Diumenge 1
Ofensiva diplomàtica de Veneçuelacontra els Estats Units
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, anuncia la limitació del nombre de diplomàtics nord-americans al país. Aquesta mesura és una resposta a la decisió de la Casa Blanca de prohibir l'entrada als Estats Units a un grup de veneçolans acusats d'haver violat els drets humans durant les protestes del 2014 a Veneçuela. El 9 de març, el president Obama anuncia l'ordre de congelar els dipòsits de set alts càrrecs del Govern veneçolà, als quals prohibeix també l'entrada als Estats Units.
Eleccions generals a Andorra
Se celebren eleccions al Consell General d'Andorra, el Parlament del Principat, que el cap de govern, Antoni Martí, va convocar amb caràcter anticipat al desembre del 2014. Demòcrates per Andorra torna a situar-se com a primera força (15 consellers i 37% dels vots), seguida dels Liberals (vuit consellers i 28% dels vots), la coalició Junts, encapçalada pel Partit Socialdemòcrata (tres consellers i 23% dels vots) i Socialdemocràcia i Progrés (escissió de l'anterior, que obté l'11% dels vots i dos consellers). La participació és del 65,5%, la més baixa des de la implantació de la Constitució del 1993. Antoni Martí revalida el càrrec que ja tenia, que jura l'1 d'abril amb un discurs amb què es compromet a completar la regulació de la banca al país i l'acostament a la UE.
Dilluns 2
Compareixença de dos fills de Jordi Pujol al Parlament
Oriol i Marta Pujol i Ferrusola, dos dels fills de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, compareixen davant la Comissió del Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre les presumptes irregularitats dels seus comptes privats i sobre la deixa del seu avi en bancs a l'estranger, segons va confessar Jordi Pujol al juliol del 2014. Oriol Pujol, exsecretari general de CDC, assegura no tenir comptes a l'estranger ni haver-se beneficiat de cobraments en l'adjudicació irregular d'ITV, afer pel qual és imputat, i nega també les acusacions sobre la deixa del seu avi. Marta Pujol, per la seva banda, justifica els 12 contractes públics amb la Generalitat del 1988 al 1997, i afirma que la deixa del seu avi es va repartir el 1992 "a parts iguals" entre els germans, i que ja en va regularitzar la seva el 2014.
Raül Romeva abandona ICV per discrepàncies sobre el procés
L'exeurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds Raül Romeva abandona aquesta formació per discrepàncies amb la posició de la direcció del partit sobre la independència de Catalunya, que ha rebutjat implícitament en declarar-se partidària d'un model confederal. La marxa de Romeva, que s'havia declarat partidari de la independència de Catalunya, activa el corrent independentista de la formació. L'endemà, Teresa Mira, membre de l'executiva, dimiteix el càrrec, i el dia 10 de març es constitueix el corrent intern Compromís per la Independència.
Dimarts 3
El primer ministre d'Israel adverteix contra les negociacions amb l'Iran al Congrés dels Estats Units
En un viatge als Estats Units just dues setmanes abans de les eleccions, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, critica al Congrés les negociacions del president Obama per pactar un acord amb l'Iran sobre tecnologia nuclear. Netanyahu sosté que un acord significa l'obtenció d'armes nuclears per part de la República Islàmica. La Casa Blanca es mostra incòmoda per no haver estat consultada sobre la intervenció del primer ministre israelià al Congrés, on ha comparegut convidat pel Partit Republicà.
Dimecres 4
El Parlament de Catalunya aprova els pressupostos
El Parlament de Catalunya aprova amb els vots de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya els pressupostos per a l'any 2015. L'aprovació d'aquests comptes s'ha endarrerit pel dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries, que ha considerat inconstitucional la partida destinada a les estructures d'estat i ha fet que el Govern en refés la redacció, i, sobretot, pel recurs del Partit Popular que l'endarrereix un mes. La Generalitat espera obtenir la diferència de 2.500 milions d'euros entre despeses i ingressos de deutes pendents de l'Estat amb Catalunya. Es manté la despesa del 2014 i es recupera la paga extra dels treballadors públics.
