Dimarts 1
El Govern canvia el nom de la Conselleria d'Exteriors
Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, anuncia la decisió del Govern de modificar el nom de la conselleria pel de Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. La mesura es pren arran de la suspensió de l'organisme (17 de febrer) pel Tribunal Constitucional (TC) en resposta al recurs del Govern espanyol, el qual considera que la Generalitat usurpa competències de representació internacional i que les delegacions de la conselleria estan concebudes com a instrument per a la secessió de Catalunya. El 29 de juny, el TC aixeca parcialment la suspensió, tot i que continua vetant-ne el nom. El conseller Romeva afirma que el Govern continuarà aplicant el seu pla, independentment dels pronunciaments del TC.
Nou director de l'Institut Ramon Llull
El conseller de Cultura, Santi Vila, acompanyat de Manuel Forcano, nou director de l’Institut Ramon Llull
© IRL
L'escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l'Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna. Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat (Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l'Institut Català de les Empreses Culturals i Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes).
Dimecres 2
La Universitat de Barcelona suprimeix un màster d'Homeopatia
La Universitat de Barcelona anuncia la supressió del màster d'Homeopatia un cop acabi el d'aquest any. El curs s'impartia des del 2004, i la decisió és motivada per la recollida de 1.300 signatures d'un estudiant de química que demanava al rector, Dídac Ramírez, la supressió del màster perquè l'homeopatia no té cap mena d'evidència ni es basa en la metodologia científica, i és catalogada com una estafa per la comunitat científica.
Dijous 3
Protestes contra el 3+2
Uns 3.000 estudiants de Catalunya es manifesten en una desena de poblacions contra la implantació del model universitari anomenat 3+2, pel qual es redueixen els graus a tres anys i se n'afegeixen dos de màsters de formació més específica. Segons els estudiants, aquest sistema suposa una "mercantilització" de l'educació i un encariment dels estudis, i penalitza els alumnes amb menys recursos. A l'abril i al maig es repeteixen les protestes amb talls a vies de comunicació com la C-58 i la N-150.
Divendres 4
Un atac dels Estats Units mata un cap de l'Estat Islàmic
Abú Umar al-Xixaní, un militant islamista d'origen georgià de nom real Tarkhan Batiraixvili, és abatut en un atac aeri nord-americà a la ciutat de Şeddadê, al nord de Síria. El Pentàgon anuncia la mort d'Al-Xixaní, el qual, entre altres títols, rebia el de "ministre de la Guerra", quan fa més d'una setmana que és clínicament mort.
Pedro Sánchez fracassa en el vot d'investidura
El líder del PSOE no aconsegueix el suport necessari per a ser investit cap de govern, després que el líder del PP, Mariano Rajoy, declinés presentar-se al febrer. En la segona votació, que requeria tan sols majoria simple, Sánchez ha obtingut només 131 vots (PSOE, Ciutadans i Coalició Canària) i 219 en contra. Aquest resultat obliga el rei Felip VI a una tercera ronda de contactes amb els partits que, si no prospera, ha de desembocar en la convocatòria d'eleccions generals anticipades.
Dissabte 5
Intervingut un diari crític amb el Govern turc
Un tribunal turc ordena intervenir el grup de comunicació Feza, editor del diari Zaman, un dels més crítics amb el Govern. El jutge acusa el diari de difondre propaganda desestabilitzadora. El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, defensa la mesura i també la independència del poder judicial i la llibertat de premsa, tot i que una trentena de periodistes (la majoria dels quals són d'origen kurd) estan internats en presons turques. La intervenció desencadena protestes dels periodistes i també dels Estats Units.
Diumenge 6
L'Ajuntament de Vic retira els honors a Felip VI
Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l'Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d'aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d'Osona. És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l'any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d'Espanya. Entre d'altres, ho han fet Olot (29 de gener), Cervera (31 de gener), Terrassa (26 de febrer) i Torelló (1 de març). Posteriorment s'hi afegeixen municipis com Alpicat (5 d'abril), Esparreguera (14 d'abril) i Sitges (28 de juny).
