Maig 2017

Dilluns 1

El vicepresident Junqueras, en visita oficial als Estats Units

El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència. El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la col·laboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta sense èxit incloure l’expressió "regne d’Espanya".

Comença una vaga intermitent al metro de Barcelona

Els treballadors del metro de Barcelona comencen la primera d’una sèrie de vagues intermitents per pressionar l’empresa municipal TMB en les negociacions sobre el conveni col·lectiu, que es van iniciar a la tardor del 2015. Alguna d’aquestes vagues ha coincidit amb esdeveniments com el Mobile World Congress i el Primavera Sound del 2016 i es duen a terme cada dilluns seguint els serveis mínims dictats per la Generalitat de Catalunya. El 12 de juliol, mentre continuen les aturades, les protestes dels usuaris i les negociacions enrocades, tota l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona reprova la presidenta de TMB, Mercedes Vidal, per la gestió del conflicte.

Dimarts 2

Grècia arriba a un acord amb els creditors internacionals

El Govern grec i els creditors internacionals arriben a un acord per a un nou rescat a canvi de noves mesures d’austeritat, que consisteixen en una retallada de les pensions del 0,9% de mitjana i una pujada d’impostos per a generar l’equivalent en estalvis del 2% del PIB. El 16 de juny, els ministres de finances de la Unió Europea aproven la concessió d’un nou crèdit a Grècia de 8,5 mil milions d’euros.

El Govern espanyol decideix no desmantellar el Castor

El ministre espanyol d’Energia, Álvaro Nadal, anuncia la decisió de no desmantellar el magatzem submarí de gas Castor, situat a la costa de Vinaròs, i també de renunciar definitivament al seu ús. L’anunci es fa públic després de la difusió de l’informe elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), que ratifica que el sobtat augment de moviments sísmics a la zona l’any 2013 eren causats directament per l’entrada en funcionament del magatzem. El Govern espanyol descarta el desmantellament perquè, segons els experts, també comporta risc de nous terratrèmols.

Esplugues de Llobregat acorda la retolació bilingüe dels senyals de trànsit

El ple de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat aprova la moció presentada per Ciutadans de retolar els senyals de trànsit també en castellà. La moció rep els vots a favor del PSC, cosa que dona lloc a tensions amb el PDeCat, amb el qual integra el govern de la ciutat. L’endemà es pren una resolució en el mateix sentit, impulsada també per Ciutadans, a l’Hospitalet de Llobregat, i l’alcaldia, governada pel PSC, anuncia que la mesura entrarà en vigor a partir de l’octubre. L’Ajuntament de Lleida (PSC-Cs) va ser el primer a aprovar el canvi al mes de febrer.

Dimecres 3

Confirmada la sentència de presó al dissident rus Aleksei Navalni

Un tribunal de Kirov confirma la condemna de cinc anys de presó al dissident rus Aleksei Navalni per malversació en una empresa estatal, després que el primer judici fos declarat invàlid pel Tribunal Europeu de Drets Humans al novembre del 2016 i que la sentència restés suspesa. Malgrat la condemna, Navalni, el principal líder de l’oposició a Vladímir Putin, reitera que vol presentar-se a les eleccions presidencials del 2018. El 27 d’abril va ser atacat a la cara amb un líquid verd, un antisèptic que li va causar lesions en un ull. La segona setmana de Maig, Navalni va viatjar a Barcelona per rebre tractament en una clínica oftalmològica.

Uns 600 juristes avalen la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya

Es presenta al Col·legi d’Advocats de Barcelona un manifest signat per uns 600 juristes que sosté que un referèndum pactat és legítim, legal i possible dins la Constitució espanyola. El document, impulsat pel Col·lectiu Praga de professionals del dret, també diu que la negativa de l’Estat espanyol a pactar la consulta legitima altres vies, una referència implícita al referèndum unilateral. A l’acte, hi assisteixen, entre d’altres, el conseller de Justícia, Carles Mundó; el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i polítics del PDeCAT, ERC i els comuns.

Dijous 4

El duc d’Edimburg anuncia la seva retirada

El Palau de Buckimgham anuncia que el príncep Felip d’Anglaterra, rei consort d’Elisabet II, es retira de les seves funcions a la tardor del 2017. Fins a l’agost, complirà amb els compromisos pendents, però no n’acceptarà de nous. El príncep compleix 96 anys el 10 de juny.

