L’ambient polític va ser convuls a l’inici del 2014, després de l’anul·lació de les eleccions presidencials del 2013 i la repetició forçada dels comicis, que van donar la victòria a Abdulla Yameen, derrotat en primera instància pel president en exercici, Mohamed Nasheed, del Partit Democràtic de les Maldives, protagonista de la transició a la democràcia des de l’antic règim que va ser presidit durant trenta anys amb mà de ferro per Maumoon Abdul Gayoom, germà del nou president. Certificant la involució democràtica, al mes de març el Tribunal Suprem va suspendre i condemnar a pena de presó per desobediència els quatre comissionats electorals que havien criticat explícitament la maniobra judicial. Al cap de poc es van celebrar les eleccions parlamentàries, sense supervisió electoral, que va guanyar la coalició del Govern.
Al mes d’abril, el ministre de l’Interior va anunciar la voluntat de reinstaurar la pena de mort, després de seixanta-un anys de moratòria de facto , fet que va alimentar el debat nacional sobre el paper que l’islam havia de tenir en aquest país que oficialment i exclusivament és musulmà. En aquest sentit, el Ministeri d’Afers Islàmics va anunciar l’objectiu de bloquejar les altres religions i promoure l’estudi de l’Alcorà i de l’àrab a les escoles, així com el de controlar el contingut dels llibres i censurar aquells que no s’adeqüin als preceptes islàmics.
En matèria de relacions internacionals, es va signar un acord de col·laboració amb l’Aràbia Saudita i es va fomentar un acostament a la Xina en detriment de l’Índia.