Dissabte 1
Rebel·lions a les zones orientals d’Ucraïna contra el Govern de Kíev
Després de la rebel·lió de Crimea contra el Govern prooccidental d’Ucraïna que el mes anterior va enderrocar el president, tenen lloc manifestacions de desenes de milers de persones a les zones de població majoritàriament russòfona, sobretot a Odessa i a la conca del Donbass, a Donetsk i Khàrkov. La milícia popular d’aquesta regió, liderada per Pàvel Gúbarev, exigeix a les autoritats regionals desobeir el govern de Kíev. Després de violents enfrontaments, els manifestants ocupen edificis governamentals. L’escalada de violència comporta una reacció dels Estats Units: el president Obama commina el president rus a no donar suport als insurgents prorussos. El dia 6 Gúbarev és detingut i els edificis tornen a mans del Govern ucraïnès, però la tensió continua.
Diumenge 2
Moren una trentena de persones apunyalades en una estació de tren a la Xina
Vint-i-nou persones moren en una estació de tren a la ciutat de Kunming, a la província xinesa de Yunnan, com a conseqüència d’un atac indiscriminat perpetrat per una desena de persones armades amb ganivets. El Govern xinès atribueix immediatament l’atemptat, que no és reivindicat, als separatistes uigurs. L’organització Congrés Mundial Uigur, a l’exili, condemna els atacs, però insta el Govern xinès a reconsiderar la seva política d’assimilació forçosa i de marginació a què sotmet aquesta ètnia.
Concessió dels premis Oscar
La gala de la 86a edició dels premis de l’Acadèmia de Hollywood té lloc al Dolby Theatre. Les grans triomfadores han estat 12 Years a Slave, del director nord-americà Steve McQueen, i Gravity, del director mexicà Alfonso Cuarón, amb 3 i 7 estatuetes, respectivament. 12 Years a Slave rep el premi a la millor pel·lícula i el millor guió adaptat (John Ridley), i Gravity, al millor director. L’Oscar al millor actor principal és per a Matthew McConaughey (Dallas Buyers Club, de Jean-Marc Vallée), i el guardó a la millor actriu principal és per a Cate Blanchett (Blue Jasmine, de Woody Allen). L’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa és per a La grande bellezza, de l’italià Paolo Sorrentino.
Dilluns 3
Arxivada la causa contra els caps de la vaga de controladors del 2010
El jutjat de Palma decideix arxivar la causa per sedició contra una vintena de controladors aeris de l’aeroport amb motiu de la vaga encoberta del desembre del 2010 que va comportar el tancament de l’espai aeri. Tot i que la vaga es considera il·legal, la jutgessa dictamina que els controladors no van incórrer en el delicte pel qual se’ls imputa.
Dimarts 4
La Generalitat interposa recursos d’inconstitucionalitat contra quatre lleis espanyoles
El Govern català acorda interposar recurs al Tribunal Constitucional contra la reforma local, la LOMCE (“llei Wert”), la llei d’unitat de mercat i la llei d’avaluació ambiental. En totes aquestes lleis, el principal argument de l’executiu català és el de la invasió competencial i la vulneració de l’Estatut i la Constitució. Amb aquestes denúncies pretén fer front al que considera un procés accelerat de recentralització del Govern del PP i de buidatge de les competències autonòmiques.
Dimecres 5
El Govern valencià obliga a suprimir una línia en català pel recurs de quatre famílies
La Conselleria d’Educació valenciana obliga el col·legi Pare Català d’educació infantil de la ciutat de València a suprimir una línia en valencià pel recurs de quatre famílies que volen l’educació dels seus fills en castellà, contra el desig majoritari dels pares. Aquesta mesura té el suport del projecte de reial decret del Ministeri d’Educació fet públic el dia anterior pel Govern espanyol, que preveu la preferència del requeriment d’impartir les classes en castellà sobre qualsevol altra llengua cooficial, independentment del nombre de pares que ho sol·liciti. Posteriorment, el dia 28 el Govern valencià fa marxa enrere en aquesta decisió perquè preveu oferir una nova línia en castellà al centre.
