En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost. De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica. Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de l’Aliança per la Democràcia a Mali (ADEMA), que és la principal formació; el tecnòcrata Soumaïla Cissé, fundador de la Unió per la República i la Democràcia (URD), i l’exprimer ministre Ibrahim Boubacar Keita, president d’Agrupament per Mali (RPM).
Al nord, l’arribada de centenars de tuaregs que havien combatut a Líbia al costat de les forces lleials del dirigent libi Moammar al-Gaddafi va amenaçar de desestabilitzar una zona sensible, per on es mouen els escamots d’Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI). Toumani Touré deixa un país amb una economia en creixement, del 5,7% anual des del 2005, gràcies a l’augment de la producció agrícola, en especial del cotó, i de les exportacions d’or, del qual és el tercer exportador africà després de Sud-àfrica i Ghana. En canvi, el turisme pateix una greu crisi pel descens de l’arribada de turistes europeus arran de l’impacte mediàtic de les accions d’AQMI al nord.