93 morts a Bagdad

El balanç de les diverses explosions amb cotxe bomba que tenen lloc aquest dia a Bagdad és de 93 persones mortes. El nombre més alt de víctimes correspon al de les d’un mercat al districte xiïta de Sadr (63). Els atemptats són reivindicats per l’Estat Islàmic.

El Parlament italià aprova les unions civils entre persones del mateix sexe

Per 369 vots a favor i 193 en contra, la cambra baixa d’Itàlia aprova la llei impulsada pel Govern de Matteo Renzi que permet les unions homosexuals. La llei, que no esmenta el terme matrimoni sinó unió civil, és més restrictiva que les que s’han aprovat en la majoria d’estats europeus, perquè conté una clàusula segons la qual l’adopció s’exclou en principi o bé està sotmesa a la decisió dels jutges, que examinen cada cas per separat.

Dijous 12

El Senat brasiler suspèn la presidenta Rousseff

El Senat del Brasil aprova suspendre Dilma Rousseff de la presidència per 55 vots a favor i 22 en contra. És el darrer dels passos del procés iniciat el 17 d’abril a la Cambra dels Diputats contra Rousseff, i supera àmpliament els dos terços necessaris per a jutjar la presidenta pel finançament del Partit dels Treballadors a través del desviament de fons de la petroliera estatal Petrobras. El mateix dia Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler, que fins al març formava part del govern, és nomenat president provisional del Brasil.

Inaugurada una base antimíssils de l’OTAN a Romania

Alts càrrecs de l’exèrcit dels Estats Units i de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord inauguren a Deveselu (Romania) una base antimíssils, que forma part de l’escut Aegis, del qual forma part també una segona base inaugurada l’endemà a Redzikowo (Polònia). El Govern rus declara que considera l’escut una amenaça, però l’OTAN sosté que té com a finalitat protegir els estats membres de míssils de curt i mitjà abast procedents de l’Orient Mitjà.

Divendres 13

Mor en atemptat un dels líders de Hezbol·là

Moustapha Amine Badreddine, cap militar de l’organització xiïta Hezbol·là, que controla en part el Govern del Líban i dóna suport al règim d’Al-Assad a Síria, mor en una explosió prop de l’aeroport de Damasc. Badreddine és considerat l’organitzador de nombrosos atemptats, entre d’altres, el que va matar el president libanès Rafiq al-Harirí. Després d’una acusació inicial contra Israel, Hezbol·là assenyala un grup islamista rival com a probable autor.

El president Puigdemont, de visita a Londres

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, presenta en una conferència a la seu del think tank Chatham House de Londres la via catalana a la independència, en la qual subratlla la negativa del Govern espanyol al diàleg --en contrast amb l’acceptació d’un referèndum per a Escòcia del Govern britànic--, que ha abocat el Govern català a cercar la via unilateral. En el seu viatge, Puigdemont també manté una trobada amb Catalans UK, el casal català al Regne Unit. Entre el 30 d’abril i el 2 de maig Puigdemont va fer el seu primer viatge com a president a Brussel·les, on les autoritats europees van al·legar problemes d’agenda per a no reunir-s’hi. Sí que es va reunir amb autoritats belgues i amb el president dels liberals europeus.

Evacuació massiva a Castella-la Manxa per l’incendi d’un abocador de pneumàtics

Unes 9.000 persones són evacuades de la urbanització El Quiñón a Seseña, a la província de Toledo, a causa de l’incendi d’un abocador de pneumàtics que acumula un seguit d’irregularitats: l’empresa propietària de l’abocador teòricament hi fabricava pneumàtics, però només servia com a magatzem, que acumulava fins a cinc milions de rodes. Va ser declarat il·legal el 2003, però no va ser fins el 2011 que es va deixar d’abocar-hi cautxú. L’empresa té multes per valor de 600.000 euros i el propietari està il·localitzable. L’endemà les persones evacuades poden tornar a casa seva.

Dissabte 14

Eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana

Foto a Ripoll del nou secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana

Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) escullen els 77 membres del secretariat de l’entitat. Voten un total de 7.247 persones, el 21,4% dels socis, i qui recull més vots és, novament, Liz Castro, seguida de l’actual president, Jordi Sàn-chez. El dia 21 el secretariat elegeix en segona votació per una majoria qualificada de 40 vots a 35 que Sànchez continuï en el càrrec. D’altra banda, Castro emet un missatge d’unitat.