Una empresa canadenca gestionarà l’aeroport de Castelló
La Generalitat Valenciana anuncia que ha tancat un acord amb l’empresa canadenca Lavalin perquè posi en funcionament l’aeroport de Castelló, una infraestructura coneguda per les irregularitats en la construcció i amb enormes pèrdues. Inaugurat el 2011, inacabat i amb greus defectes, encara no ha rebut ni s’hi ha enlairat cap aparell. Lavalin tindrà la llicència durant els propers vint anys a canvi d’un lloguer gratuït.
Extremadura presenta les seves balances fiscals
El conseller d’Economia d’Extremadura, Antonio Fernández, presenta les balances fiscals elaborades pel seu departament, en les quals Catalunya surt clarament beneficiada del repartiment dels fons destinats a les comunitats autònomes i Extremadura és una de les més oblidades. El conseller d’Economia de Catalunya, Andreu Mas-Colell, titlla aquest estudi de “despropòsit” i de “document polític”. El dia 7, la Generalitat lliura al Ministeri d’Economia un document en el qual, després d’una anàlisi de les dades, s’afirma que el sistema de finançament autonòmic ha fet empitjorar la posició de Catalunya respecte a altres comunitats.
Dijous 6
Revocada la cadena perpètua a un general turc
Ilker Bas¸bugˇ, un general turc que va ser el cap de l’exèrcit entre els anys 2008 i 2010, guanya l’apel·lació que va interposar contra la sentència que el condemnava a cadena perpètua. Bas¸bugˇ va ser sentenciat a aquesta pena el 2012 per conspirar i organitzar un cop d’estat contra l’actual Govern islamista. A més, està acusat de formar part d’Ergenekon, una organització laica i secular molt popular a l’exèrcit, 200 presumptes membres de la qual han estat empresonats els darrers anys.
Divendres 7
Primera audiència del papa amb els bisbes catalans
Audiència del papa Francesc amb els bisbes catalans
© Conferència Episcopal Tarraconense
El papa Francesc celebra la primera audiència amb els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. El nou papa, elegit fa un any, rep els deu bisbes de les diòcesis catalanes durant quasi dues hores. La reunió forma part de la visita que els prelats de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) fan al Vaticà. És el primer cop en nou anys que el papa rep conjuntament i de manera separada els bisbes de les diòcesis catalanes.
Dissabte 8
Desapareix un avió amb 239 passatgers
El vol MH370 de la companyia Malaysia Airways desapareix amb 239 persones a bord, la majoria de nacionalitat xinesa. L’aparell, que fa el trajecte Kuala Lúmpur-Pequín, desconnecta les comunicacions amb els radars terrestres després d’abandonar l’espai aeri de Malàisia i des d’aquest moment no se’n sap res més, tot i que posteriorment es confirmen indicis que l’avió estava en funcionament set hores després d’envolar-se. Tot i que en un primer moment pren cos la hipòtesi d’un atemptat terrorista perquè dos passatgers viatjaven amb passaports robats, investigacions posteriors descarten aquesta possibilitat. Durant les setmanes següents els familiars dels passatgers desapareguts acusen les autoritats de Malàisia d’amagar informació. Malgrat les investigacions, en què participen la Xina i Austràlia, no es troben restes de l’avió accidentat ni del passatge. A partir d’alguns indicis es creu que podria haver caigut al sud-est de l’oceà Índic.
