La crisi financera va colpejar durament les Maldives, fet que va provocar una caiguda dels ingressos del turisme i un increment de preus en els productes de primera necessitat (de l’ordre del 30%); això va minar la popularitat del president Mohammed Nasheed, que havia encarnat el moviment democràtic des de l’exili i va esdevenir el primer president del nou règim pluripartidista, fa tan sols quatre anys. L’esmentada pujada de preus i l’estímul de l’oposició, encapçalada per l’anterior president Maumoon Abdul Gayoom, va portar milers de persones a ocupar els carrers de la capital i exigir la dimissió de Nasheed, fet que va tenir com a resposta una contundent intervenció de les forces de l’ordre.
En matèria de relacions exteriors, al mes de juliol, un operatiu combinat de forces de seguretat maldivianes, nord-americanes i romaneses va detenir una xarxa de traficants d’armes (un dels quals va ser detingut a les illes), que s’havien especialitzat a abastir grups islamistes radicals. Malgrat els entrebancs interns, la popularitat del president Nasheed va continuar sent alta en l’esfera internacional, on va ser capaç d’erigir-se com a líder visible dels països amenaçats pel canvi climàtic, expressant el risc que corren les Maldives de quedar negades per l’augment del nivell del mar.