El peculiar sistema rotatori que caracteritza la monarquia de Malàisia va permetre al soldà de Kedah, Abdul Halim Muadzam, de 84 anys, ocupar per segona vegada el càrrec de rei en substitució del popular soldà de Terengganu, Mizan Zainal Abidin, fins ara l’únic monarca del país nascut després de la independència, l’any 1957. Malgrat que aquesta posició institucional és cada vegada més simbòlica, aquest canvi no va trencar amb el continuisme característic del règim polític malai. Així, un any més, la coalició Barisan Nasional (BN), liderada per l’Organització Nacional de la Unitat Malàisia (UMNO), va retenir el control del Govern i de la major part de les administracions regionals i locals. Malgrat aquesta situació privilegiada, la coalició va haver de fer front a diversos actes de protesta ciutadana arran de les denúncies de frau en els processos electorals i el descobriment de nous casos de corrupció, com el que a l’abril va portar la comissió anticorrupció a ordenar l’arrest de més de seixanta oficials duaners. La protesta més destacada va tenir lloc al juliol en l’anomenada Bersih 2.0, una iniciativa organitzada per una coa-lició d’organitzacions no governamentals que porta el mateix nom i que té el suport dels principals partits de l’oposició. En una línia semblant al que ja va ocórrer l’any 2007, les autoritats governamentals van tractar de posar dificultats a la celebració d’aquest acte de protesta mitjançant nombroses detencions i l’establiment de restriccions administratives, però res no va impedir a diversos milers de ciutadans reunir-se per exigir més transparència electoral. A més d’ordenar noves detencions multitudinàries, el Govern va reaccionar amb la redacció d’una nova llei més restrictiva que regulés els drets de reunió i de manifestació que, després de superar els tràmits parlamentaris necessaris, va ser aprovada al desembre. El contrapunt a aquesta notícia negativa el va posar l’anunci del primer ministre, uns quants mesos abans, de l’a-bolició de la Llei de seguretat interna de l’any 1960, al començament utilitzada per a lluitar contra els insurgents comunistes i més recentment emprada per a perseguir i detenir dissidents polítics.
D’altra banda, en l’àmbit econòmic el Govern va continuar tirant endavant els seus plans de liberalització econòmica orientats a potenciar la competitivitat de les empreses malàisies i a augmentar-ne el consum intern. La persistent dependència econòmica del país de les seves exportacions i l’anunciada rebaixa de les importacions de la República Popular de la Xina i dels Estats Units, però, van provocar una rebaixa de més d’un punt de la seva taxa de creixement anual, que al desembre es va situar al voltant del 5%. Amb la voluntat de millorar la imatge del país davant dels inversors estrangers, l’agenda internacional del primer ministre va ser especialment activa durant tot l’any. Així, per exemple, Najib Tun Razak va mantenir importants trobades per a tractar assumptes econòmics i comercials amb els seus homòlegs xinès, anglès i australià. També en l’àmbit de les relacions internacionals, el 2011 Malàisia va establir relacions diplomàtiques amb el Vaticà.