Les reformes empreses pel Govern del primer ministre, Najib Razak, per a estimular la inversió privada i frenar el dèficit fiscal van tenir, un any més, un efecte positiu en l’economia de Malàisia, que va créixer el 6,3%. Les exportacions es van beneficiar perquè hi va haver més demanda de productes electrònics en les economies industrials, i l’increment de l’ocupació i una pujada dels salaris van permetre la consolidació del consum privat. Tanmateix, el fort increment dels preus, un 3%, derivat de la racionalització dels subsidis al sector del petroli, va estendre el descontentament entre les classes mitjanes i baixes, cosa que va obligar el Govern a ampliar l’abast dels ajuts socials per frenar les protestes.
El bon ritme de l’economia, elogiat pel Banc Mundial, va contrastar amb la tensió en l’àmbit polític. Al març, la desaparició d’un avió de Malaysia Airlines a les aigües del sud de l’oceà Índic va commocionar la societat malàisia i va aixecar les crítiques a la companyia i al Govern del primer ministre, Najib Razak, acusat de mala gestió i opacitat informativa. El malestar va augmentar quan un altre avió de la mateixa companyia, que cobria la ruta Kuala Lúmpur-Amsterdam, va ser abatut a l’est d’Ucraïna per forces separatistes prorusses, sense supervivents. L’incident va enrarir encara més les relacions de la Unió Europea i els Estats Units amb Rússia, que va negar cap implicació en els fets. El Govern malaisi va forçar la immediata nacionalització de Malaysia Airlines i, al setembre, els Països Baixos, que havien pres la iniciativa en la investigació dels fets, van confirmar que l’accident no responia en cap cas a un error humà. La crisi va enfonsar la popularitat del primer ministre en un 48% i va dur a un enfrontament dialèctic constant entre la coalició de govern, Barisan Nasional (BN), i l’opositora Pakatan Rakyat (PR), que havia guanyat en les eleccions generals del 2013 en nombre de vots. En aquest context, Najib Razak va iniciar una campanya per a consolidar el suport dels nacionalistes malaisis, fràgil des de la retirada de certs privilegis amb les reformes econòmiques del 2012, i a la vegada va fer unes intervencions polèmiques envers les minories xinesa i índia.
Al novembre, l’oposició va veure com el seu carismàtic líder, Anwar Ibrahim, era considerat culpable pels càrrecs de sodomia, il·legal a Malàisia fins i tot amb el consentiment entre adults. El partit va insistir que l’acusació contra Anwar era part d’una maniobra de Najib Razak per a apartar-lo de la política. Malgrat tot, l’any va acabar amb l’entrada de Malàisia al Consell de Seguretat de les Nacions Unides com a membre no permanent per als anys 2015 i 2016.