Dimecres 1
Comença el judici del "cas Palau"
A l’Audiència de Barcelona comença el judici de l’anomenat "cas Palau". El cas va fer-se públic al juliol del 2009, quan el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va ordenar l’escorcoll del Palau de la Música arran de la desviació de fons denunciada per fonts anònimes. Els principals investigats són l’expresident de l’entitat Fèlix Millet i el seu secretari Jordi Montull. Segons la instrucció del jutge, el frau consisteix en el desviament d’almenys uns 25 milions procedents de l’empresa Ferrovial a Convergència Democràtica de Catalunya a través del Palau. La fiscalia demana vint-i-set anys de presó per a Millet i Montull, i vint-i-sis per a la filla del segon, Gemma Montull, exdirectora financera del Palau. Setmanes abans del començament del judici, les defenses dels acusats van pactar amb el fiscal confessar les comissions de Convergència per rebaixar les penes inicials. Pel que fa a l’ex-directora general Rosa Garicano, l’extresorer de CDC Daniel Osácar i els directius de Ferrovial, es demanen penes d’entre els quatre anys i mig i els nou anys i mig.
Andorra tipifica el frau fiscal com a delicte
El Consell de Ministres d’Andorra aprova el Projecte de llei de modificació del Codi Penal que tipifica el delicte fiscal d’acord amb els estàndards i les recomanacions internacionals. El Govern també aprova el Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Els fraus superiors a 50.000 euros es castigaran amb penes de presó de tres mesos a tres anys i els delictes superiors a 150.000 euros es vincularan al blanqueig de diners i seran castigats amb penes d’un a cinc anys de presó. En tots dos casos les multes seran de fins a quatre vegades l’import defraudat.
Dijous 2
Eleccions a Irlanda del Nord
Irlanda del Nord celebra eleccions anticipades a l’Assemblea, per la retirada del Govern del Sinn Féin i del vice-primer ministre d’aquest partit, Martin McGuinness, arran d’un presumpte cas de corrupció. Bé que el Partit Unionista Democràtic continua com a primera força, el Sinn Féin pràcticament l’iguala (28 escons davant 27 en un Parlament de 90). El socialdemòcrata SDLP es manté (12), mentre que el Partit Unionista de l’Ulster experimenta una forta davallada (10).
Tanca el MWC amb rècord d’assistents
LG, una de les companyies que més novetats presenta durant la celebració del Mobile World Congress
© LG
Del 27 de febrer al 2 de Març té lloc el Mobile World Congress (MWC). És la dotzena edició que se celebra a Barcelona. El nombre de visitants bat un nou rècord (108.000, un 7% més que el 2016) i el nombre d’empreses expositores és de més de 2.300, de 208 països participants. Entre les novetats més destacades hi ha els aparells de Huawei, LG i Sony. Samsung no presenta l’última versió del Galaxy S8, que supleix amb tauletes i realitat virtual. Causa interès la reedició del Nokia 3310 i els prototips de cotxe connectat.
Divendres 3
Prohibits actes electorals de polítics turcs a Alemanya
L’Ajuntament de la ciutat alemanya de Gaggenau prohibeix un acte electoral en favor del canvi de la Constitució turca en el referèndum del 15 d’abril que havia de fer el ministre de Justícia turc. Poc després, una amenaça de bomba provoca el desallotjament de l’Ajuntament. La ciutat de Colònia també prohibeix l’acte del ministre d’Economia turc per a l’endemà. El Govern turc protesta per la decisió i acusa Alemanya de censura, però el Govern i l’oposició alemanys exigeixen que s’alliberin el corresponsal alemany detingut per les autoritats turques i altres periodistes. El dia 11, el Govern holandès també prohibeix l’entrada del ministre d’Afers Estrangers turc, que pretenia fer un míting per a la comunitat turca a Rotterdam. En resposta, Erdogan qualifica el Govern holandès de "feixista".
Dissabte 4
Estrena de la primera colla castellera madrilenya
A la plaça d’Espanya de Madrid té lloc la primera actuació oficial de la Colla Castellera de Madrid, la primera fora del territori catalanoparlant de l’Estat. Formada per 65 persones, descarrega dos pilars de quatre, i és acompanyada pels Xoriguers de Girona. La colla –iniciativa del Cercle Català de Madrid, del 1952– va començar a assajar al mes de febrer i es funda anys després de la creació d’altres colles en diverses ciutats d’Europa i també de la Xina.