Constitució del Consell Social de la Cultura
Artur Mas presideix l'acte de constitució del Consell Social de la Cultura, nou òrgan consultiu del Departament de Cultura, de participació social i assessorament del Govern en matèria de cultura i societat. Format per representants de la societat civil i de l'Administració, la seva funció és el seguiment de l'evolució del sector, la relació entre producció i consum cultural, la connexió entre la cultura i el desenvolupament, i les condicions de treball dels professionals de les arts i la cultura.
Dijous 5
Acaba el Mobile World Congress
Entrada al recinte de la Fira de Barcelona, on se celebra la desena edició del Mobile World Congress
© GSMA
La desena edició del Mobile World Congress, que se celebra del 2 al 5 de març a Barcelona per quart any consecutiu, bat el rècord d'assistència, amb 93.000 visitants, un 9% més que l'any 2014. Entre els aspectes més destacats, hi ha la presentació del nou Samsung Galaxy S6, l'explosió de la internet de les coses i la presència, per segon any consecutiu, del fundador de Facebook, Mark Zuckerberg.
Gas Natural guanya el concurs per a la gasificació de Menorca
Gas Natural Fenosa s'adjudica la instal·lació i operació de la xarxa de gas a través de la seva filial Gas Natural Distribució. Aquest projecte, que inclou vint nuclis de població dels municipis d'Alaior, Ciutadella, es Castell, Ferreries, es Mercadal i Sant Lluís, és el primer projecte aprovat que la multinacional preveu per a les Illes Balears, on fins ara no tenia presència.
Divendres 6
El Govern espanyol recorre la llei catalana d'acció exterior
El Govern espanyol aprova recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la Llei catalana d'acció exterior, aprovada al novembre del 2014 per més de dos terços del Parlament de Catalunya, i també denuncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'obertura de dues delegacions a Roma i Viena (que amplien les que té a Brussel·les, Washington, París, Londres i Berlín) al·legant que són il·legals, a la qual cosa el Govern català respon mostrant la documentació que acredita els passos legals per a l'obertura de les delegacions. El 15 d'abril el TC suspèn la llei, però el Govern català manté que la mesura no tindrà efectes en les delegacions a l'exterior i el dia 28 d'abril decreta el desplegament de la llei.
El Tribunal Constitucional denega al Síndic de Greuges autoritat en la prevenció de la tortura
El Tribunal Constitucional declara a favor del recurs del Defensor del Poble contra el Síndic de Greuges en la prevenció de la tortura, per a la qual reclama l'exclusivitat. La sentència es basa en els aspectes internacionals d'aquestes mesures, que, segons estableix, són competència única de l'Estat.
Discriminació del català al consolat espanyol a Brussel·les
Els funcionaris del consolat espanyol a Brussel·les es neguen a tramitar l'escrit judicial d'un ciutadà català a un jutjat de Sabadell perquè està redactat en català. Quan l'afectat protesta, és expulsat del consolat. El dia 13 diversos eurodiputats catalans denuncien el cas a la Comissió Europea.
Dissabte 7
L'Estat Islàmic destrueix el jaciment arqueològic de Hatra
L’Estat Islàmic destrueix les ruïnes de l’antiga ciutat mesopotàmica de Hatra (imatge del jaciment l’any 2007)
© Multi-National Corps Iraq Public Affairs
L'organització Estat Islàmic (EI) destrueix les restes arqueològiques de Hatra, una antiga ciutat a uns cent quilòmetres al sud-oest de Mossul, a l'Iraq, fundada fa més de dos mil anys pels parts, un poble de l'antiga Mesopotàmia. El 26 de febrer, els militants de l'EI van difondre imatges de la destrucció d'estàtues d'un museu de Mossul (ciutat que controlen des del juny del 2014) i el dia 6 van destruir restes arqueològiques de l'antiga ciutat assíria de Nimrud, a les ribes del riu Tigris, a uns 30 km de Mossul. L'EI justifica aquestes accions perquè, segons diuen, els monuments són falsos ídols de falsos déus. La UNESCO condemna les demolicions com un atemptat al patrimoni de la humanitat.