Dilluns 7
Homs declara voluntàriament pel 9-N
Francesc Homs, diputat per Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, declara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un presumpte delicte de desobediència a propòsit de la carta que va enviar cinc dies abans del 9-N del 2014, quan era conseller de la Presidència i portaveu de l'executiu, al director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació (CTTI). Homs declara a petició pròpia tot i la condició d'aforat, i manté davant del jutge que la querella presentada contra ell, l'expresident Mas i les conselleres Ortega i Rigau té caràcter polític. A la sortida, Homs és rebut per unes 300 persones. També li donen suport presencial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; els consellers Raül Romeva, Jordi Baiget, Josep Rull, Neus Munté i Meritxell Borràs; diputats com Lluís Llach, Toni Castellà, Fabián Mohedano o Eduardo Reyes, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias.
Dimarts 8
El Parlament Europeu obliga Espanya a implantar l'autonomia portuària
El Parlament Europeu aprova per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions un reglament de ports que imposa l'autonomia portuària a Espanya i a Itàlia, els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per a fixar les tarifes. El reglament, que rep el vot en contra del PP, el PSOE i C's, és una norma europea d'obligat com pliment. La possibilitat de fixar tarifes és una rei- vindicació històrica dels ports catalans.
El Born Centre Cultural canvia de nom
El Born Centre Cultural canvia el nom pel de Born Centre de Cultura i Memòria. El canvi, que va ser anunciat al mes de febrer i que es va implantant gradualment des d'aquest dia, és impulsat des del nou equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona, que li vol donar una nova orientació.
El FC Barcelona anuncia els arquitectes del nou Camp Nou
El jurat de l'Espai Barça, encapçalat pel president de l'entitat, Josep Maria Bartomeu, anuncia el guanyador del concurs per al disseny del nou estadi del FC Barcelona, que la junta directiva vol començar a construir l'any 2017. L'elecció recau en l'equip format per l'empresa japonesa Nikken Sekkei i els catalans Joan Pascual Ramon Ausió Arquitectes.
Dimecres 9
Una exposició inaugura l'Any Ramon Casas
El conseller de Cultura, Santi Vila, dóna l'entrada a l'Any Ramon Casas amb la inauguració d'una exposició retrospectiva del pintor al Museu del Modernisme de Barcelona. L'Any Ramon Casas celebra el 150è aniversari del naixement del pintor. En els propers mesos es preveuen fins a set mostres més sobre l'autor i la seva obra en diverses ciutats catalanes.
Dijous 10
Tanca Discos Castelló
Discos Castelló, una històrica botiga musical de Barcelona fundada el 1928, tanca definitivament les portes. L'Ajuntament de Barcelona va atorgar la Medalla d'Or de la ciutat al negoci el 2009, el mateix any que va presentar concurs de creditors.
Divendres 11
La Lliga Àrab inclou Hezbol·là entre les organitzacions terroristes
La Lliga Àrab classifica oficialment l'organització libanesa xiïta Hezbol·là com a organització terrorista. Dels 22 membres, només 2 no han donat suport a la mesura: el Líban, on Hezbol·là forma part del Govern, i l'Iraq, on els xiïtes són majoritaris. La Lliga Àrab és liderada per l'Aràbia Saudita, la primera potència sunnita.
El Japó commemora el cinquè aniversari del tsunami del 2011
Amb un minut de silenci a tot el país i una cerimònia presidida per l'emperador, Aki Hito, i el primer ministre, Shinzo Abe, es commemoren les 18.000 víctimes que van perdre la vida o van desaparèixer en el tsunami provocat pel terratrèmol marí que va devastar el nord-est de l'illa de Honshu. El tsunami va provocar també el pitjor accident nuclear des de Txernòbil (1986), a les centrals nuclears de Fukushima, amb unes 180.000 persones evacuades de la zona.
Víctor Amela recull el XXXVI premi Ramon Llull
L'escriptor i periodista Víctor Amela rep el guardó que l'acredita com a guanyador del XXXVI Premi Ramon Llull, reconeixement que es va oficialitzar el passat 29 de gener. Amela és premiat per La filla del capità Groc, novel·la a cavall del gènere romàntic i històric que està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les guerres carlines. El Ramon Llull és el premi més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros).
Dissabte 12
Josep Maria Álvarez, nou secretari general de la UGT
Josep M. Álvarez, nou secretari general de la UGT
© UGT Catalunya
En el 42è congrés confederal de la Unió General de Treballadors celebrat a Madrid, Josep Maria Álvarez és elegit nou secretari general del sindicat. El fins ara secretari general de la UGT de Catalunya és escollit amb el 51% dels vots dels 599 delegats, només 17 vots més que l'altre candidat, Miguel Ángel Cilleros, que tenia el suport de Cándido Méndez, l'anterior secretari general de la UGT.