Diumenge 5
Artur Mas explica el procés sobiranista a Harvard
L’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas fa una exposició del procés sobiranista a la Universitat de Harvard. El president del PDeCAT remarca un cop més el vessant democràtic i pacífic de l’independentisme català i alhora assegura que el futur Estat català serà un soci responsable de l’OTAN. La conferència forma part d’un viatge en què també fa una exposició similar a la Universitat d’Oxford el dia 1 de Març.
Dilluns 6
Multa rècord a RENFE
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sanciona RENFE amb 65 milions d’euros, la multa més elevada posada a l’operador ferroviari. La CNMC considera que des de l’any 2005 RENFE ha posat traves a la liberalització del sector ferroviari espanyol, bloqueig que ha realitzat de manera concertada amb diverses empreses vinculades a Deutsche Bahn, el primer operador alemany.
Opel passa a formar part del grup Peugeot-Citroën
Les multinacionals de l’automòbil Opel i el grup PSA, que controla Peugeot i Citroën, fan públic l’acord pel qual la firma francesa passa a controlar l’alemanya. General Motors, propietària d’Opel, la ven per 2.200 milions d’euros. L’operació, que també inclou la compra de Vauxhall, marca d’Opel a la Gran Bretanya, converteix PSA en el segon grup de l’automoció europeu després de Volkswagen.
Amazon anuncia l’obertura d’un nou centre a Barcelona
La multinacional nord-americana de comerç electrònic Amazon anuncia l’obertura a la capital catalana de la seu d’Amazon Marketplace, amb què dona servei a petites i mitjanes empreses a través de la seva plataforma per al sud d’Europa. És la quarta iniciativa d’Amazon en territori català des de l’inici de les obres del centre logístic del Mas Blau (el Prat de Llobregat), al juliol del 2016. El 7 d’abril anuncia un nou centre logístic a Martorelles (Vallès Oriental).
Dimarts 7
El Tribunal Europeu de Justícia ratifica la denegació del visat a una família siriana
El Tribunal Europeu de Justícia avala la decisió d’un jutge belga de denegar un visat de 90 dies a una família siriana. La família volia utilitzar el permís per a demanar asil a Bèlgica des de l’ambaixada d’aquest país al Líban. El tribunal sentencia que els estats membres de la Unió Europea tenen la potestat de denegar visats a aquelles persones l’objectiu de les quals sigui obtenir l’asil. El mateix dia el Parlament hongarès aprova la detenció immediata de tots els refugiats en cerca d’asil i que viuen en camps improvisats. L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats, la Unió Europea i les organitzacions no governamentals critiquen aquesta mesura.
Dimecres 8
Quaranta nenes mortes per un incendi en un centre de menors de Guatemala
Moren 19 nenes d’entre 14 i 17 anys a conseqüència d’un incendi al centre de menors on estaven internades. Els dies següents en moren 23 més a conseqüència de les cremades. L’incendi el van provocar les mateixes nenes en protesta pels maltractaments i abusos sexuals que patien. El centre de San José Pinula té un historial conflictiu, i els tribunals n’havien decretat el tancament progressiu.
Constituïda al Parlament de Catalunya la comissió per a investigar l’"operació Catalunya"
El Parlament de Catalunya aprova amb els vots de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP, l’abstenció de C’s i el vot en contra del PP la creació de la comissió d’investigació sobre l’anomenada "operació Catalunya", que pretenia, si calia amb proves fictícies, desprestigiar polítics sobiranistes. Presidida per Alba Vergés (JxSí), la comissió preveu interrogar, entre d’altres, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i l’exportaveu del PP català al Parlament Alícia Sánchez-Camacho. El 10 de maig, el PSC abandona la comissió i el 20 de juny ho fa el PP. L’endemà es constitueix la comissió de l’"operació Catalunya" al Congrés dels Diputats amb uns objectius similars. En aquest cas s’acorda per unanimitat que el diputat del PNB Mikel Legarda en sigui el president, que el PP i el PSOE n’ocupin les vicepresidències i Ciutadans i Podem, les dues secretaries.