Diumenge 8
Un tribunal rus condemna dos homes per l'assassinat del dissident Borís Nemtsov
Un tribunal rus condemna dos homes d'origen txetxè per l'assassinat de l'activista opositor Borís Nemtsov, que el 27 de febrer va ser tirotejat mortalment prop del Kremlin. Tot i que un dels condemnats va admetre la participació en el crim, no és clar el mòbil ni qui l'hauria ordenat. Nemtsov era un destacat opositor de tendència liberal que s'havia oposat públicament a la guerra d'Ucraïna i havia denunciat la participació del Govern rus. En declaracions públiques, el president rus, Vladímir Putin, considera l'atemptat una provocació i fa una crida contra els assassinats polítics. Per la seva banda, un dels líders opositors més destacats, Aleksei Navalni, considera que darrere de l'assassinat de Nemtsov hi ha el mateix Kremlin. Després de la mort de Nemtsov, té lloc a Moscou una manifestació de protesta d'unes 50.000 persones.
Dilluns 9
El Banc Central Europeu comença la compra massiva de deute
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, dóna l'ordre per a començar a comprar de manera massiva bons públics i privats a la zona euro amb l'objectiu de reactivar l'economia. El pla preveu compres per valor d'uns 60.000 milions d'euros al mes fins al setembre del 2016 amb l'objectiu que els bancs destinin els diners al crèdit i al finançament d'empreses i projectes.
Primer vol d'un avió solar
L'avió solar Impulse 2, pilotat pels suïssos André Borschberg i Bertrand Piccard, s'enlaira des d'Abú Dabí per fer una volta al món impulsat només per energia solar. El viatge, d'un total de 35.000 quilòmetres en diverses etapes, està destinat a promoure les energies renovables. El 31 de maig l'avió inicia des de Nanquín (Xina) l'etapa més llarga, de 8.200 km, i travessa el Pacífic fins a Hawaii, però l'1 de juny el mal temps obliga l'Impulse a aterrar a Nagoya (Japó). En l'etapa següent, l'aparell bat el rècord de distància en un avió solar, en cobrir ininterrompudament el trajecte entre Nagoya i Kalaeloa (7.212 km) en 118 hores. A causa dels danys que afecten les bateries, el 15 de juliol es decideix suspendre el viatge fins el 2016.
Dimarts 10
PSOE, Izquierda Unida, Podem i Ciutadans, contraris a descentralitzar els aeroports espanyols
Per 396 vots a favor, 267 en contra i 32 abstencions el Parlament Europeu aprova una esmena de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa que reclama que l'Estat espanyol canviï de model a l'hora de gestionar les seves infraestructures de transport, en referència sobretot a AENA i a Puertos del Estado, les quals mantenen un monopoli centralitzat, cas únic a Europa. El PSOE, Izquierda Unida, Podem i Ciutadans hi han votat en contra i el PP a favor, tot i que a la pràctica el seu govern manté la gestió centralitzada.
Denegada la petició de posposar la jubilació del jutge Castro
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) denega al jutge Castro continuar treballant com a jutge emèrit després de la jubilació, que per edat li correspon al desembre del 2015. Castro, el jutge que va imputar la germana del rei Felip VI en el "cas Nóos", volia acabar d'instruir una de les peces més important d'aquest judici, el "cas Palma Arena".
Dimecres 11
El Parlament Europeu insta el reconeixement de Kosovo
Una moció presentada pel grup d'Els Verds insta els cinc estats membres de la UE a reconèixer la independència de Kosovo. Izquierda Unida i Podem han presentat una esmena en contra de la moció, que ha estat rebutjada en la votació per majoria. La darrera vegada que la cambra europea va exigir-los el reconeixement d'aquest estat segregat de Sèrbia per proclamació unilateral del seu parlament (2008) i avalat pel Tribunal de Justícia Internacional va ser durant l'abril del 2013.
El Govern andorrà intervé la Banca Privada d'Andorra
L'Institut Andorrà de Finances, l'organisme regulador del Principat, intervé la Banca Privada d'Andorra (BPA) l'endemà que el Govern dels Estats Units denunciés l'entitat per participar activament en el blanqueig de capitals procedents d'organitzacions criminals de Rússia, la Xina i Veneçuela. La BPA té com a presidents els germans Cierco i Noguer, un dels quals, Ramon, és directiu del Futbol Club Barcelona, i als quals el Govern permet mantenir la propietat, però els aparta de la direcció, que és cessada en bloc el dia 12. El dia 16 l'exconseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel Prats, ingressa a la presó, acusat de blanqueig de capitals. A més, s'imposa un límit de 2.500 euros per retirar dipòsits. Com a conseqüència d'aquest escàndol, s'accelera la reforma del sector bancari andorrà: el dia 4 d'abril el Consell General aprova la nova llei de regulació bancària i financera del Principat.