Nova direcció a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)
El consell nacional d'ICV proclama David Cid i la diputada Marta Ribas nous coordinadors nacionals de la formació, i l'eurodiputat Ernest Urtasun, nou portaveu. Aquesta candidatura és l'única que es presenta a les primàries i obté el 91,6% dels vots a favor de la militància. La nova direcció succeeix la sortint, formada per Joan Herrera i Dolors Camats.
Diumenge 13
Trenta-set morts en un atemptat a Ankara
Un cotxe bomba provoca 37 morts i més de 100 ferits en un cèntric districte comercial de la capital turca, Ankara. El dia 17, el grup terrorista kurd TAK, una escissió del Partit dels Treballadors del Kurdistan, reivindica l'atac, que justifica com una represàlia per les operacions del Govern contra els militants kurds. El mateix grup va ser l'autor d'un atemptat al febrer contra un comboi militar, que va causar 28 morts.
Fort retrocés del partit d'Angela Merkel en les eleccions regionals
En les eleccions en tres parlaments regionals la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera alemanya, Angela Merkel, perd Baden-Württemberg, un dels bastions del partit i una gran part del suport a Renània-Palatinat. Només reté el govern a Saxònia-Anhalt, on, tanmateix, té lloc un fort ascens del populista i xenòfob partit Alternativa per Alemanya (AfD), que també augmenta en els dos primers länder.
Dilluns 14
Putin anuncia la retirada de Rússia a Síria
El president de la Federació Russa, Vladímir Putin, anuncia per sorpresa la fi de les operacions militars russes a Síria. L'anunci té lloc dos dies després de la represa de les converses de pau a Ginebra entre les diverses faccions enfrontades (amb exclusió de l'Estat Islàmic i el Front al-Nusra). Gràcies a la intervenció russa, iniciada al setembre del 2015, el president Al-Assad ha recuperat una gran part del territori perdut des de l'inici de la guerra.
UDC sol·licita preconcurs de creditors
La direcció d'Unió Democràtica de Catalunya presenta preconcurs de creditors per a afrontar el deute del partit, que xifra en 19 milions d'euros. El secretari general del partit, Ramon Espadaler, anuncia també l'endarreriment del congrés extraordinari previst per a l'abril. Els ingressos del partit van caure en picat arran del trencament amb CDC i de no obtenir representació en les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre de 2015. El 30 de setembre de 2015 UDC va vendre les seus de Tarragona, Lleida i Girona a una immobiliària. El 13 de juliol UDC presenta un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per als seus treballadors.
Dimarts 15
Primer president civil a Myanmar en més de cinquanta anys
Amb els vots de 360 dels 652 diputats, el Parlament de Myanmar elegeix Htin Kyaw president del país. És el primer cap d'estat no militar des del 1954. Kyaw és un estret col·laborador de la líder opositora i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, vetada pels militars per a ocupar el càrrec. Tanmateix, Suu Kyi és nomenada el 5 d'abril consellera d'estat, amb atribucions similars al càrrec de primera ministra.
Cessat el secretari d'organització de Podem
Sergio Pascual, secretari d'organització de Podem, cessa per intervenció directa del secretari general del partit, Pablo Iglesias. Iglesias justifica la decisió dient que la gestió de Pascual ha perjudicat el partit. La dimissió té lloc en un moment de crisis obertes en les organitzacions territorials de Madrid, el País Basc, Galícia i la Rioja.
Dimecres 16
El TSJC suprimeix l'empresa mixta que gestiona el subministrament d'aigua a Barcelona
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la l'empresa publicoprivada que subministra l'aigua a Barcelona i a una vintena de municipis de l'àrea metropolitana. L'empresa es va crear al novembre del 2012 per regularitzar la situació d'Aigües de Barcelona, que operava sense concessió. Segons el tribunal, la creació de l'empresa i l'adjudicació del servei es va fer sense publicitat ni concurs públic.
Dijous 17
Declaracions del president Puigdemont a cinc diaris europeus
El president de la Generalitat de Catalunya respon en una entrevista conjunta preguntes de cinc diaris europeus: el francès Le Monde, el britànic Financial Times, l'italià Corriere della Sera, l'alemany Süddeutsche Zeitung i el portuguès Diário de Notícias. Puigdemont nega que no es vulgui dialogar amb el Govern espanyol i diu que, si aquest executiu posa sobre la taula organitzar un referèndum, el Govern català està disposat a escoltar-lo. També explica per què no el satisfà la proposta de reforma constitucional del PSOE i afirma que els catalans no volen esperar cinc o deu anys més.