Dijous 9
Donald Tusk, reelegit a la presidència europea
Donald Tusk, al centre de la imatge, durant la seva reelecció com a president del Consell Europeu
© European Union
L’ex-primer ministre de Polònia Donald Tusk és reelegit president del Consell Europeu, format pels 27 caps d’estat i de govern dels membres de la Unió Europea. L’únic vot en contra és el de la primera ministra polonesa, Beata Szydło, que intenta sense èxit impugnar-ne el nomenament. Tusk va ser el líder de la Plataforma Cívica, el partit opositor al de la primera ministra, Llei i Justícia.
Gala dels premis Enderrock
Se celebra a l’Auditori de Girona la 19a edició dels premis Enderrock. Els principals premiats en les diverses categories són els grups Manel (millor artista per votació popular i millor disc de pop-rock segons la crítica per Jo competeixo), Love of Lesbian (millor artista en llengua no catalana per votació popular i millor artista de l’any segons la crítica) i Roba Estesa (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces i millor cançó de folk per Viu per votació popular i millor disc revelació segons la crítica). Maria del Mar Bonet, el compositor, pianista i arranjador Francesc Burrull i el productor Gay Mercader reben premis d’homenatge.
Divendres 10
La presidenta de la República de Corea, suspesa del càrrec
Park Geun-hye, presidenta de la República de Corea des del 2013, és suspesa del càrrec després que els tribunals li retirin la immunitat per tal que pugui ser jutjada. Al desembre del 2016 el Parlament va votar a favor del seu processament i l’inici del judici té lloc el 23 de maig de 2017. Park Geun-hye està acusada de tràfic d’influències i d’obtenir grans sumes de diners a través d’una xarxa d’organitzacions benèfiques. La substitueix en el càrrec el primer ministre, Hwang Kyo-ahn, que convoca eleccions presidencials per al mes de maig. La destitució ha anat precedida de manifestacions massives els darrers mesos.
L’ONU acusa l’exèrcit de Myanmar de crims contra la humanitat
El relator de Drets Humans de les Nacions Unides denuncia l’exèrcit de Myanmar per crims contra la humanitat sobre la minoria musulmana rohingya, que viu majoritàriament a la província de Rakhine, tot i que molts viuen com a refugiats a Bangladesh o en altres llocs del món. Malgrat l’existència d’un govern democràtic des de fa dos anys, la persecució contra aquesta minoria no ha cessat, cosa que nega la primera ministra de facto, Aung San Suu Kyi.
Descoberta una estàtua colossal al Caire
Un equip d’arqueòlegs desenterra una gran estàtua d’una alçària de més de 18 m. Les excavacions van començar el 2012 a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, destruïda durant el període grecoromà. Inicialment es creu que la troballa és una representació del faraó Ramsès II, però posteriorment s’identifica com Psamtek I, que va regnar entre els anys 664 i 610 aC. Segons els experts, és una de les troballes arqueològiques de l’antic Egipte més importants dels darrers anys.
Restitució dels noms franquistes a la ciutat d’Alacant
L’Ajuntament de la ciutat d’Alacant torna a col·locar les plaques amb els noms franquistes que havia fet retirar. La mesura és conseqüència de la decisió favorable de la jutgessa al recurs presentat pel PP en contra de la resolució del consistori, dominat pels partits d’esquerra. El canvi de nom afecta uns quaranta-cinc carrers i places de la ciutat.
Dissabte 11
La Comissió de Venècia adverteix Espanya
La Comissió de Venècia, un òrgan consultiu del Consell d’Europa, fa públic un informe sobre el Tribunal Constitucional espanyol en què afirma que la darrera reforma d’aquest òrgan, que permet suspendre i sancionar càrrecs públics, pot posar en dubte la seva neutralitat. A instàncies de Catalunya Sí que es Pot, el 18 de maig JxSí i aquesta formació acorden buscar l’aval de la Comissió de Venècia per al referèndum pactat, tot i que JxSí adverteix que la comissió només emet dictàmens a instàncies dels estats. El dia 31 de maig el president Puigdemont comunica a la Comissió de Venècia la negativa formal del president espanyol, Mariano Rajoy, a celebrar un referèndum pactat.