Marxa enrere del Tribunal Suprem sobre una demanda de paternitat a Joan Carles de Borbó
El Tribunal Suprem es desdiu i rebutja per set vots contra tres la demanda de paternitat presentada per la ciutadana belga Ingrid Sartiau, que assegura ser filla de Joan Carles de Borbó. El 14 de gener el Tribunal va admetre la demanda de Sartiau, que el rei va recórrer. Sartiau va sol·licitar una prova d'ADN del monarca. El Tribunal, en canvi, va rebutjar la demanada presentada per Albert Solà, veí de la Bisbal d'Empordà, el qual assegura ser fill de Joan Carles, que va mantenir una relació amb la seva mare biològica quan encara era príncep. El 10 d'abril el Tribunal argumenta que la demanda és "falsa i frívola".
Dijous 12
Islàndia retira la candidatura a la Unió Europea
Islàndia comunica a la Comissió Europea la retirada de la candidatura d'ingrés, que va fer oficial el 2009, quan governava el partit socialdemòcrata. Des d'aleshores, els desacords en matèria de pesca i agricultura han complicat les negociacions, i l'actual Govern conservador (2013) considera amb aquesta mesura que els interessos del país es defensaran millor sense formar part de la UE.
Escola Valenciana demana a Europa protecció per al valencià
Jaume Fullana i Emili Gascó, portaveus d'Escola Valenciana, denuncien a l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu la situació de discriminació de què són objecte els ciutadans valencianoparlants per part dels governs autonòmic valencià i espanyol, i insten la UE a adoptar una directiva per protegir les llengües minoritzades. El 21 de gener Escola Valenciana va fer una denúncia similar a la seu de les Nacions Unides de Ginebra, en què va exposar una quinzena de casos de vulneració de drets lingüístics a l'Estat espanyol.
Divendres 13
El Govern espanyol aprova la reforma d'enjudiciament criminal
El Consell de Ministres aprova la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal. Entre les modificacions, destaca la substitució del terme imputat per investigat, la limitació dels processos a sis mesos per causes ordinàries i a 18 per a les extraordinàries, i la creació d'un sistema processal per incorporar les sentències d'Estrasburg. Es retira, en canvi, la possibilitat d'escoltes telefòniques sense autorització judicial, com recollia l'avantprojecte del desembre del 2014, criticat pel Consell General del Poder Judicial.
Dissabte 14
Crida d'auxili de Vanuatu després del cicló
L’illa de Vanuatu, devastada pel pas del cicló Pam
© Australian Red Cross
El president de Vanuatu, Baldwin Lonsdale, fa una crida de socors a la comunitat internacional per fer front a la devastació provocada pel pas del cicló Pam a l'arxipèlag del dia 12 al 14 de març, que l'agència de les Nacions Unides per a l'ajuda humanitària qualifica d'"extremament destructiva". Els efectes del Pam s'agreugen, a més, per la pobresa del país i la seva vulnerabilitat en termes geogràfics. La Unió Europea, els Estats Units i Nova Zelanda es comprometen a enviar-hi ajuda.
Diumenge 15
Protestes multitudinàries al Brasil contra la presidenta Rousseff
Prop d'un milió de persones es manifesten en diverses ciutats del Brasil per exigir la imputació de la presidenta, Dilma Rousseff. La manifestació més gran té lloc a São Paulo, que aplega unes 500.000 persones. Les protestes són motivades per l'escàndol de corrupció de l'empresa estatal Petrobras, que afecta el partit del Govern, el Partit dels Treballadors i, també, presumptament, alts càrrecs del Govern.
Operació contra el gihadisme a l'Estat espanyol
Un jutge de l'Audiència Nacional fa ingressar a la presó vuit presumptes gihadistes, als quals acusa d'incitar i captar membres per combatre a la guerra santa en nom de l'Estat Islàmic. Segons declara el mateix líder del grup, la xarxa operava a internet. El dia 7 d'aquest mes, una dona va ser detinguda a l'aeroport del Prat quan preveia viatjar a Síria per unir-se al gihad; el dia 12 el jutge Pablo Ruz interroga i dicta presó per a dos presumptes gihadistes detinguts a Síria i el 31 són detinguts a Badalona un matrimoni i els seus dos fills, menors d'edat, relacionats amb l'enviament de gihadistes a Síria. A la mare li és imposada la presó incondicional per col·laborar amb una banda terrorista.