Divendres 18
Acord entre la UE i Turquia sobre el retorn de refugiats i emigrants
El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anuncien un acord entre la Unió Europea i Turquia pel qual es talla la principal ruta d'accés dels refugiats i immigrants de Síria, l'Iraq i altres estats de l'Orient Mitjà a través de la mar Egea, Grècia i els estats balcànics cap a Alemanya, Suècia i altres estats de la UE. Sota els termes de l'acord, a partir del 4 d'abril, tots els que es trobin en territori grec seran retornats a Turquia. Els immigrats i refugiats internats en camps turcs seran interrogats per personal de la UE i, si compleixen els requisits legals, seran distribuïts entre els estats membres. Turquia rebrà immediatament 3.000 milions d'euros per a fer front a la gestió dels refugiats i 3.000 milions més per a altres projectes fins el 2018. A més, els ciutadans turcs podran circular sense visat d'entrada per la UE i es reprendran les negociacions per a l'ingrés de Turquia a la Unió. Juristes i organitzacions dels drets humans critiquen l'acord i expressen dubtes sobre la seva legalitat internacional.
L'Ajuntament de Girona escull nova alcaldessa
Marta Madrenas, regidora per Convergència i Unió, és elegida nova alcaldessa de Girona en substitució d'Albert Ballesta. Madrenas és elegida amb el suport dels regidors de CiU i del PSC. La seva elecció posa fi a dos mesos convulsos al consistori protagonitzats per l'anterior alcalde, que va ser designat substitut de Carles Puigdemont quan ell va ser, al seu torn, nomenat president de la Generalitat en substitució d'Artur Mas. Va causar malestar que Ballesta accedís al càrrec malgrat ocupar el 19è lloc de la candidatura, i la seva actuació va ser molt qüestionada quan una de les seves primeres mesures va ser apujar-se el sou (per a la qual cosa no va tenir suports suficients) i perquè va intentar aprovar el cartipàs municipal amb el suport de Ciutadans. En ser substituït, Ballesta renuncia també l'acta de regidor.
Dissabte 19
Detingut el principal sospitós dels atemptats de París
Després d'un intercanvi de trets, la policia captura ferit però viu al suburbi de Molenbeek (Brussel·les) el principal sospitós dels atemptats de París del 13 de novembre de 2015, Salah Abdeslam. Es creu que Abdeslam és un dels caps principals de la xarxa de l'Estat Islàmic a Europa.
Diumenge 20
Accident de carretera mortal a Freginals
Tretze morts i tres ferits en estat crític és el balanç de l'accident que té lloc a Freginals (Montsià) quan un autocar bolca al quilòmetre 333 de l'autopista AP-7. Totes les víctimes mortals són noies estudiants d'Erasmus procedents de diversos països. El Govern de la Generalitat de Catalunya decreta dos dies de dol i el president, Carles Puigdemont, suspèn un viatge oficial a París. L'endemà les universitats catalanes fan cinc minuts de silenci en homenatge a les víctimes. El president català i el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, encapçalen la convocatòria davant l'edifici. Hi assisteix també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i membres del Govern de la Generalitat, entre altres autoritats. L'endemà, el primer ministre italià, Matteo Renzi, arriba a Tortosa per donar el condol als familiars de les set noies italianes mortes en l'accident. Renzi és rebut pel president de la Generalitat, cosa que molesta el Govern espanyol, que intenta evitar el perfil institucional de la trobada.
Dilluns 21
Primera visita d'un president nord-americà a Cuba en 88 anys
El president dels Estats Units, Barack Obama, arriba a Cuba en una visita històrica, la primera d'un president nord-americà des del 1928. Obama va restablir les relacions amb el règim castrista el 2015. La visita inclou també una trobada del president nord-americà amb líders de l'oposició i una crítica al règim pels presos polítics, l'existència dels quals el president cubà, Raúl Castro, no reconeix.
El TPI declara culpable Jean-Pierre Bemba
El Tribunal Penal Internacional (TPI) declara culpable de crims contra la humanitat i crims de guerra l'exvicepresident de la República Democràtica del Congo, Jean-Pierre Bemba. Els crims van ser comesos a la República Centreafricana el 2002 i el 2003 per milicians a les seves ordres. El 21 de juny és condemnat a divuit anys de presó. És el primer cop que el TPI dicta condemna per crims sexuals.