Lliurament de les Creus de Sant Jordi

Lliurament de les Creus de Sant Jordi

© Generalitat de Catalunya / Rubén Moreno

El president de la Generalitat de Catalunya lliura les Creus de Sant Jordi a 29 persones i 24 entitats per la seva aportació en diversos camps. Entre d’altres, reben el guardó l’actor Josep Maria Pou, l’esportista i campiona olímpica Gemma Mengual, l’empresari Víctor Grífols, el periodista Josep Cuní i l’actriu Teresa Gimpera, i, entre les entitats, hi ha la Fundació Privada Espai Guinovart i el Festival Internacional de Cinema de Sitges. A l’exsíndica d’Aran Pilar Busquets, al pedagog Xavier Melgarejo i als polítics Joaquim Ferrer i Carme Chacón, traspassats el 2016 o el 2017, se’ls concedeix el guardó a títol pòstum.

Divendres 5

Espanya, multada pels incompliments amb les energies renovables

El Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions, un tribunal que depèn del Banc Mundial, dona la raó a l’empresa britànica Eiser Infrastructure i a la seva filial espanyola Energía Solar Luxembourg contra l’Estat espanyol per la rebaixa en les primes a les energies renovables que van dictar els governs entre el 2010 i el 2013, que hauria contravingut la Carta Internacional de l’Energia. La multa és de 128 milions més interessos.

Dissabte 6

Alliberades a Nigèria prop d’un centenar de noies segrestades per un grup terrorista islamista

Fonts del Govern nigerià comuniquen que el grup terrorista islamista Boko Haram ha alliberat almenys 80 de les 276 noies que va segrestar a l’abril del 2014 en una escola de Chibok, al nord de Nigèria. A l’octubre del 2016, el grup ja va alliberar 21 de les noies. Aquests segrestos van donar lloc a una campanya internacional protagonitzada per Michelle Obama, l’esposa de l’aleshores president nord-americà, i nombroses personalitats.

Diumenge 7

Segona volta de les eleccions presidencials franceses

Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial: el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial. S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche. Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94%. L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 (25%). El 14 de Maig, Macron és investit president i, el 15, assumeix el càrrec de primer ministre Édouard Philippe, fins ara alcalde de Le Havre, un exsocialista proper al conservador Alain Juppé. El nou govern de Macron inclou ministres d’ambdós partits i també independents de caràcter tecnòcrata.

Dilluns 8

Carme Forcadell i Anna Simó declaren al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, declaren davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que les investiga per presumptes delictes de desobediència i prevaricació en haver permès votar la resolució sobre el referèndum. La declaració dura uns vint minuts davant la jutgessa Maria Eugènia Alegret i responen només a les preguntes dels seus advocats. A l’entrada als jutjats de Barcelona, Forcadell i Simó són escortades per una comitiva amb diputats de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot i encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana també convoquen a l’entrada del Palau de Justícia prop d’un miler de persones que donen suport a les encausades. Uns quants dies més tard, declaren al TSJC amb unes mostres de suport similars els restants membres de la mesa: Lluís Corominas i Ramona Barrufet (12 de Maig) i Joan Josep Nuet (12 de juny).

Dimarts 9

Eleccions presidencials a la República de Corea

El candidat liberal Moon Jae-in guanya les eleccions presidencials a Corea del Sud amb el 41% dels vots. El candidat en segon lloc, el conservador Hong Joon-pyo, aconsegueix el 23%. Monn Jae-in succeeix en el càrrec Park Geung-hye, processada per corrupció al març, a la qual ja es va enfrontar el 2012. Jae-In és partidari del diàleg amb Corea del Nord, contràriament a la seva predecessora i als Estats Units, i es compromet a reformar els conglomerats familiars de les grans empreses coreanes.

Dimecres 10

El president Trump destitueix el director de l’FBI

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Intel·ligència dels Estats Units, és destituït per ordre expressa del president Donald Trump. La Casa Blanca dona com a explicació "seriosos errors" en la investigació dels correus electrònics de l’exsecretària d’Estat i ex-candidata demòcrata a les eleccions presidencials Hillary Clinton, però l’oposició demòcrata assegura que la destitució va ser provocada per les investigacions de l’FBI sobre els contactes de l’ex-assessor de seguretat de Trump, Michael Flynn, amb el Govern rus. En la declaració en la comissió del senat (8 de juny), Comey diu que el president li va demanar personalment abandonar la investigació sobre Flynn i li va exigir lleialtat. El 7 de juny, el president Trump designa l’advocat Christopher Wray perquè substitueixi Comey.