Diumenge 9
Entra en vigor la llicència única
La llei que implanta la llicència única a tot l’Estat espanyol entra en vigor. Amb aquesta mesura, qualsevol producte o servei que obtingui l’autorització en una de les comunitats autònomes pot comercialitzar-se en qualsevol altra zona de l’Estat. L’excepció són els que afectin la protecció mediambiental, la seguretat o l’ordre públic. Es tracta d’un pas més en l’estratègia del Govern espanyol d’unificar el mercat. La Generalitat rebutja la llei amb l’argument que les empreses es deslocalitzaran a les comunitats on les regulacions siguin més laxes, i anuncia que la recorrerà al Tribunal Constitucional i que continuarà aplicant la normativa catalana.
Ximo Puig guanya les primàries dels socialistes valencians
Ximo Puig durant les primàries del Partit Socialista del País Valencià
© PSPV – PSOE Socialistes Valencians
Joaquim Ximo Puig, secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), guanya les eleccions primàries del partit celebrades a València. Puig s’ha imposat a l’aspirant Toni Gaspar, alcalde de Faura, amb el 66% dels vots i serà el candidat a la presidència de la Generalitat el 2015.
Dilluns 10
Comença el primer dels judicis a Fèlix Millet
Fèlix Millet, expresident del Palau de la Música Catalana i acusat d’haver-se apropiat il·legalment d’uns 30 milions d’euros, compareix juntament amb el seu col·laborador Jordi Montull a l’Audiència de Barcelona per ser jutjat en el primer dels processos per la seva gestió al capdavant de l’entitat. Aquest primer judici té per objecte les presumptes irregularitats en el projecte de l’hotel del Palau, del qual s’hauria beneficiat econòmicament Millet, amb la complicitat d’alts càrrecs de l’anterior equip de govern de l’Ajuntament. El judici s’hauria d’haver iniciat abans, però s’ha hagut d’ajornar perquè el 25 de febrer l’acusat es va trencar el fèmur. Millet, que declara en cadira de rodes, nega les acusacions.
Dimarts 11
Commemoració dels atemptats de l’11 de març
Parlament durant els actes de commemoració del desè aniversari dels atemptats a l'estació d'Atocha de Madrid
© EFE
Amb una forta divisió se celebra a Madrid el desè aniversari dels atemptats de l’11 de març de 2004, en els quals van morir 191 persones i més de 1.800 van resultar ferides a l’estació d’Atocha i altres zones de la ciutat. Les dues organitzacions que representen víctimes d’aquells fets, l’Asociación de Víctimas del Terrorismo i l’Asociación 11-M Afectados del Terrorismo, celebren actes per separat: la primera a l’anomenat bosc dels Absents, al parc del Retiro, i la segona a l’estació d’Atocha, respectivament. Només en la missa que s’ha oficiat a la catedral de l’Almudena han convergit les dues associacions, a més dels reis d’Espanya, el Govern i una nodrida representació de polítics de tot signe. Al Parlament Europeu també es fa un minut de silenci en record de les víctimes de l’11-M.
Dimecres 12
Canvis a la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola
L’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el màxim òrgan de l’Església catòlica a l’Estat, elegeix l’arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, nou president en substitució d’Antonio María Rouco Varela, que ocupava el càrrec des del 2008. Blázquez ja havia estat president de la CEE en 2005-08, en substitució del mateix Rouco Varela. Rouco, conegut per les seves tendències conservadores, contra l’avortament, el casament entre homosexuals, etc., en les seves últimes intervencions adverteix del perill de desmembrament d’Espanya.
Dijous 13
Condemnat el president del Bayern de Munic per evasió fiscal
Uli Hoeness, president del club de futbol alemany Bayern de Munic, és condemnat a tres anys i sis mesos de presó per haver evadit 27,2 milions d’euros. El dia 14 dimiteix el càrrec. Hoeness, molt popular a Alemanya, va ser davanter de l’equip del club que presidia, amb el qual va guanyar la Copa d’Europa el 1972, i de la selecció alemanya campiona del món el 1974.
