La vida política del país va tenir com a protagonistes els canvis en la direcció de l'Organització Nacional dels Malais Units i del Govern. Al març, l'organització va nomenar Najib Razak nou president, en substitució del primer ministre Abdullah Ahmad Badawi, que va alertar de la necessitat de reformar el partit, a més de democratitzar-ne el funcionament i canviar-ne els valors. Posteriorment, a l'abril, aquest canvi en la direcció del principal partit de la coalició en el Govern va repercutir sobre la composició de l'executiu malaisi. Així, seguint la renúncia d'Abdullah Ahmad Badawi al principi de mes, Najib Razak va ser nomenat nou primer ministre i va remodelar el seu equip eliminant quatre ministeris i substituint vuit dels ministres anteriors.
L'arribada de Razak al poder va incrementar l'estabilitat del sistema polític malaisi, però no es va reflectir en un major reconeixement de la llibertat d'expressió. Al contrari, dos diaris van ser tancats al març per publicar informacions que el Govern va titllar d'incertes, un diputat de l'oposició va ser acusat de sedició per haver criticat el soldà de l'Estat de Perak i un altre va ser suspès quan va acusar Najib Razac d'haver contribuït indirectament a la mort d'un periodista mogol. En una línia semblant, l'activista Raja Petra Kamarudin va ser acusat de traïció per fer-se ressò d'aquestes crítiques. La polèmica que va acompanyar aquests casos també es va estendre a la decisió del Govern de prohibir la conversió religiosa de menors sense el consentiment dels dos pares davant el creixent nombre de conversions de menors a l'islam després del divorci dels progenitors. Igualment polèmica va ser la pena imposada per un tribunal a la model malàisia Kartika Dewi Sukarno, condemnada a rebre sis fuetades com a càstig per haver begut cervesa durant la celebració del ramadà.
En el terreny econòmic, el Govern va anunciar al mes de març un conjunt de mesures d'estímul de l'economia consistent en la construcció d'infraestructures, l'establiment de rebaixes fiscals i la concessió de crèdits a les empreses. Amb tot, però, l'economia malàisia es va veure greument afectada per la crisi financera mundial i, trencant amb el signe alcista dels anys anteriors, va assolir una taxa negativa de creixement.