El Barça guanya la Lliga 2015-16

El Futbol Club Barcelona guanya el seu 24è títol de Lliga després de derrotar el Granada per 0-3, amb gols de Luis Suárez. El dia 22 se celebra la final de la Copa del Rei, a l’estadi Vicente Calderón, en la qual el Barça conquereix el trofeu contra el Sevilla (2-0), amb gols de Jordi Alba i Neymar. Aquesta final de Copa ve marcada per la prohibició d’exhibir estelades a l’estadi dictada per la delegada del Govern espanyol a Madrid el dia 18, però que revoca el dia 21. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havien anunciat que no assistirien a la final si se’n mantenia la prohibició.

Diumenge 15

Polèmica pel guanyador d’Eurovisió

Ucraïna és la vencedora de l’edició del 2016 del concurs de cançó d’Eurovisió, amb 534 punts. La cançó guanyadora, 1944, narra la deportació dels tàtars de Crimea ordenada per Stalin aquell any. La intèrpret de la cançó, Jamala, és una cantant crimeana d’origen tàtar. L’any 2014 Rússia es va annexar Crimea després de la revolta ucraïnesa que va enderrocar el Govern prorús de Kíev. Rússia exigeix revisar la votació.

Dilluns 16

Decomissades més de vuit tones de cocaïna

La policia de Colòmbia decomissa la partida de cocaïna més gran descoberta mai, vuit tones d’aquesta droga enterrades a tres metres de fondària prop de la frontera amb Panamà. La seva venda hauria suposat uns beneficis d’uns 212 milions d’euros.

Aprovat el suport militar internacional al Govern libi

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones. Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi.

Dimarts 17

El cicló Roanu devasta l’Àsia meridional

Entre el 17 i el 23 de maig, el cicló Roanu afecta el sud d’Àsia, especialment la costa oriental de l’Índia, Sri Lanka, Myanmar i Bangladesh, on els efectes són més destructors (més de 200 víctimes mortals i mig milió de desplaçats).

Grífols adquireix el 20% de Singulex

L’empresa d’hemoderivats Grífols, amb seu a Catalunya i Irlanda, adquireix el 20% de Singulex, una destacada empresa nord-americana en el camp de les proves diagnòstiques. L’adquisició d’aquest paquet d’accions supera els 44 milions d’euros i li permet tenir representació al consell d’administració.

Dimecres 18

Piratejades dades del Twitter del Sindicat de Mossos d’Esquadra

El segon sindicat de la policia catalana, el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME), és objecte d’un atac informàtic en el seu perfil de Twitter i difon a la xarxa dades personals de més de 5.600 agents. Acompanya l’enllaç el missatge: "D’acord amb la llei de transparència, avui publiquem la llista dels nostres membres", i s’hi afegeixen també imatges d’Ester Quintana, del documental Ciutat morta i de la mort de Juan Andrés Benítez. L’endemà, un hacker sota el pseudònim de Phineas Fisher es rei-vindica com l’autor de l’atac.

Atac espanyolista a l’Espai Macià

Dos encaputxats entren a l’Espai Macià, de les Borges Blanques, dedicat a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, n’amenacen el tècnic i provoquen destrosses mentre criden consignes espanyolistes i contra l’independentisme. El 2013 es va produir un altre incident quan van aparèixer pintades del mateix signe a la placeta davant de l’Espai.

Brot d’enterovirus a Catalunya

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activa un protocol d’actuació contra un brot d’enterovirus que infecta una quarantena de nens. El conseller de Salut, Antoni Comín, explica que des del 6 de maig, en què es van detectar els primers casos a l’Hospital Vall d’Hebron amb afectacions importants, com ara inflamacions del sistema nerviós central, es va endarrerir deliberadament la comunicació per tal de no crear alarmisme i per tenir-ne totes les dades. El dia 22 de maig mor un nen de dos anys ingressat dos dies abans a l’Hospital de Mataró (Maresme). Tot i que al nen se li’n detecta la presència, els metges no poden assegurar que l’enterovirus sigui la causa de mort. El 26 de maig el Departament de Salut dóna per estabilitzat el brot, tot i que adverteix que se n’esperen nous casos. Des que es va originar el brot fins el 13 de setembre, en què mor una nena a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, Salut comptabilitza 110 casos.