Divendres 14
Desmantellada una cèl·lula gihadista dirigida per un ciutadà espanyol
Una operació conjunta de les policies espanyola i marroquina aconsegueix la desarticulació d’una de les xarxes de reclutament de militants gihadistes més actives. L’organització, de la qual formen part els set detinguts, amb vincles amb grups propers a Al-Qaida, operava a Melilla, Andalusia i el Marroc, i captava militants que enviava clandestinament a zones en guerra com Síria, Mali o Líbia.
Dissabte 15
Protestes contra la pujada dels transports públics a Barcelona
La Plataforma Stop Pujades Transports congrega prop d’un miler de persones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per denunciar la pujada del preu del transport públic duta a terme pel consistori barceloní. Els manifestants exigeixen la retirada de l’augment del 5% en la T-10 i la T-50/30. Les pujades dels títols de transport es van aprovar al desembre del 2013 i es van aplicar des del gener del 2014, i les protestes s’han anat repetint els mesos següents. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) també dóna suport a les reivindicacions.
Toni Bou, campió del món de trial en pista coberta per vuitena vegada
Toni Bou, campió per vuitena vegada del Campionat del Món de trial en pista coberta
© Repsol
El motociclista Toni Bou es proclama campió mundial de trial en pista coberta a Milà, per davant d’Albert Cabestany i Adam Raga, segon i tercer respectivament. Tot i que encara ha de disputar una competició a Madrid, amb aquesta victòria el pilot de Piera aconsegueix el vuitè títol mundial, que, sumat al de les victòries a l’aire lliure, fa un total de quinze títols mundials, un rècord històric de l’especialitat.
Diumenge 16
Se celebra el referèndum sobre la unió de Crimea a Rússia
Amb dades confuses sobre la participació, se celebra a Crimea, actualment una república autònoma d’Ucraïna, un referèndum sobre l’annexió a Rússia. El resultat és favorable amb el 93% dels vots. Segons molts observadors, les votacions han estat plenes d’irregularitats i, sobretot, condicionades per la pressió de Rússia. S’estima que la majoria de crimeans d’origen rus (prop del 60%) hi han votat a favor i la majoria de la resta (tàtars i ucraïnesos) l’han boicotejat. El dia 17 el president rus, Vladímir Putin, signa el decret que reconeix Crimea com un estat independent. La Unió Europea i els Estats Units rebutgen el referèndum perquè, diuen, és il·legal, i s’ha celebrat sota amenaces de Rússia i sense garanties. El dia 15 Rússia va ser l’únic membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a vetar una resolució contra el referèndum a Crimea.
Consulta popular sobre la independència del Vèneto
Grups extraparlamentaris organitzen un referèndum sobre la secessió de la regió del Vèneto de la República Italiana amb la pregunta “Vols que el Vèneto esdevingui una república federal independent i sobirana?”. Inspirat en les consultes sobre la independència organitzades a Catalunya l’any 2010, aquesta és igualment extraoficial i no vinculant, però es fa per internet. El dia 21 acaba la consulta i es fan públics els resultats: sobre una participació que s’aproxima als dos terços del cens electoral, un 89% opta per la independència.
Dilluns 17
Destituït un fill de Tejero per celebrar el 23-F
El Ministeri de l’Interior destitueix del càrrec que deté al Grup de Reserva i Seguretat (GRS) el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Díez, fill del tinent coronel Antonio Tejero Molina, protagonista visible del cop d’estat fallit del 23 de febrer de 1981. Antonio Tejero fill havia convidat el seu pare a un àpat a les dependències del GRS per a commemorar l’intent. Entre els convidats hi havia altres condemnats pels mateixos fets, com l’excapità Jesús Muñecas Aguilar, acusat també de tortures durant el franquisme. El 20 de maig un jutge de l’Audiència Nacional ordena readmetre cautelarment Antonio Tejero Díez fins que no es resolgui el recurs contra el seu cessament.