Dimarts 22
Atemptats terroristes a Brussel·les
Trenta-cinc morts i més de tres-cents ferits és el balanç d'un doble atemptat a Brussel·les. Les explosions tenen lloc a l'aeroport de Zaventem, al nord-est de la capital belga, i en una cèntrica estació de metro, propera a seus d'institucions europees. L'atac és reivindicat per l'Estat Islàmic, i les investigacions policials posteriors posen al descobert les connexions amb l'atemptat de París del 13 de novembre de 2015. Es confirma que els autors formaven part d'una mateixa cèl·lula terrorista, que tenia la base a Molenbeek i altres suburbis de Brussel·les. Els dies següents s'identifiquen dos dels terroristes suïcides i es duen a terme diverses detencions. Amb grans mesures de seguretat, l'aeroport reprèn l'activitat el dia 3 d'abril, i l'estació de metro, el 25 d'abril.
Dimecres 23
Referèndum a Nova Zelanda sobre la bandera
Els neozelandesos aproven en referèndum mantenir la bandera actual (56,6% contra 43,2%). La proposta derrotada substituïa la bandera britànica que hi ha al marge superior per una falguera. La participació és del 67,8%. El 15 de desembre de 2015 es va fer un referèndum preliminar per a escollir la proposta de nova bandera entre quatre opcions.
Els Estats Units desclassifiquen documentació sobre la "guerra bruta" argentina
En el seu viatge per diversos països de Llatino-amèrica, el president nord-americà, Barack Obama, anuncia a l'Argentina que els Estats Units desclassificaran els documents sobre l'anomenada "guerra bruta", en la qual els serveis secrets nord-americans van donar suport al cop d'estat i la dictadura militar argentina posterior (1976-83). Es tracta de la primera visita d'un president nord-americà a l'Argentina des del 2005. Durant la presidència dels Kirchner (2003-15) les relacions entre ambdós estats van ser d'una gran tensió, però amb l'elecció de l'actual president, el centrista Mauricio Macri, les relacions han millorat. Arran de la visita també es renegocia el deute de l'Argentina.
Homenatge a les víctimes de Germanwings
Amb l'assistència dels presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, entre altres personalitats, es commemora el primer aniversari de la catàstrofe de Germanwings a l'aeroport del Prat amb un homenatge a les 150 persones que van morir quan el copilot va estavellar deliberadament l'avió d'aquesta companyia. Els familiars que hi assisteixen reclamen mesures de seguretat i es declaren decebuts pels informes proporcionats per la companyia. Simultàniament es duen a terme cerimònies a Le Vernet, el poble dels Alps francesos on es va estavellar l'avió, i a Düsseldorf, que havia de ser el destí del vol.
Dijous 24
L'ONU aprova una llista negra d'empreses que negocien amb les colònies dels territoris ocupats
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides aprova la creació d'una llista negra d'empreses que mantenen tractes amb assentaments israelians als territoris ocupats. La llista és una proposta dels estats àrabs i de l'Autoritat Nacional Palestina. Els Estats Units hi voten en contra i la Unió Europea s'hi absté. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, qualifica la mesura de crida encoberta al boicot i d'antisemita, i demana per què l'òrgan no condemna violacions molt més greus dels drets humans en molts estats musulmans, Corea del Nord o altres estats no democràtics.
Condemna a Radovan Karadžić
Després de vuit anys de judici, el Tribunal Penal Internacional de la Haia dicta sentència contra el líder serbobosnià Radovan Karadžić, acusat de múltiples crims en la guerra de Bòsnia (1992-95). Els jutges declaren Karadžić, de 70 anys, culpable de genocidi a la localitat de Srebrenica, de crims contra la humanitat i de crims de guerra, i el condemnen a quaranta anys de presó. Els càrrecs formen part de l'anomenada "neteja ètnica" orquestrada per ell, Slobodan Miloševići altres dirigents del bàndol serbobosnià.