Dijous 19

Accident aeri al Mediterrani

Un avió Airbus de la companyia EgyptAir cau al Mediterrani, i causa la mort de tots els tripulants i viatgers (66 persones). El vol MS804 fa el trajecte París-el Caire i, després que els radars en perdin la localització, desapareix. Poc abans, els detectors automàtics envien senyals de foc a l’aparell. Les caixes negres no es recuperen fins al mes de juny a uns 3.000 m de profunditat, en una zona de la Mediterrània entre Creta i la costa egípcia. Després de ser reparades, confirmen la detecció d’un incendi.

El Tribunal Suprem només accepta investigar Francesc Homs pel 9-N

El Tribunal Suprem rebutja investigar l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N, i només obre diligències contra l’exconseller de la Presidència Francesc Homs (actualment aforat per la seva condició de diputat) per presumptes delictes de "desobediència, prevaricació i malversació de fons públics". Els casos de Mas, Ortega i Rigau són retornats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Barcelona en Comú avala el pacte amb el PSC

Les bases de Barcelona en Comú donen suport al pacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. Amb una participació del 27,59%, els militants aproven amb el 62% de suport el preacord del dia 13 pel qual el socialista Jaume Collboni, al capdavant de la tinència d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, resta com a tercer home fort del consistori, darrere de l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello.

Divendres 20

Alliberades un centenar de noies segrestades per Boko Haram

L’exèrcit nigerià fa públic l’alliberament de 97 noies segrestades pel grup islamista Boko Haram en una operació que deixa 35 militants morts. Boko Haram ha segrestat milers de dones al nord de Nigèria els darrers anys. El segrest de 218 noies en una escola a la localitat de Chibok a l’abril del 2014 va desencadenar una campanya internacional per al seu alliberament.

Dissabte 21

Un dron mata el líder dels talibans afganesos

El mul·là Àkhtar Mansur, líder dels talibans afganesos des del juliol del 2015, mor en un atac d’un vehicle aeri no tripulat al Balutxistan, a la frontera sud-oest del país amb el Pakistan. Els serveis de seguretat afganesos i l’agència d’espionatge dels Estats Units a l’Afganistan n’anuncien la mort, i el Pakistan protesta per l’atac amb el dron, que qualifica de violació de l’espai aeri. El dia 25, els talibans afganesos reconeixen la mort del seu líder i n’anuncien el successor, Haibatul·là Akhundzada.

Diumenge 22

Cloenda del Festival de Canes

De l’11 al 22 de maig té lloc la 69a edició del Festival de Canes. La Palma d’Or se l’enduu la pel·lícula I, Daniel Blake, del director anglès Ken Loach. El Gran Premi és per a Juste la fin du monde, del quebequès Xavier Dolan. El premi al millor director se l’enduen, ex aequo, el romanès Cristian Mungiu (Graduation) i el francès Olivier Assayas (Personal shopper); el premi especial del jurat és per a American honey, de l’anglesa Andrea Arnold; el premi a la millor actriu principal recau en la filipina Jaclyn Jose (Ma Rosa, de Brillante Mendoza), i el premi al millor actor, en l’iranià Shahab Hosseini (Forushande, ’El client’, d’Asghar Farhadi). En la categoria de curtmetratges, la Palma d’Or és per a Timecode, del català Juanjo Giménez.