La Llei de consultes i el Comissionat per a la Transició Nacional, anul·lats pel Tribunal Constitucional espanyol

El Tribunal Constitucional espanyol declara nul·la la part central de la Llei de consultes populars (aprovada pel Parlament de Catalunya el 2010) sobre el referèndum d’àmbit autonòmic, que considera il·legal. El mateix dia anul·la, també, per unanimitat, el Comissionat per a la Transició Nacional i les seves competències, com també els anomenats Pla executiu per a la preparació de les infraestructures de l’Estat i Pla d’infraestructures estratègiques, que emanen del decret.

Dijous 11

El Congrés aprova que les restes de Franco es puguin retirar del Valle de los Caídos

Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica. S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme. Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi.

Processats Rodrigo Rato i Ángel Acebes per la sortida a borsa de Bankia

El jutge de l’Audiència Nacional processa 34 exadministradors de Bankia, entre els quals hi ha l’expresident de l’empresa, Rodrigo Rato, i l’exministre Ángel Acebes per la sortida a borsa. Se’ls acusa de presumptes delictes de falsedat en els comptes anuals i frau a inversors.

Divendres 12

Ciberatac a escala mundial

Un programari maliciós, que demana un rescat amb diners (ransomware) a canvi de restaurar els accessos, afecta uns 75.000 ordinadors d’un centenar de països. Un nombre considerable són d’organismes públics o grans empreses, tals com el servei nacional de salut de la Gran Bretanya. Rússia també és un dels països més afectats i França ha d’aturar la producció de moltes de les plantes de Renault. A l’Estat espanyol, Telefónica, Iberdrola i Gas Natural són de les empreses més afectades. El mateix dia, un expert en seguretat anglès de 22 anys que exigeix anonimat per possibles represàlies aconsegueix neutralitzar el programa. L’Europol, per la seva banda, afirma que l’abast de l’atac és inèdit i que desconeix qui en pot haver estat l’autor. El 27 de juny empreses i institucions d’arreu del món són víctimes d’un nou ciberatac per una variant del mateix virus, anomenat Petya. Entre els països més afectats, hi ha Ucraïna, especialment l’aeroport de Kíev, el banc central i la principal distribuïdora d’energia. També resulten afectades la petroliera russa Rosneft, la filial espanyola de Mondelez, la naviliera danesa Maersk, la multinacional francesa de la construcció Saint-Gobain, el despatx d’advocats DLA Piper amb seu a Londres i altres. A Catalunya, segons la Generalitat, el virus només afecta seriosament una terminal del port de Barcelona, operada per Maersk. El 24 de juliol té lloc un ciberatac sostingut contra el Parlament britànic.

El valencià, llengua vehicular de l’Administració

El ple del Consell del Govern valencià aprova el decret segons el qual el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat. La normativa és la que fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El decret especifica que les relacions amb la ciutadania, les notificacions i les comunicacions es faran en valencià, i en castellà quan ho demani el destinatari. Per a l’àmbit de predomini del castellà, es redactaran en valencià i castellà. Per als destinataris de Catalunya i les Illes Balears es faran en valencià, i, per als destinataris espanyols, en castellà. La documentació de l’administració serà, almenys, en valencià.

Dissabte 13

Desenterrada una tomba amb una vintena de mòmies a Egipte

El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire. El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals. Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC. Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic.

El papa Francesc canonitza dos infants en un acte multitudinari al santuari de Fàtima

Canonització a Fàtima dels pastors Francisco i Jacinta Marto, que presenciaren les aparicions de la Mare de Déu el 1917

© Centro Televisivo Vaticano

Davant prop de mig milió de persones, el papa Francesc declara sants els nens Francisco i Jacinta Marto, dos dels tres pastors dels anomenats misteris de Fàtima, formats per sis profecies que acompanyaven respectives aparicions de la Mare de Déu presenciades pels tres infants el 1917. El santuari, construït en el lloc on van tenir lloc les aparicions, és un dels principals centres de pelegrinatge del catolicisme.