Desfilada dels legionaris espanyols a l'Hospitalet de Llobregat
La Germandat d'Antics Cavallers Legionaris desafia la prohibició de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i desfila el Dijous Sant amb el Crist de la Bona Mort. Vestits amb uniforme de la Legió espanyola, els membres desfilen en processó cridant visques a la Legió i a Franco. L'endemà, desfilen a Palafolls, on l'Ajuntament també ha prohibit l'acte i on es convoca simultàniament una manifestació antifeixista. El sindicat ultra Manos Limpias denuncia els dos ajuntaments per les prohibicions.
Se celebra el naixement d'Enric Granados
Amb un concert que rep el nom de Marató Granados es commemora dins del Festival de Pasqua de Cervera la data del naixement d'Enric Granados. De fet, l'Any Granados va començar el 28 de gener amb un concert de les Goyescas, interpretades pel pianista José Menor, a l'Auditori de Lleida, ciutat natal del pianista i compositor.
Divendres 25
Bescanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna
Dos soldats russos capturats a l'est d'Ucraïna són intercanviats per una pilot ucraïnesa. Els dos soldats van ser sentenciats a catorze anys de presó per un tribunal de Kíev per incitar al conflicte civil. La pilot ucraïnesa Nadia Sàvtxenko va ser sentenciada a vint-i-dos anys per un tribunal rus per l'assassinat de dos periodistes russos. La seva negativa a reconèixer l'acusació i la confrontació amb el tribunal que la jutjava van convertir Sàvtxenko en una heroïna a Ucraïna. L'alta comissària per als Afers Exteriors de la Unió Europea, Federica Mogherini, també n'havia exigit l'alliberament.
Ryanair anuncia un ERO del seu personal a l'aeroport de Girona
La companyia aèria de baix cost Ryanair anuncia una retallada d'un terç de la jornada laboral al seu personal de terra de l'aeroport de Girona. La mesura afecta els 25 treballadors que Ryanair té a l'aeroport de Vilobí d'Onyar, i que s'encarreguen dels serveis de terra de la companyia. El sindicat UGT s'oposa frontalment a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) i s'obre una etapa de negociacions.
Dissabte 26
Grècia comença l'evacuació del camp de refugiats d'Idomeni
Grècia comença a evacuar Idomeni, el principal camp de refugiats i immigrants procedents sobretot de Síria i l'Iraq, a tocar de Macedònia. Aquest país ha tancat les fronteres, fet que ha bloquejat unes 14.000 persones durant prop d'un any. Les autoritats gregues comencen el transport de centenars de persones a camps oficials i mantenen un estricte control d'accés als mitjans de comunicació. Al mateix temps, s'anuncia que les arribades d'immigrants i refugiats a les illes gregues disminueix dràsticament a conseqüència de l'acord entre Turquia i la UE la setmana anterior.
Homenatge a Johan Cruyff
El FC Barcelona ret homenatge al jugador i entrenador de futbol holandès Johan Cruyff, un dels millors futbolistes de tots els temps i que va tenir una gran vinculació amb el club, amb Barcelona i amb Catalunya. Personalitats de tot el món de l'esport i també de diferents institucions, entre els quals hi ha el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visiten l'espai de condolences situat a la tribuna principal del Camp Nou. Johann Cruyff va morir a Barcelona el 24 de març de 2016.
Diumenge 27
Més de 70 morts en un atemptat a Lahore
Més de 70 persones moren i més de 300 resulten ferides en un parc de Lahore, al Pakistan. La majoria són membres de la minoria cristiana, que celebrava la Pasqua. L'atemptat és reivindicat pel grup Jamàat al-Ahrar, una facció dissident dels talibans.
L'exèrcit reconquereix Palmira
L'exèrcit sirià anuncia la presa del control total de la ciutat de Palmira, que el 2015 va ser conquerida per l'Estat Islàmic i hi va instaurar un règim de terror, perpetrant nombroses execucions públiques que va difondre arreu del món. D'altra banda, la destrucció del jaciment arqueològic sembla, segons les primeres estimacions, menys greu del que en un principi es creia.
Irlanda celebra el centenari de l'alçament de Pasqua
En una cerimònia presidida pel president, Michael D. Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l'alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país. Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l'oficina general de Correus i altres edificis oficials. En la repressió de l'exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics. Per a tots ells s'oficien cerimònies d'homenatge.
Nairo Quintana guanya la Volta a Catalunya
Nairo Quintana (centre) guanya la Volta a Catalunya, seguit d’Alberto Contador (esquerra) i Dan Martin (dreta)
© Arxiu de la Volta Ciclista a Catalunya
El ciclista colombià de l'equip Movistar Nairo Quintana guanya la 96a edició de la Volta a Catalunya, que es disputa del 21 al 27 de març en set etapes i un total de 1.216,6 km. En segona posició de la classificació general se situa l'espanyol Alberto Contador i, en tercera, l'irlandès Dan Martin.