Dilluns 23

Aldarulls a Gràcia pel desallotjament del Banc Expropiat

Arran d’una ordre judicial, els Mossos d’Esquadra desallotgen un local ocupat del barri de Gràcia. La intervenció desencadena enfrontaments entre la policia i els ocupes, als quals s’afegeixen membres de col·lectius antisistema. L’anomenat Banc Expropiat, una antiga sucursal de CatalunyaCaixa, estava ocupat des del 22 d’octubre de 2011 i, segons els seus residents, s’hi feien tasques solidàries. L’entitat va vendre el local a la immobiliària Antarctic Vintage, que va demandar l’ocupació, amb el resultat d’una primera ordre de desallotjament al juliol del 2014. L’aleshores alcalde, Xavier Trias, va acordar amb el propietari el pagament d’un lloguer de 5.500 euros mensuals al·legant "el paper dinamitzador" de l’entitat al barri i per guanyar temps amb l’objectiu de cercar una solució definitiva. El nou govern municipal d’Ada Colau no va renovar el contracte d’arrendament (amb venciment al gener del 2016) i el 26 de maig, tres dies després del desallotjament, la Fiscalia obre diligències contra Trias per un presumpte delicte de malversació de fons públics. Els dies 24, 25 i 29 es repeteixen els aldarulls violents, amb actes de vandalisme en aparadors, vehicles i mobiliari urbà. El 4 de juny la policia desallotja cinc persones que havien tornat a entrar al local i el precinta definitivament. Els ferits durant aquests dies de violència urbana superen la cinquantena entre manifestants i policies, a més de dos periodistes.

Dimarts 24

Un ministre del Govern brasiler dimiteix per acusacions de corrupció

Romero Jucá, ministre de Planificació del Brasil, dimiteix el càrrec després de fer-se públiques unes gravacions en les quals presumptament conspirava per obstruir la investigació de l’escàndol de Petrobras. El dia 31, dimiteix també el ministre Anticorrupció, Fabiano Silveira, per una filtració similar. Ambdós formaven part del nou govern provisional presidit per Michel Temer, que el dia 12 va substituir la presidenta, Dilma Rousseff, a la qual el Parlament va forçar a dimitir per tal que fos jutjada pel "cas Petrobras".

Dimecres 25

Cuba legalitza les petites i mitjanes empreses

El Govern de Cuba anuncia la legalització de les petites i mitjanes empreses. És la darrera de les reformes aplicades pel president, Raúl Castro, des que va prendre el poder l’any 2008, per a reactivar la deprimida economia cubana. Aquesta legalització treu de l’alegalitat el gran nombre de petits negocis privats oberts darrerament.

Dijous 26

Comença la cimera del G-7

Foto dels assistents a la cimera del G-7 celebrada a l’illa de Kashiko (Japó)

A l’illa de Kashiko (Japó) comença la 42a cimera del G-7, que reuneix les primeres economies del món democràtic (Estats Units, Canadà, França, Japó, Itàlia i Gran Bretanya). Hi prenen part, també, els presidents de la Comissió Europea i del Consell Europeu. És el tercer any que se celebra sense Rússia. Entre els principals temes debatuts hi ha l’alentiment de les economies emergents i els efectes de la caiguda del preu del petroli, el referèndum britànic, la cimera sobre el canvi climàtic de París i, especialment, els acords transpacífic i transatlàntic (encara pendent de ser presentat) i els seus efectes sobre l’economia, entre d’altres.

Uns 500 desapareguts en un naufragi a les costes de Líbia

Més de 500 immigrants i refugiats desapareixen i es donen per morts quan l’embarcació en la qual viatjaven des de Sàbrata (Líbia) sotsobra en aigües de la Mediterrània central. És el pitjor naufragi dels que hi ha hagut a la mateixa zona, els quals provoquen només durant el mes de maig més de 700 morts.

Divendres 27

El president dels Estats Units visita per primer cop el memorial d’Hiroshima

Barack Obama és el primer president dels Estats Units en l’exercici del càrrec a visitar el memorial d’Hiroshima, construït en homenatge a les víctimes de la primera bomba atòmica (6 d’agost de 1945). Davant dels supervivents i del primer ministre japonès, Shinzo Abe, el president nord-americà fa una crida a construir un món sense armes nuclears, però no demana perdó, cosa que tampoc li reclamen ni els partits, ni el Govern japonès ni la gran majoria de la societat civil.

El PSC, el PP i C’s imposen la senyalització bilingüe a Lleida

Els grups de Ciutadans, el PP i el PSC, amb l’alcalde socialista Àngel Ros al capdavant, aproven una moció que en un dels seus punts fa referència explícita a l’article 56 de la nova Llei estatal de trànsit, que obliga a retolar "almenys, en la llengua oficial de l’Estat", la qual entenen que és el castellà.