Dilluns 16
Banco Madrid presenta concurs de creditors
El Banco Madrid presenta concurs de creditors una setmana després que el Govern andorrà hagi intervingut la Banca Privada d'Andorra (BPA), de la qual és filial, per blanqueig de capitals. La decisió és accelerada per la important retirada de dipòsits dels clients (124 milions d'euros en tres dies). El dia 19, el Govern espanyol anuncia que renuncia a rescatar l'entitat, i, el dia 25, el jutge declara el concurs de creditors.
Arxivades les imputacions contra alcaldes acusats de cobrar dietes
L'Audiència de Barcelona arxiva la causa contra una setantena d'alcaldes i altres alts càrrecs de la Federació de Municipis de Catalunya pel presumpte cobrament de dietes irregulars. La raó adduïda és que l'FMC és un organisme privat. L'assumpte de les dietes va sortir a la llum quan s'investigava el "cas Mercuri", que va provocar la dimissió de l'alcalde de Sabadell, també imputat. El dia 23, el fiscal de l'audiència de Barcelona presenta recurs contra la sentència perquè considera que l'FMC no es pot considerar un organisme privat.
Dimarts 17
Eleccions generals a Israel
Se celebren eleccions generals a Israel, en les quals el Likud, el partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu, obté majoria relativa (30 escons sobre 120). La participació és del 72%, una de les més altes dels darrers anys. Els laboristes, enquadrats en la coalició Unió Sionista, se situen en segon lloc (24). Destaca també el gran augment dels diputats àrabs de la Llista Conjunta (17) i el nou partit centrista Kulanu. El dia 6 de maig, pocs minuts abans d'acabar el termini per a la constitució de govern, Netanyahu aconsegueix el quart mandat quan el Likud forma un govern de coalició amb Unitat Sionista, Kulanu, i els religiosos Shas i Judaisme de la Torà Unida.
Anul·lada l'absolució dels acusats pel setge al Parlament
El Tribunal Suprem anul·la la sentència de l'Audiència Nacional del juliol del 2014 que va absoldre els acusats pel setge al Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011, quan els diputats van ser injuriats i objecte de tracte hostil per activistes antisistema quan entraven a l'edifici. El Suprem considera que l'Audiència es va equivocar i condemna vuit dels acusats a tres anys de presó. L'endemà, els diputats de la CUP abandonen el Parlament en protesta per la sentència, i el dia 19 centenars de persones encerclen el Parlament en una mostra de suport als condemnats. El 15 de maig els condemnats demanen l'indult al Govern espanyol.
Dimecres 18
Vint-i-tres morts en un atemptat terrorista a Tunísia
Moren 23 persones en un atemptat terrorista que té lloc al Museu del Bardo de Tunis, 19 de les quals són turistes i les quatre restants tunisianes (un visitant, un policia i els dos terroristes atacants). Els turistes eren de nacionalitat italiana, francesa, japonesa, russa, britànica i catalana (un matrimoni de Barcelona). Hi ha més de 50 ferits, un dels quals mor deu dies després. Després d'un setge de tres hores, la policia redueix i mata els assaltants. El dia 28 la policia diu haver mort el líder de l'organització que presumptament va planificar l'atemptat, junt amb vuit militants més. Tot i que inicialment és reivindicat per l'Estat Islàmic, les investigacions apunten cap a Ukba ibn Nafi, una escissió d'Al-Qaida del Magrib Islàmic. El dia 29 té lloc una manifestació de rebuig al terrorisme a Tunis en què participen més de 10.000 persones entre les quals hi ha els presidents de Tunísia, Béji Caïd Essebsi; de França, François Hollande; d'Itàlia, Matteo Renzi, i representants dels governs de les víctimes.
Dijous 19
Dimiteix el cap de policia de Ferguson
Thomas Jackson, cap de policia de la ciutat nord-americana de Ferguson (Missouri), dimiteix el càrrec després que un informe federal assenyalés actuacions irregulars del seu departament motivades per prejudicis racials. La mesura sorgeix per la mort a trets d'un jove negre desarmat a la ciutat per un policia blanc a l'agost del 2014. L'exculpació de l'agent per un jurat popular provocà una onada de manifestacions i avalots en ciutats dels Estats Units.
