L’actualitat política del país va estar marcada per la celebració de les eleccions a la cambra baixa. La coalició governamental Barisan Nacional (BN), encapçalada per l’Organització Nacional dels Malais Units (ONMU), va tornar a guanyar les eleccions, però per primer cop a la història, la coalició opositora Pakatan Rakyat (PR) va obtenir més quota de vots. La resposta, segons els analistes, cal buscar-la en les diferències entre el primer ministre i l’ONMU, al poder des de la independència del país l’any 1957. Per una banda, el primer ministre Najib Razak va centrar la campanya en la defensa de les reformes econòmiques impulsades pel seu gabinet, la derogació de les lleis més repressives i la dilució dels privilegis econòmics de la majoria ètnica malaia, mesures altament populars en les àrees urbanes. Tanmateix, l’ONMU, afectada per nombrosos casos de corrupció i nepotisme, va centrar els seus esforços a mantenir el suport de les zones rurals d’ètnia malaia, fet que va evidenciar les discrepàncies i va accentuar el malestar entre les minories índia i xinesa. Les divisions ètniques al país van beneficiar el PR, amb el transvasament d’una part important dels vots de les minories. El sistema electoral, però, va deixar l’oposició a les portes de la victòria, en obtenir menys escons que la coalició governant. La denúncia d’irregularitats en el procés electoral, formalitzada pel carismàtic líder del PR, Anwar Ibrahim, no va evitar que, el mateix mes, Razak formés Govern: un executiu amb un marcat perfil tecnòcrata i amb una discreta presència de les minories ètniques.
En un marc de tensió regional, Malàisia va mantenir diversos enfrontaments durant la primera meitat de l’any amb una banda insurgent filipina establerta a la jungla de l’estat de Sabah, al nord-est de Borneo. Al febrer, centenars de filipins van arribar a les seves costes per unir-se a l’exèrcit reial del Soldanat de Sabah, reclamant la sobirania del sud-oest de les Filipines sobre el territori. La violència es va aturar a l’abril, amb la cooperació entre les Filipines i Malàisia, sense concloure si les guerrilles havien pogut ser desactivades en la seva totalitat.
En l’àmbit econòmic, Malàisia es va veure afectada per la debilitat econòmica del Sud-est asiàtic, i el creixement del país es va quedar en el 4,3%. La davallada de les exportacions respecte d’anys anteriors va contrastar amb una demanda interna prou forta, delimitada per l’estabilitat salarial i la sostinguda despesa governamental per fer front als alts índexs de pobresa. La segona meitat de l’any, el Govern va decidir apujar els preus del petroli un 22% per reduir el cost dels subsidis als hidrocarburs, i les importacions es van incrementar sensiblement. A l’octubre, el Govern es va veure forçat a incrementar els controls sobre l’empresa australiana Lynas per la construcció d’un abocador de residus minerals, davant de l’oposició frontal dels grups ecologistes i la població de la zona on s’havia de construir.