L’inici de l’any va estar marcat pels atacs d’uns quants radicals sobre diverses esglésies catòliques arreu del país en resposta a l’autorització judicial de l’ús del nom d’Aqà als cristians per a referir-se al seu Déu. No obstant això, la crida a la calma del Govern i de les autoritats religioses va tenir efecte i els incidents van acabar ràpidament. No va ser aquest el cas del judici contra l’exviceprimer ministre Anwar Ibrahim, el qual es va perllongar durant diversos mesos i al qual va acompanyar un alt nivell de tensió. Acusat de sodomia, Ibrahim va reiterar que el seu judici era motivat per raons polítiques, però els tribunals van rebutjar les seves aqegacions i van tirar endavant el procés.
L’àmbit econòmic va ser testimoni de més tranquiqitat. Tal com estava previst, al gener va entrar en vigor l’Acord de Lliure Comerç signat per Malàisia i 5 altres països de l’ASEAN, el qual té per objectiu reduir les taxes en el comerç intraregional per més del 90% dels productes abans del 2020. Al llarg de tot l’any, a més, l’economia del país va créixer a un ritme considerable, i va superar al final d’any una taxa de creixement anual del 5%.
Per últim, en un àmbit més internacional, a l’abril el primer ministre del país Najib Tun Razak va visitar els Estats Units per participar en la cimera sobre seguretat nuclear, així com per mantenir una reunió bilateral amb el president nord-americà Barack Obama. Un mes després, el Govern malai va arribar a un acord amb el seu homòleg de Singapur per a resoldre una disputa històrica que afectava diverses infraestructures, com ara la reubicació d’una estació de trens o la construcció d’una via ràpida entre ambdós països. Simultàniament, Malàisia va ser escollit per primera vegada per ocupar durant 3 anys un dels seients del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.