Dedicada una plaça al País Valencià a una víctima del feixisme
L’Ajuntament de Simat de la Valldigna (Safor) inaugura una plaça dedicada a Guillem Agulló, l’activista d’esquerres i independentista que l’11 d’abril de 1993 va morir en aquest poble assassinat per neonazis.
Diumenge 12
Al-Qaida reivindica un atemptat contra pelegrins xiïtes a Damasc
El Front Fatah al-Xam, branca siriana d’Al-Qaida, anteriorment anomenada Front al-Nusra, es fa responsable de la mort de 74 pelegrins xiïtes en un doble atemptat a Damasc el dia anterior. L’organització, de confessió sunnita, qualifica l’atemptat, perpetrat per dos terroristes suïcides, d’advertiment a l’Iran i a la milícia terrorista xiïta Hezbol·là, pel suport al règim de Baixar al-Assad.
Dilluns 13
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009. Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi (PSC), i l’exsecretari de la Presidència (1980-90), Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscil·len entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros. El primer dia Macià Alavedra acorda una rebaixa de la petició de la pena demanada a canvi de confessar els fets i de tornar 13 milions d’euros. El dia 15 declara Luigi, el qual nega que sigui el cap de la trama del "cas Pretòria", tot i que les gravacions l’incriminen, i apunta que els principals responsables de la trama eren Prenafeta i Alavedra. En la seva declaració del 18 d’abril, Lluís Prenafeta reconeix el cobrament de comissions il·legals pactades entre ell, Macià Alavedra i Luigi, i nega la participació de l’expresident Mas en la trama.
Nomenat el nou director de Televisió de Catalunya
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals nomena el periodista Vicent Sanchis nou director de Televisió de Catalunya en substitució de Jaume Peral, que deixa el càrrec després de poc més d’un any. El dia 6 d’abril tots els grups del Parlament de Catalunya llevat de JxSí reproven l’elecció de Sanchis. Entre els motius adduïts hi ha el biaix ideològic de Sanchis i la falta de consens en la seva elecció. També demanen la dimissió de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach. Sanchis posa el càrrec a disposició de l’ens, però el dia 11 d’abril el consell de govern de l’ens el ratifica com a nou director.
Dimarts 14
Inauguració d’un grup de debat sobre el procés català al Parlament britànic
L’All-Party Parliamentary Group on Catalonia té un estatus reconegut, bé que no oficial, del Parlament de Westminster. En formen part 21 diputats, 16 de la Cambra dels Comuns i 5 de la Cambra dels Lords, i hi són representats els sis principals partits del Parlament britànic. El diputat del Partit Nacional Escocès George Kerevan presideix la discussió inaugural. En el seu discurs, el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, sosté que els estats europeus, tard o d’hora, hauran de decidir al costat de qui es posen en el procés català. Romeva critica durament, també, la instrumentalització de la justícia espanyola i defensa la legitimitat del referèndum sobre la independència.
Dimecres 15
Eleccions als Països Baixos
Els Països Baixos celebren eleccions generals, en les quals s’imposa novament el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) del primer ministre, Mark Rutte, amb 33 escons. En segon lloc se situa el Partit de la Llibertat (PVV) del populista Geert Wilders (20) i, a continuació, els cristianodemòcrates de la CDA i els liberals Demòcrates 66 (D66), amb 19 escons cadascun. La participació és del 80%. Aquestes eleccions han estat precedides d’una gran preocupació, ja que es temia que s’imposés el missatge antiimmigració i euroescèptic de Wilders. L’endemà Rutte inicia negociacions per a formar un govern de coalició.
Dijous 16
Eleccions a l’Ateneu Barcelonès
L’actual president de l’Ateneu Barcelonès, l’historiador Jordi Casassas, és reelegit al capdavant de l’entitat amb 446 vots. Casassas supera els altres dos contrincants, el filòsof Bernat Dedéu (339 vots) i l’arqueòleg expert en noves tecnologies Genís Roca (285 vots). La participació és del 42% dels socis, rècord de l’entitat.
Inauguració de l’ampliació del Mercat Central de Tarragona
Després de deu anys d’obres, s’inaugura el Mercat Central de Tarragona, que ha estat ampliat i modernitzat. Les obres, que inicialment estaven previstes per a tres anys, n’han durat finalment deu, i el cost, previst en 15 milions d’euros, ha passat a 47 milions.
