La fragilitat de la democràcia a les Maldives va ser prou evident aquest 2015, quan, al febrer, l'expresident Mohamed Nasheed, del Partit Democràtic, va ser arrestat acusat d'incentivar el terrorisme, fet que va agitar les protestes dels seus partidaris. Al cap d'un mes, Nasheed va ser jutjat i condemnat a tretze anys de presó, en un veredicte desaprovat en l'àmbit internacional. Al final d'any, el Govern va declarar l'estat d'emergència per un període de trenta dies perquè volia anticipar-se a la gran manifestació en suport de Nasheed, convocada al desembre. La mesura va autoritzar la policia a practicar detencions sense càrrecs i va ordenar el tancament dels principals mitjans de comunicació en línia, encara que finalment va haver de revocar la mesura a causa de la caiguda del turisme i les pressions de la comunitat internacional.
Al setembre, el vaixell del president Abdul-la Yameen va explotar i el vicepresident Ahmed Adeeb va ser detingut, junt amb tres militars més, acusat de complot. Davant de la poca solidesa del cas, el fiscal general es va negar a encausar Adeeb, fet pel qual va ser cessat --el tercer alt funcionari destituït el 2015--. Al mes de novembre, l'FBI nord-americà va concloure que no hi havia cap evidència que suggerís que l'explosió hagués estat ocasionada per una bomba, fet que va fer augmentar de nou la tensió al carrer, on també es van manifestar els partidaris d'Adeeb.
A l'octubre, es va aprovar la Llei de Lluita contra l'Estat Islàmic, un conjunt de mesures draconianes que formalment volen combatre el terrorisme islamista, tot protegint els interessos turístics, i que es justifiquen en els nombrosos maldivians --el país és de majoria musulmana-- que han viatjat a combatre a Síria. Malgrat tot, la llei dóna poders al president per a tipificar qualsevol organització com a "terrorista", i és per això que va ser denunciada per l'oposició, perquè, arribat el cas, la llei podria ser aplicada contra ells.