L'any 2012 va ser testimoni de l'enfortiment de Najib Tun Razak al capdavant del Govern com a primer ministre. El seu programa reformista i la iniciativa 1Malaysia per a l'harmonització ètnica, la reconciliació nacional i el bon govern gaudien del suport de prop del 60% dels ciutadans, segons diferents enquestes. Tot i així, la popularitat del líder de l'Organització Nacional dels Malais Units (UMNO) contrastava amb el desgast de la imatge del partit, que es manté al poder des del 1957, i de la coalició governamental Barisan Nasional. Diverses iniciatives del Govern van resultar polèmiques i es van succeir les manifestacions. Al juny, el Govern es va veure obligat a renegociar les condicions del contracte amb l'empresa australiana Lynas per a la construcció d'una refineria, a causa de l'oposició de grups ecologistes i la població de la zona on s'havia de construir. El Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació va condicionar el tancament de l'acord a la presentació d'un pla de seguretat nuclear. D'altra banda, a l'abril, el Dewan Rakyat, la cambra de representants, va aprovar sense esmenes una nova llei de seguretat que substituïa l'antiga del 1960. El nou text, que permetia la detenció sense càrrecs dels sospitosos de terrorisme per un període de vint-i-vuit dies, va aixecar les crítiques d'activistes pels drets humans, que consideraven el període com a excessiu i lesiu de drets fonamentals. També en matèria de seguretat, al juny, el Govern va col·laborar amb Tailàndia en l'extradició d'un dels iranians implicats en l'atemptat fallit de Bangkok de febrer del 2012.
En un altre ordre de coses, el partit opositor Partit de la Justícia Popular va veure com el seu carismàtic líder, Anwar Ibrahim, era absolt dels càrrecs de sodomia, il·legal a Malàisia fins i tot amb el consentiment entre adults. El partit havia insistit que l'acusació d'Anwar era part d'una maniobra de Najib Tun Razak per a apartar-lo de la política. El cert, però, és que la sentència va ser aprofitada pel primer ministre per reforçar la seva imatge reformista, en emfatitzar que l'estament judicial havia pres la decisió amb total independència de les dinàmiques governamentals.
Finalment, en l'àmbit econòmic, Malàisia va mostrar un creixement del 3%. Per tal d'atreure una major inversió, el Govern de Najib Tun Razak va plantejar una revisió de les polítiques econòmiques del 1970, que atorguen certes prerrogatives a la majoritària ètnia malaia, però es va trobar amb l'oposició dels nacionalistes malais. En general, l'economia de Malàisia, molt dependent de les exportacions de matèries primeres, no es va veure especialment afectada per la recessió mundial.