Dilluns 28
Abengoa evita el concurs de creditors
L'empresa d'energies renovables espanyola Abengoa aconsegueix evitar el concurs de creditors després que els seus creditors accedeixin a prorrogar la renegociació d'un deute de 9.000 milions d'euros. Paral·lelament, l'empresa reestructura l'organització amb l'objectiu que els grans fons d'inversió siguin majoritaris i per reorientar-la vers l'enginyeria i la construcció. Abengoa va presentar preconcurs al desembre del 2015 i el mateix mes dos antics accionistes van cursar una denúncia contra dos directius per haver-se adjudicat indemnitzacions milionàries.
Dimarts 29
Descodificat l'iPhone del terrorista de San Bernardino
L'FBI descodifica l'iPhone del terrorista de l'Estat Islàmic que el 2 de desembre de 2015 va perpetrar un atemptat en un centre per a discapacitats de San Bernardino (Califòrnia) i va matar 14 persones i en va ferir 22. L'agència federal de seguretat havia requerit a l'empresa Apple que desencriptés el telèfon, però s'hi va negar, adduint que creava un precedent de violació de la privacitat dels clients. El 19 de febrer el Departament de Justícia dels Estats Units va cursar una ordre per a obligar Apple a introduir-se al mòbil del terrorista, però l'empresa va recórrer-hi en contra i el dia 29 un jutge va dictaminar en contra del Govern federal. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans també es va pronunciar a favor de l'empresa. Segons tots els indicis, la desencriptació ha estat duta a terme per una empresa informàtica israeliana.
Dimecres 30
La coalició de govern del Brasil perd un dels socis
En una votació interna, el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB) aprova abandonar el govern de coalició que comparteix amb el Partit dels Treballadors de la presidenta, Dilma Rousseff, el qual queda en minoria. El PMDB pren aquesta mesura perquè està a favor del processament (impeachment) de Rousseff per l'escàndol de Petrobras.
François Hollande es fa enrere en la reforma constitucional
El president francès, François Hollande, retira finalment la reforma constitucional que tenia com a objectiu combatre el terrorisme. El 10 de febrer l'Assemblea Nacional havia aprovat per 317 vots a favor, 199 en contra i 51 abstencions les esmenes constitucionals que introduïen l'estat d'emergència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme. Tanmateix, aquest segon punt de la reforma havia provocat una oposició contundent dins del seu propi partit, el Partit Socialista, i la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, el 27 de febrer. A banda, el projecte de reforma no obté prou suport del Senat, cosa que finalment determina el president a abandonar-lo.
Dijous 31
Nomenat el nou president de l'Audiència de Barcelona
Amb deu vots a favor, sis en contra i tres abstencions el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomena Antonio Recio Córdova nou president de l'Audiència de Barcelona. Recio Córdova, magistrat conservador, s'imposa a Àngels Vivas, una dels 33 signants del manifest a favor de la consulta sobiranista del 2014. Quatre dels vocals presenten un escrit de protesta en el qual exposen que Vivas ha estat discriminada en l'elecció per aquest motiu.
Presentació del manifest del Grup Koiné
Es presenta a la Universitat de Barcelona el manifest del Grup Koiné, que defensa que en una hipotètica Catalunya independent no s'han de repetir els esquemes de l'autonomisme i la transició si es vol que el català pervisqui. Sense esmentar el terme oficial, el manifest sosté que ha de ser "la llengua comuna del nou país" i obligatòria en àmbits públics. Signen el manifest 270 personalitats.
El català torna a ser requisit per als funcionaris a les Balears
Amb els vots del PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera el Parlament balear aprova que el català torni a ser un requisit per a ocupar una plaça de funcionari a les Illes Balears. Aquesta exigència havia estat derogada pel Govern de Josep Ramon Bauzà el 2012.
València oficialitza el nom de la ciutat en valencià
L'Ajuntament oficialitza el topònim València com l'únic legal de la ciutat. Es descarten segons el nou reglament versions bilingües o formes incorrectes. Aquesta forma la van aprovar ja el 1996 tots els grups del consistori, però aquesta decisió mai es va arribar a aplicar.