Les milícies d’Ansar Eddine controlen la meitat nord de Mali, on varen imposar una versió extremista de la xaria, i van iniciar la destrucció dels mausoleus de la històrica ciutat de Timbuctú
© Dreamstime
El 20 de desembre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar, per unanimitat i després d'intenses negociacions, una resolució que dóna llum verda al desplegament d'una força africana de 3.300 efectius encarregada de recuperar el nord de Mali, en poder de tres grups islamistes: Ansar Eddine, el Moviment per la Unicitat i Gihad a l'Àfrica de l'Oest (MUGAO) i Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI). Ansar Eddine, un grup tuareg encapçalat per Iyad Ag Ghali, controla dues de les tres regions del nord, Timbuctú i Kidal. MUGAO ocupa Gao, mentre que l'AQMI és present a les tres regions. Tots tres defensen la instauració de la llei islàmica i apliquen amb rigor els preceptes religiosos, fins al punt de prohibir les begudes alcohòliques, obligar les dones a posar-se el vel, amputar les mans dels lladres i destruir els mausoleus de Timbuctú, una de les riqueses de la ciutat que fou capital cultural de l'Àfrica occidental precolonial. Una quarta força, el Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad (MNLA), de caràcter laic i integrat per tuaregs, va ser eliminat per Ansar Eddine al cap de poc de participar en l'ocupació del nord de Mali, a l'abril.
La presa del control d'un territori extens pels islamistes va ser possible pel buit de poder a Bamako, la capital, i la feblesa de l'exèrcit malià, mal armat i desmotivat davant uns quants insurgents que coneixen el terreny i que disposen de bon material. A les files de l'AQMI i de MUGAO, hi combaten homes de diversos països africans, fins i tot milicians que van participar en la defensa del líder libi Moammar al-Gaddafi, atrets pel discurs islamista dels seus dirigents. A Bamako, la pèrdua del control del nord va causar una gran commoció.
En el moment de l'ocupació del nord de Mali, el president, Amadou Toumani Touré, havia estat derrocat per una junta militar. El cop d'estat, denunciat per la Unió Africana, va donar ales als islamistes, que van ocupar el nord i en van declarar la independència com a "república islàmica". Una vegada aïllats, els militars van haver de tornar el poder als civils: el president de l'Assemblea Nacional, Dioncounda Traoré, va ser designat cap d'estat interí.
En la mediació d'aquest conflicte que amenaça l'estabilitat de la regió hi va participar la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (CEDEAO), una organització regional amb seu a Abuja (Nigèria), i el president de Burkina Faso, Blaise Compaoré, que va reunir les diferents faccions a Ouagadougou. La Unió Europea, que també segueix amb atenció els esdeveniments, es va comprometre a enviar quatre-cents instructors per a formar els militars malians que han de participar en la recuperació del nord del país.