Divendres 20
Condemnat un matrimoni francès per amagar 271 obres de Picasso
Un electricista francès, Pierre Le Guennec, i la seva dona són condemnats a dos anys de presó per apropiació fraudulenta de 271 dibuixos, gravats i altres obres gràfiques de Pablo Ruiz Picasso. Segons Le Guennec, les obres són regals del pintor i la seva vídua, per als quals va fer treballs domèstics des del 1970 fins al final de la dècada de 1980, i que va anar acumulant. El 2009 Le Guennec va mostrar les obres als hereus de Picasso, els quals van contactar amb la policia, que en va començar una investigació. El valor de tot el conjunt, realitzat entre els anys 1900 i 1932, s'estima en uns 60 milions d'euros. Les obres, que són retornades a l'administració dels hereus de Picasso, és el fons més important de l'artista identificat després de la seva mort.
Dissabte 21
El líder kurd Abdullah Öcalan fa una crida per posar fi a la lluita armada
Per segon cop en menys d'un mes (26 de febrer) Abdullah Öcalan, el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan empresonat des del 1999, fa una crida a través dels seus representants per posar fi per vies democràtiques al conflicte que el seu partit manté amb l'Estat turc, que va començar fa més de trenta anys i que ha causat més de 40.000 morts. El 2013 Öcalan va anunciar una treva que fins ara s'ha complert. La declaració d'Öcalan coincideix amb el sorgiment de l'Estat Islàmic al Kurdistan turc fronterer amb Síria.
Diumenge 22
Eleccions anticipades a Andalusia
El PSOE guanya les eleccions anticipades al Parlament andalús. Tot i això, la minva de vots (47, a 7 de la majoria absoluta) i l'entrada de noves forces a la cambra (Podem, amb 15 escons, i Ciutadans, amb 9), i la davallada del seu aliat, Izquierda Unida (5), compliquen a la líder socialista, Susana Díaz, la formació de govern. Per la seva banda, el PP té un descens de 17 escons i es queda en 33.
Se celebra la consulta sobre la nova comarca del Moianès
Prop del 80% dels votants dóna suport a la creació d'una nova comarca, el Moianès, que inclou els municipis de Calders, Monistrol de Calders, l'Estany, Santa Maria d'Oló, al Bages; Collsuspina, a Osona, i Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja, al Vallès Oriental. Amb una participació del 47%, el vot afirmatiu ha oscil·lat entre poc més del 50% i al voltant del 90%. La consulta, que respon a una llarga reivindicació d'aquesta subcomarca, no és vinculant, però el 15 d'abril el Parlament de Catalunya, amb l'excepció de Ciutadans i el PP, aprova la creació de la nova comarca. El 30 d'abril, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica la llei que regula la creació de la nova comarca del Moianès.
Lliurament del premi Ramon Llull
Xavier Bosch és guardonat amb el premi Ramon Llull 2015
© Oficina del President / Generalitat de Catalunya / Rubén Moreno
El president de la Generalitat atorga en un acte a la Generalitat de Catalunya el premi Ramon Llull, que enguany recau en el periodista i escriptor Xavier Bosch per la novel·la Algú com tu. La cerimònia havia de celebrar-se el 3 febrer, però la mort de Josep Manuel Lara Bosch, president del grup Planeta, que atorga el premi, va ajornar-ne la cerimònia.
Dilluns 23
Pablo Ruz proposa processar Luis Bárcenas
El jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, que investiga alguns dels casos de corrupció de més ressò a l'Estat espanyol, acaba la instrucció de l'anomenat "cas Bárcenas" i proposa jutjar-ne els màxims presumptes responsables per delictes fiscals i apropiació indeguda: els extresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta i l'exgerent del partit Cristóbal Páez. Ruz atribueix també al PP la responsabilitat civil subsidiària dels fets delictius per l'anomenada caixa B, l'existència de la qual considera provada.
