L'any 2015, Malàisia es va veure immersa en una profunda crisi política just quan el país va centrar l'atenció internacional en assumir la presidència anual de l'ASEAN. Al juliol, van sortir a la llum transferències per valor de 675 milions de dòlars a diversos comptes del primer ministre, Najib Razak, provinents, segons les investigacions realitzades a Hong Kong, els Estats Units i Suïssa del fons 1Malaysia Development Berhad (1MDB). Razak, que va negar les acusacions, va fer cessar el seu fiscal general, Abdul Gani Patail, i el viceprimer ministre, Muhyiddin Yassin, a la vegada que va reestructurar el comitè que supervisava la causa oberta contra ell. La tensió política va anar acompanyada de fins a quatre manifestacions organitzades pel moviment Bersih, o Coalició per a unes Eleccions Netes i Justes, al mes d'agost, que demanaven la dimissió del primer ministre. Immediatament després de l'última concentració, que havia durat 34 hores, el nou viceprimer ministre i ministre de l'Interior, Zahid Hamidi, va anunciar mesures judicials contra els seus promotors per haver desafiat la prohibició de la convocatòria.
La darrera de les manifestacions va tenir la presència de l'exprimer ministre Mahathir Mohammad, que havia demanat la dimissió immediata de Razak, que fins aleshores havia estat el seu protegit i aliat. Tot i ser una figura històrica a l'Organització Nacional dels Malais Units (ONMU), Mahathir no va aconseguir complicitats dins el partit, amb severes divisions internes, per a presentar una moció de confiança contra el primer ministre. Sí que ho va fer, poc després, la nova coalició opositora Pakatan Harapan, però el president del Parlament, Pandikar Amin Mulia, va bloquejar qualsevol possibilitat de votar-la al ple.
Al novembre, Razak va patir un últim revés a la seva imatge com a primer ministre. En plena cimera de l'ASEAN, el president nord-americà, Barack Obama, va exigir al Govern que alliberés el líder opositor Anwar Ibrahim, a la presó des del febrer acusat de sodomia. El gest no va ser fortuït: l'Administració nord-americana havia estat fortament criticada per l'oposició de Malàisia per no trencar els llaços amb el Govern de Najib Razak, un dels aliats clau a la regió en la lluita contra el terrorisme.
Com a gran productor i exportador de petroli i gas, l'economia de Malàisia es va veure fortament afectada per la caiguda del preu en matèries primeres. Les exportacions van caure el 13,7% durant la primera meitat de l'any i el consum intern va patir una lleugera davallada pels nous impostos establerts en la darrera reforma fiscal. Després de sis mesos en devaluació, la moneda nacional, el ringgit, va començar a recuperar valor. L'any va tancar amb un raonable creixement del 4,7% i la constitució d'una comunitat formal, en el marc de l'ASEAN, per a enfortir el lliure comerç i els fluxos de capital en una àrea de 625 milions de persones.