Esquitxat per l’escàndol de malversació a gran escala dels fons de 1Malaysia Development Berhad (1MDB), el primer ministre, Najib Razak, va reaccionar a les pressions amb el tancament de mitjans locals i la persecució d’activistes. L’històric cap de l’oposició, Anwar Ibrahim, va continuar empresonat per sodomia, fet que va ser interpretat com un moviment de Razak per a neutralitzar el seu principal adversari polític. En aquest context, la dona d’Ibrahim, Wan Azizah Wan Ismail, va assumir el lideratge del Partit de la Justícia Popular i va establir una incòmoda aliança amb l’ex-primer ministre i mentor de Razak, Mahathir Mohammad, que havia expulsat Anwar Ibrahim del Govern l’any 1999. Per la seva part, Mahathir va rebutjar ser candidat del Partit dels Malais Indígenes Units a les pròximes eleccions legislatives, i es va obrir el camí perquè Wan Azizah Wan Ismail es convertís en la primera dona al capdavant de l’executiu. A la tardor, milers de persones es van concentrar a Kuala Lumpur per exigir la dimissió de Razak, el qual, en un gest clarament electoralista, va visitar Anwar Ibrahim a l’hospital, ja que havia caigut a la presó i hi denunciava condicions deplorables en el seu dia a dia.
Malàisia es va mantenir com un aliat clau per als Estats Units contra l’islamisme radical, encara que el Departament de Justícia nord-americà va continuar investigant la corrupció de 1MDB, i el Govern de Trump va assenyalar Malàisia, entre altres països, com a responsable del persistent dèficit comercial dels EUA. Al maig, Malàisia va participar en una cimera contra el terrorisme a l’Aràbia Saudita i va esdevenir un interlocutor clau en la crisi al sud de Filipines, quan islamistes radicals, entre els quals hi havia ciutadans malaisis, van llançar un atac a la ciutat de Marawi. Malàisia va centrar l’atenció internacional al febrer, quan Kim Jong-nam, germà del president nord-coreà Kim Jong-un, va ser assassinat amb l’agent nerviós VX a l’aeroport de Kuala Lúmpur. Les investigacions van apuntar que els serveis secrets de Corea del Nord n’eren els responsables, fet que va ser sistemàticament negat pel règim de Pyongyang. Corea del Nord va retirar el passaport dels malaisis residents al país, i Malàisia va respondre amb la mateixa mesura per als ciutadans nord-coreans i va expulsar també l’ambaixador de Pyongyang a Kuala Lúmpur. Razak va acabar cedint a les pressions i, al març, va autoritzar la devolució del cos, a canvi que Corea del Nord deixés marxar els malaisis retinguts. El gest de distensió no va millorar les fins aleshores correctes relacions entre ambdós països.
L’economia malàisia es va accelerar fins al 5,4%, el major creixement en dos anys. A finals del 2016, la debilitat de la moneda nacional, el ringgit, va afavorir la competitivitat de la indústria de manufactures. Aquest fet, unit a la recuperació del comerç mundial, va ajudar al creixement de les exportacions en un 10%.