Dimiteix el director del MACBA
Bartomeu Marí, director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, dimiteix el càrrec per la polèmica causada per haver retirat d'una exposició el conjunt escultòric La bèstia i el sobirà, de l'artista austríaca Ines Doujak, on es representa el rei Joan Carles de Borbó de quatre grapes mentre és sodomitzat. El dia 18, Marí va ordenar retirar l'obra argumentant que "no era apropiada" i va ser acusat de censura. Poc abans de presentar la dimissió, Marí torna a fer exposar l'escultura.
Dimarts 24
Segrest massiu de Boko Haram
El grup terrorista islamista Boko Haram pren com a ostatges unes 400 dones i nens de la ciutat de Damasak, al nord-est de Nigèria, el segrest més massiu del grup terrorista, que supera el de més de 200 nenes de l'abril del 2014. Boko Haram, que el 8 de març va anunciar la seva lleialtat a l'Estat Islàmic, es troba sota una forta pressió al nord-est de Nigèria per part dels exèrcits del Níger i el Txad.
Accident als Alps d'un avió en el trajecte Barcelona-Düsseldorf
Un Airbus A320 de la companyia Germanwings, filial de baix cost de Lufthansa, s'estavella als Alps francesos amb 150 persones a bord, dues de les quals són nadons. L'accident té lloc al terme de Prats de Blèuna Auta (regió Provença-Alps-Costa Blava), en una zona molt inaccessible, a uns 1.800 m d'altitud. L'avió, que havia passat totes les revisions reglamentàries i seguia el trajecte previst, ha fet un descens suau de 8 minuts des de 10.000 metres d'altura fins a estavellar-se. El dia 27 comencen a recuperar-se els cadàvers dels passatgers, sense que hi hagi supervivents. Les víctimes són, sobretot, de nacionalitat alemanya (72), espanyola (51) de la qual la majoria són catalans, i la resta de 13 nacionalitats més. L'endemà, els presidents François Hollande, Angela Merkel, Mariano Rajoy i Artur Mas arriben al lloc del sinistre. De l'anàlisi de les dues caixes negres, recuperades el 28 de març i el 2 d'abril, se'n desprèn que el copilot, Andreas Lubitz, es va tancar sol a la cabina i va estavellar intencionadament l'aparell. Els dies següents, les investigacions revelen que el copilot patia un trastorn de personalitat i li havia estat diagnosticada una depressió que Lufthansa coneixia però que havia ignorat.
Dimecres 25
Acord de fusió entre Heinz i Kraft
Els consells d'administració de les empreses d'alimentació Heinz i Kraft acorden per unanimitat la fusió que ha de donar lloc a la cinquena empresa mundial del sector. L'operació és avalada pels principals accionistes de Heinz, els fons d'inversió Berkshire Hathaway, del magnat nord-americà Warren Buffett, i el brasiler 3G Capital. Després del tancament de la fusió, els actuals accionistes de Kraft passen a controlar el 49% de la nova societat, mentre que un 51% queda en poder dels accionistes de Heinz. El grup Kraft, que a Europa s'anomena Grup Mondelez, té dues fàbriques a Catalunya: una a Granollers i una altra a Montornès del Vallès.
El Partit Popular aprova una llei de senyes d'identitat valenciana
La majoria absoluta a les Corts Valencianes permet al Partit Popular aprovar en solitari una llei de senyes d'identitat valenciana amb l'objectiu de protegir-la, molt especialment la singularitat de la llengua davant altres idiomes de l'Estat. Per aconseguir aquest objectiu, preveu la creació d'un observatori que ha d'identificar les presumptes desviacions i les entitats que les promouen i així denegar-los subvencions i ajuts. Es preveu que aquest observatori el formin entitats secessionistes com Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia Valenciana. L'oposició denuncia que la llei pretén fomentar l'anticatalanisme amb finalitats electorals.
Dijous 26
Nestlé anuncia la construcció d'una gran planta a Girona
Laurent Dereux, director general de Nestlé Espanya, anuncia la construcció de la planta de producció de cafè soluble Nescafé més gran d'Europa. La nova fàbrica, que ocuparà uns 30.000 m2 i que es preveu que estigui acabada el 2017, augmentarà en un 30% la producció i crearà uns 300 llocs de treball.
