El 16 d’octubre, la periodista maltesa Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat la corrupció al país, va ser assassinada en esclatar el seu cotxe
© Zugraga
Tres esdeveniments van marcar Malta el 2017: la presidència europea exercida durant els primers mesos, les eleccions legislatives i l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat la corrupció al país.
Pel que fa a la Presidència Europea, el primer ministre maltès, Joseph Muscat, del Partit Laborista, va prioritzar el control de les fronteres i la responsabilitat compartida en el tema de la immigració. Cal tenir en compte que la proximitat de l’illa a la inestable Líbia fa que sovint en rebi les conseqüències en forma de vaixells o avions que entren als seus límits marítims o aeris, a més, és clar, de refugiats. A la cimera europea que es va celebrar a l’illa, es va arribar a un acord, que bàsicament estava inspirat en el que es va prendre l’any anterior amb Turquia, però ara amb Líbia, per tal d’intentar tancar la via del Mediterrani central del flux d’immigrants. El fet, però, que el Govern libi reconegut per la UE només controli una part del país va crear seriosos dubtes sobre si l’acord tindria les mateixes conseqüències.
Tanmateix, la Presidència es va veure fortament sacsejada pels efectes de les eleccions holandeses i franceses, i també pels primers mesos de la presidència de Trump. Tampoc la política interna no va millorar l’ambient amb acusacions generalitzades de corrupció en diferents nivells de l’Administració, com ara les derivades de l’escàndol de la venda de passaports i la creixent presència de la màfia italiana i dels oligarques russos. Tot i això, la presidència maltesa va reeixir en mantenir units els 27 estats membres de la UE en la negociació sobre el Brexit, per impedir que l’estratègia britànica de dividir-los funcionés.
Però, el mes d’abril, la periodista Daphne Caruana Galizia va acusar directament Muscat o, més exactament, la seva dona, d’aparèixer als Papers de Panamà. Aquest fet va desfermar una tempesta política, que va tenir també ressò en el Parlament Europeu. Muscat, en lloc de defensar-se, va atacar i va anunciar l’avançament de les eleccions.
Els comicis es van celebrar el 3 de juny i Muscat va obtenir el 55% dels vots, cosa que va suposar la derrota del partit opositor Força Nacional (cristianodemòcrata), amb el 43% dels vots. Això li va permetre aconseguir una còmoda majoria de 39 escons contra 30. D’aquesta manera, es va assegurar un nou mandat per cinc anys.
El 16 d’octubre, la periodista Daphne Caruana Galizia va ser assassinada en esclatar el seu cotxe. El fet va tornar a desfermar una nova crisi política i, fins i tot, es va acusar Muscat de no haver-la protegida. L’impacte internacional va ser enorme i novament el Parlament Europeu va posar en dubte l’existència de l’estat de dret a Malta. Al desembre, finalment, es van detenir deu sospitosos, tres dels quals van ser empresonats sense fiança.