Diumenge 14

El Reus es proclama campió d’Europa d’hoquei patins

El Reus guanya el Campionat d’Europa d’hoquei patins en imposar-se a l’Oliveirense en la final

© Reus deportiu

El Reus Deportiu és el nou campió d’Europa d’hoquei patins en imposar-se en la final a l’equip portuguès de la União Desportiva Oliveirense per 4-1, disputada al pavelló Barris Nord de Lleida. L’equip del Baix Camp fa cinquanta anys que va guanyar el mateix trofeu. L’Ajuntament de Reus organitza, el dia 15, una recepció institucional a l’equip, al palau municipal, per tal de celebrar el títol.

Dilluns 15

Vaga a El Periódico

Els treballadors dels diaris El Periódico i Sport, del Grup Zeta, secunden de manera massiva una vaga que impedeix per primera vegada que el diari arribi als quioscos. La vaga, que es convoca per a cinc dies en el cas d’El Periódico i per a dos en el cas de l’Sport, és la resposta als plans de l’empresa de retallar fins a un 16% els sous dels treballadors. El conflicte va començar a l’abril, quan s’havia de recuperar el 100% del salari ja retallat el 2013, mesura que l’empresa va substituir per una nova retallada. El 18 Maig es desconvoca la vaga després que el comitè d’empresa i la direcció del Grup Zeta arribin a un principi d’acord. El grup arrossega un deute d’uns cent milions d’euros.

Frau alimentari amb carn de vedella

La Guàrdia Civil deté catorze persones relacionades amb una empresa càrnia de Burgos, acusades d’elaborar productes de baixa qualitat, alterar-ne la composició i comercialitzar-los a tot l’Estat espanyol. Els productes s’etiquetaven com a carn de boví, però no en contenien més d’un 25%. Segons informa la policia, el frau funcionava almenys des del 2002, i la distribució era sobretot d’articles de marca blanca per a grans superfícies.

Dimarts 16

Dictamen del Tribunal Europeu de Justícia sobre els tractats comercials de la UE

El Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea declara no vàlid l’acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Singapur que la Comissió Europea va tancar a l’octubre del 2014 amb aquest país asiàtic. El Tribunal considera que parts de l’acord vulneren competències que han de ser aprovades pels estats membres. La sentència és un precedent respecte a futurs tractats de la UE amb tercers.

Dimecres 17

Trobada dels caps de govern d’Andorra i de l’Estat espanyol

Els caps de govern andorrà, Toni Martí, i espanyol, Mariano Rajoy, es reuneixen per primer cop d’ençà que aquest va ser reelegit president. La trobada, celebrada al palau de La Moncloa, gira entorn de la candidatura d’Andorra a la Cimera Iberoamericana de l’any 2020 i l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell. Martí subratlla que en la reunió no es tracta, en cap moment, del cas Pujol.

Dijous 18

Multa de la Comissió Europea a Facebook

La Comissió Europea imposa una multa de 110 milions d’euros a la companyia de xarxes socials Facebook per informacions enganyoses als usuaris. El 2014, arran de la compra de la plataforma WhatsApp, Facebook va comunicar que els perfils dels usuaris d’ambdues xarxes no es podien unificar automàticament, cosa que es va demostrar que no era certa. Facebook es defensa replicant que es tractava d’un "error no intencionat".

Divendres 19

Eleccions presidencials a l’Iran

L’Iran celebra eleccions presidencials, que confirmen en el càrrec Hassan Rouhani, reelegit amb el 57% dels vots i una participació excepcionalment alta (70%). El segon candidat, Ebrahim Raisi, només rep el 38,5% dels vots, resultat que fa innecessària una segona volta. La reelecció de Rouhani és vista com una victòria dels moderats en la pugna dins del poder iranià amb els sectors més intransigents liderats per Ali Khamenei, màxima autoritat religiosa del país.

Dissabte 20

L’ONU amonesta l’Estat espanyol per les víctimes del franquisme

Pablo de Greiff, relator de Drets Humans de les Nacions Unides, insta oficialment el Govern espanyol a atendre "de manera urgent" les peticions de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil. El comunicat subratlla la importància de donar prioritat a les exhumacions, a replantejar-se el Valle de los Caídos i a anul·lar les sentències arbitràries del franquisme. És el segon cop en tres anys que l’ONU fa aquesta petició al Govern espanyol. La primera va ser el 2014.

Diumenge 21

El Madrid es proclama campió de la Lliga espanyola de futbol

El Reial Madrid es proclama campió de la Lliga espanyola de futbol en vèncer el Màlaga per 2 a 0, amb gols de Ronaldo i Benzema en la darrera jornada del campionat. És el 33è campionat de la competició que guanya l’equip blanc en la seva història.