Cau una xarxa de tràfic de cocaïna
La Guàrdia Civil desarticula a Barcelona un grup que importava cocaïna de la República Dominicana i la distribuïa. Vint persones relacionades amb la xarxa són detingudes i s’intervenen 21 quilos de droga i 110.000 euros. L’organització operava des del port de Barcelona, on un mecànic treia la droga dels contenidors abans que passessin els controls.
Dimarts 18
Silvio Berlusconi, inhabilitat dos anys
El Tribunal Suprem italià confirma la inhabilitació durant dos anys per a l’exercici de càrrecs públics a l’exprimer ministre italià i líder del Poble de la Llibertat, Silvio Berlusconi, pel “cas Mediaset”. El Suprem ratifica així mateix la sentència del Tribunal d’Apel·lacions de reduir la pena de quatre a un any de presó. Com que per raons d’edat no pot ingressar a la presó, el 15 d’abril el jutge imposa a Berlusconi un any de treballs socials.
Protesta de centenars de ramaders a Madrid pels purins
Diversos centenars de ramaders es concentren davant del Ministeri d’Indústria espanyol, a Madrid, contra l’aturada de les plantes de tractament de purins i contra el possible tancament de moltes plantes. El conflicte té l’origen en la reforma elèctrica del Govern espanyol, que redueix el 40% les retribucions per l’energia que generen les plantes per cogeneració. Els ramaders acusen el Govern de no donar alternatives per a l’abocament de purins i de no haver garantit un període de transició per a fer viables les plantes que no compleixen. El tancament de les plantes, a més, comportaria la pèrdua de 200 llocs de treball directes.
Dimecres 19
Acte reivindicatiu de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya
Acte organitzat per la PIMEC sota el lema “Diguem prou”
© PIMEC
Sota el lema “Diguem prou”, uns 1.500 empresaris i treballadors autònoms s’apleguen al Palau de Congressos de Barcelona per denunciar els greuges i el menysteniment de què són objecte per part de les administracions, que afavoreixen els grans grups. L’acte reivindica mesures de suport per a un col·lectiu que es considera bàsic en l’estructura del país. Josep González, president de l’organització, esmenta la falta de crèdit, l’augment dels preus de l’energia i la pressió fiscal com a causants de la pèrdua de competitivat de la petita i mitjana empresa i acusa els polítics de manca de voluntat per prendre mesures i encarar aquests problemes. Tot i que la PIMEC no es posiciona oficialment, durant l’acte se senten crits a favor de la independència.
Dijous 20
El Congrés espanyol aprova la nova llei de trànsit
El Congrés aprova amb la majoria absoluta del PP la reforma de la llei de trànsit i seguretat viària. Entre les mesures més importants hi ha l’obligació per als menors de setze anys de portar casc quan circulin amb bicicleta per la ciutat, l’augment de les sancions per conduir sota els efectes de les drogues o l’alcohol, la prohibició dels inhibidors i detectors de radars i l’augment de la velocitat en certs trams d’autopista.
Penguin Random House compra les edicions generals a Santillana
La multinacional Penguin Random House, una de les empreses editorials més grans del món, tanca un acord amb el grup de mitjans de comunicació espanyol PRISA pel qual n’adquireix les edicions generals, que inclouen vuit segells editorials. PRISA conserva, però, la divisió escolar de Santillana, d’on prové prop del 87% de la facturació.
Divendres 21
El Tribunal Constitucional de Tailàndia invalida les eleccions del febrer
El Tribunal Constitucional de Tailàndia declara no vàlides les eleccions que es van celebrar la primera setmana de febrer. El motiu és que van tenir lloc en ple estat d’emergència declarat al gener i enmig de protestes massives de l’oposició que, organitzada en piquets, va impedir les votacions en molts col·legis. L’anul·lació, però, tampoc resol la profunda divisió dels tailandesos entre partidaris i contraris de la presidenta Yingluck Shinawatra.
