Al maig del 2009 es van celebrar les primeres eleccions legislatives de la història del país a les quals es presentaven diferents partits polítics, i que sorprenentment va guanyar per un estret marge el Dhivehi Rayyithunge Party (DRP, 28 escons), el partit opositor al governamental Partit Democràtic deles Maldives (MDP, 26 escons). També es va aprofitar per ampliar el nombre de diputats del Parlament (de 50 a 77), que en la seva majoria van ocupar el càrrec per primera vegada.
Al maig, el president Mohamed Nasheed, líder de l'MDP, va destituir de manera fulminant el fiscal general i el ministre de comunicacions, argumentant que eren incompetents per a exercir la seva tasca, tot i que altres veus van apuntar que ambdós havien manifestat al president el seu malestar pel que consideraven una política "nepotista" de nomenaments a càrrecs públics. Nasheed també va comparèixer públicament per manifestar la seva voluntat que l'expresident Maumoon Abdul Gayoom fos jutjat per crims contra els drets humans.
En matèria de seguretat, el Govern de Nasheed va signar un important acord de cooperació militar amb l'Índia.
Malgrat tot, el tema que va continuar preocupant els habitants de les Maldives, era el del canvi climàtic i el perill que pot suposar per al seu país l'increment del nivell del mar, que podria fins i tot obligar-los a abandonar-lo. El Govern va significar-se especialment en aquest apartat i va realitzar un peculiar consell de ministres sota el mar, unes imatges que més enllà de l'anècdota van donar la volta al món. També va declarar, al mes de març, que el país seria totalment lliure d'emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2020.
La crisi econòmica també va afectar greument les Maldives, que van veure disminuir abruptament l'afluència del turisme, la principal font d'ingressos del país. A l'agost, el Fons Monetari Internacional els va concedir un préstec de 60 milions de dòlars per mirar de pal·liar-ne els efectes.