Dilluns 22

Atemptat en un concert a Manchester

Un terrorista suïcida fa explotar una bomba i mata 22 persones durant el concert de la cantant Ariana Grande a l’estadi Manchester Arena. L’autor de l’atemptat és, segons fonts de la policia, Salman Abedi, nascut a Manchester en una família islàmica molt religiosa d’origen libi. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat. El 4 de juny, Ariana Grande fa el concert benèfic One Love Manchester en homenatge a les víctimes.

Pedro Sánchez torna a ser secretari general del PSOE

Els militants del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) elegeixen en primàries el secretari general, Pedro Sánchez, que va ser descavalcat del càrrec per la cúpula del partit amb el suport de líders històrics a l’octubre del 2016. Obté el 50,2% dels vots enfront de la principal rival, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz (39%), malgrat el suport de la majoria dels líders territorials. En tercer lloc se situa l’exlehendakari Patxi López (9,8%). La participació és del 80% dels militants.

El nou partit de Colau i Domènech tria nom

Catalunya en Comú és el nom que obté més suports com a denominació del nou partit d’esquerres que aglutina Barcelona en Comú, ICV, Equo i Esquerra Unida (53,7%) per davant d’En Comú Podem (46,43%). La votació culmina un procés de consultes de diversos dies i és un pas més en el projecte fundacional del nou partit.

La Diputació de Barcelona compra Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un paratge natural de 70,5 ha, adquirit per la Diputació de Barcelona per a la seva recuperació i ús públic

© Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona anuncia la compra, al juny del 2017, de l’espai natural de Sant Miquel del Fai per 1,3 milions d’euros, amb la intenció de recuperar el conjunt patrimonial i natural per potenciar-ne l’ús públic i l’accés lliure a tots els visitants. La zona ocupa una finca de 70,5 ha dels municipis de Bigues i Riells (Vallès Oriental), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) i Sant Quirze Safaja (Moianès), que el 1990 va ser adquirida per una empresa de lleure que en gestionava la conservació.

Dimarts 23

Detenció de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, acusat de blanqueig

L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell és detingut junt amb la seva dona i tres persones més per la presumpta participació en una xarxa de blanqueig de 15 milions d’euros relacionada amb els drets d’imatge del futbol. El dia 25, la jutge decreta presó sense fiança per a Rosell perquè considera que hi ha risc de fuga, destrucció de proves i reiteració delictiva. A banda, el 4 de Maig, el jutge va formalitzar l’obertura del judici contra Rosell, el president del Club, Josep Maria Bartomeu, i Neymar, pel fitxatge irregular d’aquest futbolista.

Dimecres 24

Carles Puigdemont insta per carta Mariano Rajoy a negociar un referèndum acordat

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, envia al president del Govern espanyol una carta en la qual fa una oferta de diàleg i el convida a negociar un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya d’acord amb els criteris de la Comissió de Venècia, un organisme consultiu del Consell d’Europa que es pronuncia sobre referèndums i consultes. El dia 25, Mariano Rajoy respon per carta a Puigdemont que no trencarà l’ordre constitucional.

Confirmada la condemna a Leo Messi per frau fiscal

El Tribunal Suprem confirma la condemna de vint-i-un mesos de presó que l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar, al juliol del 2016, contra Lionel Messi com a culpable d’un frau fiscal de 4,1 milions d’euros els anys 2007-09. Al pare, Jorge Horacio Messi, també processat, li rebaixa la pena de vint-i-un a quinze mesos de presó. Atès que la pena és de menys de dos anys, el futbolista no ha d’ingressar a presó.

Dijous 25

Cimera dels caps d’estat i de govern de l’OTAN a Brussel·les

Els caps d’estat i de govern dels estats membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord es reuneixen en la inauguració de les noves instal·lacions als quarters generals de Brussel·les. En el seu discurs, el president nord-americà, Donald Trump, renya els altres membres de l’organització per no contribuir prou al finançament, però no esvaeix els dubtes sobre el compromís de la seva presidència amb les garanties de seguretat mútua, el pilar de l’organització.

Designat el director de l’Agència Antifrau del País Valencià

Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana. Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament. El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats. No hi ha cap vot negatiu: 24 són en blanc i 5 són nuls.