Divendres 17
Nova companyia de baix cost intercontinental amb centre a l’aeroport del Prat
El grup d’aviació comercial IAG, format per Iberia, Vueling, British Airways i Aer Lingus, anuncia la creació d’una companyia de vols intercontinentals de baix cost amb línies de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires. La nova companyia, de nom Level, busca competir amb Norwegian, que aquest mateix any comença les operacions al Prat amb itineraris similars o coincidents. El primer vol de Norwegian té lloc el 5 de juny, amb destinació a Los Angeles.
Dissabte 18
Manifestació a Lleida contra la simbologia franquista
Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat. Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny. La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa. La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i l’Amical Mauthausen.
Diumenge 19
Consultes sobre la independència al País Basc
En 35 municipis del País Basc se celebren consultes sobre la independència. Organitzades per la plataforma Gure Esku Dago (‘És a les nostres mans’), s’inspiren en les consultes que es van fer a Catalunya entre el 2009 i el 2011. Està previst que al llarg del 2017 se’n facin quatre més, el 2 d’abril, el 7 de maig i el 18 de juny. El total de persones que hauran pogut votar és de 600.000.
Dilluns 20
Escàndol en les exportacions de carn del Brasil
La Xina, la Unió Europea, Xile i altres importadors anuncien que deixaran de comprar carn del Brasil o que en restringiran les compres de manera dràstica. El motiu és una operació policial que detecta que algunes de les principals empreses ramaderes havien estat venent carn en mal estat. La investigació acusa els dos principals partits en el Govern de rebre suborns a canvi d’eludir les inspeccions sanitàries o manipular-ne els resultats. El Govern intenta minimitzar l’escàndol perquè el Brasil és un dels principals productors de carn del món.
Dimarts 21
Dimissió del ministre de l’Interior francès per corrupció
Bruno Le Roux, ministre de l’Interior francès, dimiteix del càrrec després de ser investigat per tràfic d’influències i desviació de fons públics. Le Roux reconeix que entre els anys 2009-16 les seves dues filles, menors d’edat, van cobrar 55.000 euros en contractes com a assistents parlamentàries. El substitueix en el càrrec el fins ara secretari d’estat i de comerç exterior Matthias Fekl.
Dimecres 22
Atemptat a Londres
Moren 5 persones atropellades per un cotxe que envaeix la vorera del pont de Westminster, en direcció al Parlament, i més de 30, ferides de gravetat, han de ser hospitalitzades. El conductor fa xocar, després, el vehicle contra la reixa del Parlament, al recinte del qual s’introdueix i on apunyala fins a la mort un policia. Un altre policia l’abat a trets. L’autor és identificat l’endemà com Khalid Masood, un home de 52 anys nascut a Londres i amb antecedents per agressions i possessió d’armes. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat, però la policia no troba proves que Masood hagués actuat coordinadament ni que hagués tingut vincles amb l’islamisme radical.
Aprovats els pressupostos per al 2017
El Parlament de Catalunya aprova la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2017, per 64 vots a favor (JxSí i 2 diputats de la CUP), 62 en contra (Cs, PSC, PPC i CSQP) i 7 abstencions (la resta de diputats de la CUP). Són els primers pressupostos aprovats del Govern de Puigdemont. Els pressupostos inclouen una partida per al referèndum, considerada inconstitucional pel Consell de Garanties Estatutàries, cosa que ha estat assenyalada per tota l’oposició menys la CUP, que exigeix que el Govern faci públiques la data i la pregunta del referèndum. El dia 31 el Govern espanyol presenta recurs al Tribunal Constitucional contra els pressupostos.
Nou president del Tribunal Constitucional
El magistrat Juan José González Rivas és elegit nou president del Tribunal Constitucional (TC), com a relleu de Francisco Pérez de los Cobos, que acaba el mandat. El TC també escull nova vicepresidenta, elecció que recau en la catalana Encarnació Roca, que és membre de l’òrgan des del 2012 a proposta del Parlament de Catalunya i que en els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP sempre ha votat en contra de les lleis de la Generalitat de Catalunya. El dia 15, en el seu discurs de comiat, Pérez de los Cobos fa una crida al diàleg polític com a necessitat "inexcusable i urgent" en referència a l’independentisme català.