Divendres 27
L'aliança militar saudita bombardeja el Iemen
La coalició militar dirigida per l'Aràbia Saudita duu a terme una sèrie d'atacs aeris sobre el territori iemenita controlat pels rebels xiïtes houthis. Integrada per nou estats àrabs entre els quals hi ha Jordània, el Marroc, Egipte, el Sudan, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar i Bahrain, als quals s'uneix posteriorment Turquia, l'operació té el suport dels Estats Units. Tot i això, després de més de dos mesos d'atacs, els rebels houthis resisteixen en molts dels territoris que controlen. Al gener, els houthis van prendre el poder al Iemen i van forçar l'expulsió del president sunnita Abd Rabbuh Mansur Hadí, reconegut com el president legítim per la majoria de la comunitat internacional.
Dissabte 28
Eleccions presidencials a Nigèria
Muhammadu Buhari, guanyador de les eleccions presidencials a Nigèria
Nigèria celebra eleccions presidencials, en les quals el president Goodluck Jonathan s'enfronta a l'opositor Muhammadu Buhari, que aspira al càrrec per quarta vegada. L'1 d'abril Buhari és proclamat guanyador, amb el 54,5% dels vots. Segons les enquestes, Buhari, que va ser president en 1984-85 durant el règim militar, és més ben considerat per l'electorat que Jonathan per combatre el grup terrorista Boko Haram.
Diumenge 29
Eleccions locals a França
En la segona volta de les eleccions departamentals, la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit a l'oposició liderat per Nicolas Sarkozy, consolida el seu avenç davant el Partit Socialista del president François Hollande i el primer ministre Manuel Valls: els conservadors passen de controlar 40 departaments (2011) a 67, mentre que l'esquerra retrocedeix de 61 a 34. L'ultradretà Front Nacional de Marine Le Pen obté també avenços importants, però insuficients per arribar a controlar cap consell departamental. A la Catalunya del Nord s'imposen els socialistes.
Dilluns 30
Nou full de ruta per a la independència de Catalunya
CDC-Reagrupament, ERC, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència signen un preacord que estableix els passos que s'han de seguir per aconseguir la independència de Catalunya. L'acord reconeix explícitament el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre, en les quals les forces signants es comprometrien de manera clara i inequívoca a assolir la independència si són majoritàries al nou parlament. En aquest cas, l'acord preveu un període transitori de 18 mesos durant els quals es durien a terme negociacions amb l'Estat espanyol i les institucions internacionals, i culminaria amb una Constitució catalana que se sotmetria a referèndum. Paral·lelament, es posarien en marxa les estructures d'estat. En el document no hi participen ni Unió Democràtica de Catalunya, que emplaça al Congrés del 14 de juny per pronunciar-s'hi, ni la CUP, que tanmateix es mostra disposada a afegir-s'hi, ni tampoc ICV, que exigeixen la celebració d'un referèndum acordat amb Espanya i es decanten per l'opció federal. Aquestes tres forces havien format part fins a la consulta del 9N del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El dia 1 d'abril s'hi adhereix Súmate, l'organització que agrupa els castellanoparlants favorables a la independència de Catalunya.
L'Ajuntament de Reus limita el SalouFest
Després dels actes vandàlics i de la gran acumulació de brutícia a l'Estadi Municipal de Futbol, l'alcalde de Reus hi prohibeix l'entrada als joves britànics participants al SalouFest, un paquet barat d'agències de viatges. El 2014 va atreure més de 10.000 turistes i ja es van notar els actes de vandalisme propiciats per l'abús de l'alcohol. En aquesta ocasió, l'Ajuntament, a més de tancar l'estadi, investiga la sobreocupació d'alguns dels hotels contractats i demana als operadors que no utilitzin el nom de la ciutat per a aquesta oferta.
Dimarts 31
El Govern balear apaga els canals 3/24 i 33 de TVC
El Govern balear presidit pel popular Josep Ramon Bauzà desconnecta els canals 3/24 i 33, que deixen de veure's a les Illes Balears. TV3 resta com l'únic canal de Televisió de Catalunya que s'hi pot veure. El Govern balear justifica la mesura perquè, segons diu, no és possible compatibilitzar els canals de televisió amb la implantació de la telefonia mòbil de quarta generació. El múltiplex afectat era el que ocupava IB3, i aquest es va moure al lloc que ocupaven el 33 i el 3/24. L'Obra Cultural Balear nega que no hi hagués una alternativa tècnica a l'apagada i qualifica la mesura de política.