Joan Laporta, absolt de l’acció de responsabilitat

L’Audiència de Barcelona desestima el recurs del Barça sobre l’acció de responsabilitat contra la junta directiva del club presidida per Joan Laporta, presentada el 2010 per la junta entrant de Sandro Rosell, que reclamava 47,6 milions d’euros per suposades pèrdues acumulades al final de la temporada 2009-10. El 2014, Laporta i setze dels seus exdirectius van guanyar el judici, i el FC Barcelona va presentar el recurs. La resolució coincideix amb la petició de presó sense fiança per a Rosell per presumpte frau fiscal.

Divendres 26

Els Estats Units admeten la mort d’un centenar de civils en un atac aeri a l’Iraq

El comandament central reconeix la responsabilitat de l’exèrcit dels Estats Units en la mort d’almenys 105 civils en un bombardeig a Mossul. L’atac anava dirigit contra franctiradors de l’autoanomenat Estat Islàmic, però els projectils van impactar en un edifici on s’emmagatzemava munició, que, en explotar, va causar la mort dels civils.

Dissabte 27

Cimera del G7

Els dies 26 i 27 de juliol té lloc a Taormina (Sicília) la cimera del G7, en la qual es posen de manifest les grans discrepàncies entre la nova administració nord-americana presidida per Donald Trump i la resta dels governs d’estats membres: la Gran Bretanya, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia i el Japó. La principal discrepància són els acords de París sobre el canvi climàtic, dels quals Trump ha manifestat reiteradament la intenció de retirar-ne els Estats Units. Trump també està en desacord amb la liberalització del comerç internacional, tot i subscriure la declaració final segons la qual cal "evitar el proteccionisme". També hi ha discrepàncies importants en immigració, mentre que la lluita antiterrorista suscita el consens més alt. El G7 és una de les fites de la primera gira internacional del nou president dels Estats Units.

Inundacions catastròfiques a Sri Lanka

Almenys 100 persones moren i més de 140 es donen per desaparegudes per les crescudes dels rius i els esllavissaments a conseqüència de les pluges monsòniques a Sri Lanka. A banda, hi ha prop de mig milió de desplaçats, i per aquest motiu, el Govern ha habilitat més de 180 camps a fi d’acollir les persones que s’han quedat sense llar. Es tracta de les pitjors inundacions des del 2003.

Ferran Latorre, primer català a fer els 14 vuitmils de la Terra

L’alpinista català Ferran Latorre corona l’Everest amb oxigen. Amb aquest cim, es converteix en el primer alpinista català que ha culminat els catorze pics de més de 8.000 metres que hi ha a la Terra. Latorre va iniciar el projecte el 1999 amb l’ascensió a l’Annapurna.

Kilian Jornet puja a l’Everest per segon cop en una setmana

L’alpinista i corredor de muntanya Kilian Jornet completa la segona ascensió a l’Everest (amb el descens corresponent) en una sola setmana: la primera, la va dur a terme el 22 de Maig, en 26 hores i des de 5.100 m d’altitud, i la segona, el 27 de Maig, en 17 hores des de 6.500 m. En tots dos casos, Jornet ha prescindit d’oxigen. Aquestes ascensions formen part del projecte Summits of my Life. El 2015 i el 2016 havia anul·lat dos intents previs de coronar l’Everest.

Diumenge 28

Cloenda del Festival de Canes

A la concessió de premis que tanca la 70a edició del Festival de Cinema de Canes sobresurten la pel·lícula The Square, de Ruben Östlund, que rep la Palma d’Or, 120 Beats per Minute, del director Robin Campillo (Gran Premi), i The Beguiled, de Sofia Coppola (millor director). El premi al millor actor és per a Joaquin Phoenix en You Were Never Really Here, de Lynne Ramsay, i a la millor actriu per a Diane Kruger, en Aus dem Nichts (‘Del no res’), de Fatih Akin. El premi al millor guió l’aconsegueixen, ex aequo, Yorgos Lanthimos per The Killing of a Sacred Deer i Lynne Ramsay per You Were Never Really Here. A banda, l’edició ha tingut la polèmica presència de dues pel·lícules de la plataforma Netflix que no s’exhibeixen en sales comercials (el drama fantàstic Okja i la tragicomèdia The Meyerowitz stories). Finalment, la direcció del Festival anuncia que, a partir del 2018, no s’acceptaran a la competició pel·lícules que no tinguin compromesa l’estrena en sales.