El Govern turc talla l’accés a Twitter
El Govern turc inhabilita Twitter a tot l’Estat. D’aquesta manera el primer ministre, Recep Tayyip Erdoğan, fa un primer pas en la seva amenaça formulada dies abans d’“eradicar les xarxes socials” amb l’objectiu de silenciar les crítiques que el fan a ell i al seu Govern blanc de les acusacions de corrupció. Poc després també se suspèn la connexió a YouTube per un vídeo anònim sobre una conversa entre militars d’una acció clandestina a Síria. El dia 26 un tribunal ordena la restauració del servei, que el Govern fa efectiva el 3 d’abril.
Dissabte 22
Detinguts i ferits en la Marxa per la Dignitat a Madrid
Marxa per la Dignitat a Madrid reclamant la fi de les retallades
© EFE
Centenars de milers de persones participen al centre de la capital espanyola en la Marxa per la Dignitat, en la qual es concentren persones vingudes de tots els punts de l’Estat per reclamar la fi de les retallades sota el lema “No al pagament del deute. Ni una retallada més. Fora els governs de la troica. Pa, feina i sostre per a tots i totes”. Tot i el caràcter multitudinari, la protesta no rep un suport clar dels dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT. La protesta també s’estén a altres ciutats europees com Brussel·les, Londres o Berlín. Al final de la manifestació hi ha aldarulls que acaben amb 24 persones detingudes i més d’un centenar de ferits.
Diumenge 23
El Tribunal Constitucional rebutja la declaració de sobirania del Parlament
El vot unànime dels magistrats del Tribunal Constitucional estableix com a il·legal la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013 en resposta al recurs en contra del Govern espanyol. La sentència considera que és sobretot el primer punt, que qualifica el poble de Catalunya de subjecte sobirà per raons de legitimitat democràtica, cosa que vulnera la Constitució. En canvi, accepta la referència al dret a decidir en el marc de la llei, i alguns juristes hi veuen una escletxa a través de la qual es podria celebrar una consulta legal. El mateix dia, el Parlament anuncia que demanarà formalment la recusació del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, i dels magistrats Pedro González-Trevijano i Enrique López per “manca d’imparcialitat i independència” respecte del procés sobiranista.
Dilluns 24
Desarticulada una banda llatina que operava a Catalunya
La Guàrdia Civil llança una àmplia operació contra la banda llatina Mara Salvatruchas, originària del Salvador, que actuava a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i també a Madrid i el País Valencia. L’operació, que se salda amb més de 30 detencions, va començar al febrer. Entre els dies 6 i 12 de març els Mossos d’Esquadra també han desarticulat dues bandes llatines: els Latin Kings, que actuaven per tot Catalunya, i els Bloods, que ho feien sobretot al Baix Llobregat. En total, han practicat més de quaranta detencions. Les bandes llatines, dedicades sobretot al tràfic de drogues, es caracteritzen per ser especialment violentes.
Eleccions a l’Ateneu Barcelonès
L’historiador Jordi Casassas s’imposa en les eleccions a una nova junta de l’Ateneu Barcelonès. Al capdavant del seu equip, que inclou l’escriptora Patrícia Gabancho com a vicepresidenta, Casassas obté 629 vots contra 474 del seu rival, l’economista Josep Maria Carreras. La participació és del 41%. El traspàs de poders amb el president sortint, Francesc Cabana, es fa durant l’Assemblea General de socis del dia 31 de març.
Dimarts 25
Arrestats tres generals a Veneçuela
El Govern veneçolà anuncia la detenció de tres generals de les forces aèries, als quals s’acusa de conspirar per derrocar el president Maduro. Fa més de dos mesos que Veneçuela es troba sumida en una crisi amb continus enfrontaments entre partidaris i contraris al Govern, en què han mort més de 30 persones.