Absolts els mossos d’esquadra acusats en el "cas Quintana"

L’Audiència de Barcelona absol els dos mossos d’esquadra presumptament autors del tret amb bala de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. El tribunal no considera provat que els dos agents fossin responsables de les ferides a l’ull de Quintana, que al final del judici diu que no s’ha fet justícia i acusa el cos policial d’encobriment i d’ocultació de proves. L’endemà, el comissari en cap dels Mossos reconeix que algú no ha dit la veritat i es compromet a reobrir la investigació si apareixen nous elements. D’altra banda, un sindicat dels Mossos d’Esquadra diu que el "cas Quintana" s’ha tancat en fals.

Dissabte 28

Veredicte pels acusats per l’"operació Còndor"

El tribunal constituït a Buenos Aires dicta la primera de les sentències dels acusats de l’anomenada "operació Còndor", un pla conjunt dels governs dictatorials de l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Xile, el Paraguai i Bolívia per eliminar opositors d’esquerres en 1975-80, amb el resultat de més d’un centenar d’assassinats, segrestos i desaparicions. Catorze excaps militars són declarats culpables i la primera condemna és per a Reynaldo Bignone, el darrer cap de govern de la dictadura argentina, que és condemnat a cadena perpètua. El judici es va iniciar el 2013, i durant aquests anys han mort cinc dels acusats, entre els quals hi ha el general Videla.

Tortosa vota a favor de mantenir el monument al franquisme

Tortosa vota a favor de mantenir el monument erigit a l’Ebre en homenatge als soldats franquistes morts a la batalla de l’Ebre

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre. L’opció guanyadora (68,36%) en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2%. La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium Cultural i de la Comissió de la Dignitat, que la consideren un afront a les víctimes del govern democràtic i legítim de la República, a més de contravenir la Llei de la memòria històrica. El 2007 el govern municipal format pel PSC, ERC i ICV van catalogar el monument de bé cultural d’interès local. Dos dies abans de la consulta (26 de maig), en un ple extraordinari, l’Ajuntament de Tortosa revoca per unanimitat el títol d’alcalde "honorari i perpetu" a Franco, amb què se’l va distingir el 31 de març de 1964.

Diumenge 29

Centenari de la batalla de Verdun

Se celebra el centenari de la batalla de Verdun, una de les més cruentes de la Primera Guerra Mundial, amb més de mig milió de soldats morts, i també la més llarga (21 de febrer de 1916 16 de desembre de 1916). L’acte té lloc al mateix escenari de la batalla, on s’ha construït un memorial. Els dos principals protagonistes de la cerimònia, el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, fan una crida en favor de preservar la Unió Europea en el moment més crític des de la seva fundació.

Commemoració dels 25 anys de l’atemptat a la caserna de Vic

A la ciutat de Vic es fa un homenatge a les víctimes de l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil ocorregut fa 25 anys. En aquest atemptat, el més mortífer després del d’Hipercor de Barcelona, hi van morir nou persones, entre les quals hi havia cinc menors, a més d’un guàrdia municipal, atropellat per una ambulància que transportava víctimes. Presideixen la cerimònia el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el ministre de l’Interior espanyol, Jordi Fernández Díaz.

Dilluns 30

L’expresident del Txad, condemnat per crims contra la humanitat

Hissène Habré, president del Txad entre el 1982 i el 1990, és declarat culpable de crims contra la humanitat, violació, esclavitud sexual i d’ordenar assassinats. La pena que se li imposa és de cadena perpètua. Després del seu enderrocament va ser acusat de la mort d’unes 40.000 persones. El 2005 un tribunal belga, aplicant la jurisdicció universal, va declarar-lo culpable i va ordenar el seu arrest, que no es va produir fins el 2013 al Senegal, on s’havia exiliat. L’Estat senegalès, però, va exigir que l’havia de jutjar un tribunal adscrit a la Unió Africana. És el primer cop que un tribunal africà condemna un excap d’estat per violació de drets humans.

Dimarts 31

Les xarxes socials i la UE acorden lluitar contra la incitació a l’odi

La Comissió Europea i Facebook, Twitter i YouTube aproven un codi de conducta per a perseguir la incitació a l’odi i la violència a internet. Entre altres mesures, preveu que els missatges d’aquest tipus es retirin de les xarxes o se’n talli l’accés dins d’un termini de 24 hores.