Raimon s’acomiada dels escenaris

Després de cinquanta-cinc anys, el cantant Raimon es retira amb un últim concert al Palau de la Música, el darrer d’una sèrie de dotze que va començar el 6 de Maig. Raimon acaba el concert amb Al Vent, la cançó amb què va iniciar la seva trajectòria.

Dilluns 29

Ernesto Valverde, nou entrenador del FC Barcelona

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, anuncia oficialment el nou entrenador del primer equip, Ernesto Valverde. Aquest, antic entrenador del CD Espanyol, signa per dues temporades més una tercera d’opcional.

Dimarts 30

Jornada de vaga de taxis contra Uber

Taxistes de tot l’Estat es manifesten pel centre de Madrid contra les plataformes de transport Uber i Cabify. El desplaçament a la manifestació de més de dos mil taxistes de Barcelona provoca aglomeracions i retards a l’aeroport del Prat, Renfe i l’Aerobús. Els manifestants protesten contra l’ampliació de les llicències d’aquestes empreses de lloguer de cotxes amb conductor, que qualifiquen de competència deslleial. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, participa en la manifestació. L’11 de Maig, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar en una sentència preliminar que la plataforma Uber era un servei de transport al qual se li podia exigir llicència i altres autoritzacions com es fa amb els taxistes.

Enderroc d’un monòlit franquista a Gandesa

Comença l’enderroc del monòlit franquista del coll del Moro, a Gandesa (Terra Alta). Tot i que al Maig del 2016 la Diputació de Tarragona, que n’és la propietària, aprovà l’enderroc i al novembre la Generalitat hi donà el vistiplau, ha hagut de passar un any fins que no s’ha fet efectiu. El monòlit va ser erigit el 1953 en commemoració dels quinze anys de la batalla de l’Ebre, en el mateix lloc on el general Franco dirigí l’ofensiva de l’exèrcit dels revoltats. Després de la dictadura, va ser un punt de trobada de franquistes i, alhora, objecte d’atacs vandàlics.

El premi Pritzker, per a un equip d’arquitectes catalans

El Celler de Bell-lloc, a Palamós, és una obra dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR d’Olot), guardonats amb el premi Pritzker

© Pritzker Architecture Prize / Hisao Suzuki

En una cerimònia presidida per l’emperador del Japó es lliura el premi Pritzker, el guardó d’arquitectura més prestigiós del món, que en aquesta 39a edició recau en l’equip RCR d’Olot, format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. És el primer cop que arquitectes catalans reben el premi i també que es concedeix a un equip i no a un arquitecte individual. El premi es va anunciar l’1 de març.

Cervera declara persona non grata el bisbe de Solsona

Per 3 vots a favor del PDeCat, 1 de la CUP, 1 del regidor no adscrit, 6 abstencions i 2 en contra d’ERC, el ple de la Paeria de Cervera aprova la moció presentada per l’alcalde Ramon Royes que declara el bisbe de Solsona, Xavier Novell, persona non grata a la ciutat (que depèn de la diòcesi de Solsona). Novell va expressar en el Full Dominical del 21 de Maig una opinió desfavorable sobre la paternitat homosexual i, citant una encíclica del papa Francesc, es preguntava si l’homosexualitat no era una "desviació". El dia anterior, Novell va ser escridassat a la sortida de l’església de Tàrrega.

Dimecres 31

Aprovats els pressupostos generals de l’Estat

El Congrés dels diputats aprova amb 176 vots a favor del PP, Ciutadans, PNB, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries els pressupostos generals per al 2017. L’aprovació ha estat possible gràcies, sobretot, a l’acord al qual va arribar el govern del PP amb el PNB, el 4 de Maig. A canvi del suport, el Govern espanyol es compromet a rebaixar l’import de la quota del concert econòmic basc reclamada pel Govern basc des del 2007 (1.400 milions d’euros en 5 anys). Els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià rebutgen els pressupostos per discriminatoris, i el dia 16, a la Diputació de València, el PP vota a favor d’una moció presentada per les quatre formacions que integren el Govern –PSOE, Compromís, València en Comú i Esquerra Unida– i també per Ciutadans, en la qual s’expressa el rebuig dels valencians al pressupost estatal i s’exigeix un tracte just en el finançament del País Valencià. El 26 de juny, el Senat, on el PP disposa de majoria absoluta, ratifica els pressupostos.