Les accions d’al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), que es movia pel nord del país amb els seus segrestats, va ser el principal problema al qual s’enfrontava el president Amadou Toumani Touré. A diferència dels dirigents mauritans i algerians, Toumani Touré va defensar la negociació amb l’organització islamista per a alliberar els segrestats, en bona part occidentals. La seva mediació va ser decisiva per a l’alliberament dels 3 catalans en mans de l’AQMI, segrestats al final del novembre del 2009 a Mauritània. Primer va ser alliberada Alicia Gámez, al març, i 5 mesos després, Albert Vilalta i Roque Pascual. En canvi, el francès Michel Germaneau va morir a mans dels seus captors, al juliol, quan unes unitats de militars francesos i mauritans intentaven rescatar-lo. L’operació militar va refredar les relacions entre el Govern francès i el malià perquè Touré no havia estat informat de la incursió.
Els seguidors del president van crear una formació, el Partit pel Desenvolupament Econòmic i Social (PDES), amb la finalitat de presentar un candidat per a les eleccions del 2012, en les quals no es podrà presentar Toumani Touré.
El Govern promou l’agricultura, amb la finalitat d’evitar la dependència, una política que ha donat els seus fruits. Mali va produir 7,5 milions de tones de cereals, que asseguraven el consum intern i permetien l’exportació de 2 milions de tones. L’or i el cotó són els principals productes d’exportació.