El G-8 exclou Rússia a causa del conflicte d’Ucraïna
Els caps de govern i d’estat de França, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, els Estats Units, el Canadà i el Japó, que formen un dels fòrums d’estats més influents del món, decideixen excloure Rússia de les seves reunions fins que no reconsideri la seva política respecte a Ucraïna, país sobre el qual consideren que està exercint una ingerència indeguda. La propera reunió, que s’havia de celebrar a la ciutat russa de Sotxi al juny, es farà a Brussel·les. D’aquesta manera, el G-8 torna a ser el G-7 que va ser fins el 1997, any que s’hi va incorporar Rússia.
Dimecres 26
Moren quatre nens en un incendi al Vendrell
Quatre germans de 3, 5, 8 i 12 anys moren en incendiar-se un pis al Vendrell. També resulten ferits el pare, la mare, un nen petit i un noi de 18 anys, tots pertanyents a la mateixa família, que havia estat desnonada de l’habitatge l’any 2011 i que hi havia tornat feia poc, en unes condicions molt precàries. L’incendi comença a quarts de dotze de la nit del dia 25 i és sufocat cap a dos quarts d’una del dia següent.
Dijous 27
El Tribunal Constitucional, contra les parelles de fet
El Tribunal Constitucional espanyol rebutja que els membres de les parelles de fet puguin sol·licitar pensió de viudetat, i anul·la en la pràctica l’aplicació de la llei que va ser aprovada el 1998 pel Parlament de Catalunya. L’argument del TC es basa en el tracte diferenciat segons la comunitat autònoma on visquin els sol·licitants, i això ho ha fet anul·lant un article de la llei general de la Seguretat Social que deixava en mans de les comunitats autònomes amb dret civil propi regular l’accés a la pensió de viudetat de les parelles de fet. Els magistrats catalans del TC Encarnació Roca i Joan Antoni Xiol han votat en contra de la sentència perquè defensen la prevalença del dret civil de cada comunitat.
Divendres 28
El Govern espanyol aprova el nou sistema de càlcul de la tarifa elèctrica
El Govern espanyol aprova el decret que fixa un nou mètode de càlcul del preu de l’electricitat per al consum domèstic, que entra en vigor l’1 d’abril. Segons el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, el nou sistema representa un estalvi perquè s’acosta més al preu real de l’energia. Les empreses elèctriques protesten perquè diuen que no els donen temps suficient de fer els canvis que exigeix el nou sistema. La nova normativa no satisfà ni empreses ni organitzacions de consumidors.
En llibertat els dos conductors catalans del Dakar acusats de tràfic de drogues
Un jutge de la ciutat francesa de Lilla decreta la llibertat sense fiança dels dos conductors catalans que participaven en el Ral·li Dakar. Xavier Mora i Jordi Bañeres, de l’equip Epsilon, feien la logística durant el ral·li, i havien anat al port de Le Havre a recollir el camió, procedent de Xile, que va ser interceptat el dia 19 de febrer per la policia francesa amb 1.400 quilos de cocaïna amagada als pneumàtics. El camió es dirigia a Catalunya, on l’equip Epsilon té la seu, el director del qual, David Oliveras, ha estat extradit a França acusat de narcotràfic. Mora i Bañeres critiquen la direcció del Dakar, que no va escanejar el camió abans d’embarcar-lo, i les condicions de la detenció.
Dissabte 29
El PSC de Barcelona celebra primàries
Jaume Collboni i Carmen Andrés guanyen la primera volta de les eleccions primàries per a elegir el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona. En tercer lloc se situa Jordi Martí, el qual l’endemà denuncia irregularitats en les votacions. Concretament, assenyala nombrosos votants d’origen immigrant a Ciutat Vella als quals s’ha donat una papereta a canvi d’un euro o que no sabien el que votaven. Tot i reconèixer mala praxi, l’autoritat electoral del partit manté els resultats i Collboni és elegit candidat en segona volta el 5 d’abril. Per la seva banda, a l’abril Jordi Martí abandona el càrrec a l’Ajuntament i dimiteix com a primer secretari del PSC de Barcelona.
