El primer Govern democràtic de la història del país, liderat per Mohammed Nasheed, va passar per una gran crisi al juny, quan els seus membres van dimitir en ple en protesta pels obstacles posats al Govern pel Parlament nacional, sota control de l’oposició, liderada pel Dhivehi Rayyithunge Party (DRP), el partit de l’anterior mandatari Maumoon Abdul Gayoom (que va cedir les regnes del seu partit al març). Aquesta mesura radical del Govern va congelar l’acció política i va generar violentes confrontacions entre seguidors del governant MDP i del DRP. Al juliol, el president Nasheed va demanar als membres del seu Govern que tornessin a fer-se càrrec de les seves atribucions, una nova nominació que va quedar pendent de ratificació del legislatiu. A l’agost, el fiscal general va dimitir, en protesta per la negativa del Parlament a elegir un nou tribunal suprem (els membres de l’actual ho eren d’abans de la democràcia), alineant-se d’aquesta manera amb els postulats del Govern.
En matèria de relacions internacionals, al maig Nasheed va repetir la seva oferta d’acollir a les Maldives alguns dels detinguts de Guantánamo (Cuba). Poc després, alguns mitjans es van fer ressò que el país acollia converses entre el Govern afganès i representants dels talibans, malgrat que Kabul va negar oficialment prendre part en aquest procés de diàleg.
Les Maldives és un país oficialment musulmà sunnita, i des de principi de maig disposa de lleis estrictes per tal d’evitar els discursos religiosos radicals, encara que s’impedeix fer proselitisme de qualsevol religió que no sigui l’islam.
Les Maldives i el seu president van seguir prioritzant la lluita global contra el canvi climàtic i l’increment del nivell del mar, que amenacen la supervivència del país.