Després d’una breu i frustrada transició a la democràcia, el president Abdulla Yameen va encapçalar un nou autoritarisme que, amb el pretext de lluitar contra el radicalisme islàmic, assetja els opositors i que també l’ha enfrontat al seu germanastre i antic dictador durant trenta anys, Maumoon Abdul Gayoom. En tres ocasions durant l’any, l’oposició política va intentar deposar el president al Parlament, i en totes tres i per diversos mecanismes, es va impedir la votació, la darrera i més sonada a l’agost, quan soldats de paisà van impedir físicament als diputats opositors accedir a la cambra abans que el president del Parlament suspengués la sessió. Des del seu exili londinenc, el líder del moviment democràtic i expresident, Mohamed Nasheed, va seguir cridant a la mobilització per a assolir una veritable transició a la democràcia. Per la seva banda i després de reintroduir la pena de mort el 2014, el Govern va anunciar que reprendria les execucions després de seixanta anys de suspensió de les sentències de pena de mort al país.
L’acostament iniciat l’any anterior amb l’Aràbia Saudita va quedar palès en el context de la crisi diplomàtica del mes de juny amb Qatar, amb la qual les Maldives va trencar relacions seguint l’estela de Riad.
A finals d’any, es va confirmar la dinàmica de recuperació econòmica propulsada pel turisme de luxe i la construcció com a sectors clau, que, segons els economistes, són molt dinàmics, però també poden ser altament volàtils, en funció tant de la imatge internacional com de la percepció de seguretat. En aquest sentit, va preocupar el possible retorn de combatents maldivians –una de les taxes més altes del món– que van viatjar a Síria per allistar-se a l’organització Estat Islàmic.