Diumenge 30
Auge de la dreta i retrocés socialista en les eleccions locals a França
En la segona volta de les eleccions locals franceses es confirma el fort descens de l’esquerra i, especialment, del Partit Socialista que governa França, malgrat la victòria de la primera alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo. El principal partit de centredreta, la Unió per un Moviment Popular (UMP), obté un triomf clar amb la majoria d’alcaldies importants. A Perpinyà, el centrista Joan Marc Pujol supera per un marge del 10% Louis Alliot, el candidat del Front National, que va guanyar la primera volta. Aquest partit d’ultradreta, liderat per Marine Le Pen, ha fet un gran salt endavant: de no tenir cap alcaldia, ha guanyat en 11 localitats.
Acord entre CiU i el PSC per desbloquejar BCN World
El president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Pere Navarro, signen a Tarragona l’acord per a fer possible l’aprovació d’una nova llei del joc i l’oci que modifiqui el reglament vigent i permetre, així, l’establiment del complex ludicoturístic BCN World a la Costa Daurada. El president Mas promet una llei transparent i que generarà bones pràctiques. En aquesta ocasió, el Govern no ha tingut el suport d’Esquerra Republicana, que, des que es va iniciar el procés sobiranista, ha donat suport al Govern en moments decisius, i l’ha rebut d’un dels seus adversaris més frontals, el PSC. Les dificultats més importants del projecte es troben en la fiscalitat (rebaixa d’impostos), l’urbanisme i la legislació laboral.
Dilluns 31
El president francès nomena nou Govern
Després dels mals resultats en les eleccions locals del Partit Socialista, el president François Hollande nomena un nou Govern, amb Manuel Valls com a primer ministre. Nascut a Barcelona i fill d’exiliats catalans, Manuel Valls va ocupar la cartera d’Interior en el Govern encapçalat per Jean-Marc Ayrault, al qual substitueix i que, malgrat algunes actuacions polèmiques, era el ministre més popular de l’anterior executiu. En el nou Govern destaquen també la continuïtat de Laurent Fabius com a ministre d’Afers Estrangers i l’entrada de l’exdona del president, Ségolène Royal, com a ministra de Medi Ambient.
Les Nacions Unides presenten el cinquè informe sobre el canvi climàtic
Presentació del nou informe del Grup Internacional sobre el Canvi Climàtic
© IPCC
El Grup Internacional sobre el Canvi Climàtic, organisme de l’ONU, presenta el cinquè informe sobre l’avaluació del canvi climàtic. Les conclusions no difereixen gaire de les dels anteriors documents: escalfament de l’atmosfera a causa de l’activitat humana, que repercuteix en el desglaç del gel dels pols, augment del nivell del mar, més freqüència i virulència dels fenòmens meteorològics violents com tempestes o inundacions, repercussió en les collites, etc. La novetat amb relació als anteriors informes (el primer dels quals data del 1990) és l’acumulació d’evidències i l’èmfasi en la necessitat de gestionar el canvi climàtic correctament i no tant la capacitat d’aturar-lo.
Funerals d’estat per Adolfo Suárez
El primer president del Govern després del franquisme, Adolfo Suárez González, que va morir el dia 23 de març, rep uns funerals d’estat presidits pel rei d’Espanya. Hi assisteixen un gran nombre de personalitats i polítics espanyols i també caps i membres de govern de diversos països. Suárez va ser el protagonista de la Transició espanyola de la dictadura a la democràcia i la monarquia constitucional: designat president del Govern per les Corts franquistes al desembre del 1976, va convocar les primeres eleccions generals democràtiques al juny del 1977, en les quals va ser elegit de nou president. Durant el seu mandat es van aprovar les lleis de reforma política, la Constitució espanyola (1978) i els estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc (1979). Després de presentar la dimissió (1981) va tenir lloc l’intent de cop d’estat del 23 de febrer.