Condemna a Francesc Homs pel 9-N
El Tribunal Suprem condemna l’exconseller de la Presidència i diputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència per l’actuació en el 9-N. Els càrrecs de la condemna i les penes són similars als que ha imposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l’expresident Artur Mas, l’exconsellera Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. A causa de la condició d’Homs de diputat al Congrés, el tribunal va trametre un suplicatori a la cambra, que al novembre del 2016 va aprovar aixecar-li la immunitat per a ser processat. El 29 de Març el Congrés li retira l’acta de diputat. Homs és substituït a l’escó per Feliu Guillaumes i per Carles Campuzano com a portaveu del PDeCAT.
Ucraïna nega l’entrada a la representant russa d’Eurovisió
Les autoritats ucraïneses prohibeixen a la cantant russa Iúlia Samóilova l’entrada al país per a participar en el concurs d’Eurovisió, perquè el 2015 va participar en un concert de promoció de l’esport a Crimea, un any després que Rússia s’annexés aquest territori. Amb aquesta mesura, Rússia, que no canvia la seva representant, és bandejada, de fet, del concurs, i el 14 d’abril abandona oficialment Eurovisió. La final té lloc a Kíev el 13 de maig i la guanya el representant portuguès, Salvador Sobral.
Dijous 23
Alliberat l’expresident egipci Hosni Mubàrak
Hosni Mubàrak, president d’Egipte durant trenta anys i enderrocat l’any 2011 per la revolta coneguda com Primavera Àrab, és alliberat després d’estar detingut sis anys, tres dels quals, en un hospital militar del Caire. Mubàrak havia estat jutjat i condemnat per la mort de prop d’un miler de manifestants (2012) i per apropiació de fons públics (2014), però finalment és absolt pel tribunal d’apel·lació.
Assassinat d’un exdiputat rus a Kíev
Denís Voronénkov, exdiputat comunista rus, és assassinat a la capital d’Ucraïna, Kíev. L’assassí és mort a trets pel guardaespatlles de la víctima. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, afirma que l’atemptat és obra dels serveis secrets russos. Voronénkov havia estat acusat de corrupció i havia votat en favor de l’annexió de Crimea, però al desembre del 2016, en no ser elegit diputat, es va convertir en un crític del president Vladímir Putin i es va exiliar a Ucraïna.
Divendres 24
Unió Democràtica de Catalunya es dissol
El secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Ramon Espadaler, comunica per carta a la militància l’inici del procés de dissolució del partit. En la carta admet que la formació democratacristiana es troba en situació de fallida. El jutjat mercantil de Barcelona que dicta la liquidació del partit reconeix un deute de més de 22 milions d’euros i uns actius de només 5 milions. També informa que els regidors podran seguir utilitzant el nom i les sigles d’UDC fins que acabi el mandat als ajuntaments. Espadaler demana "perdó" per la gestió del procés i n’assumeix "la principal responsabilitat". Unió Democràtica va ser creada el 1931 i des del 1987 n’era el principal líder Josep Antoni Duran i Lleida. El 21 d’abril, l’Audiència de Barcelona condemna UDC com a responsable civil per haver-se beneficiat il·lícitament de 178.000 euros amb el desviament de fons de la fundació afí Catalunya i Territori.
Dissabte 25
Seixanta anys del Tractat de Roma
El primer ministre italià, Paolo Gentiloni, pronunciant el discurs commemoratiu dels seixanta anys del Tractat de Roma
© European Union
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen a Roma per a commemorar els seixanta anys de la signatura del tractat fundacional de l’organització l’any 1957 (en aquell moment, Comunitat Econòmica Europea). Amb l’absència de la Gran Bretanya, els mandataris firmen una declaració per a refermar el compromís de continuar units enfront de la crisi actual, que té el Brexit i el populisme euroescèptic com a conseqüències més greus. Tanmateix, també es remarca que la integració ha d’incloure la diversitat de ritmes i intensitats.
La Gran Bretanya i els Estats Units prohibeixen els portàtils en l’equipatge de cabina
Entra en vigor als aeroports dels Estats Units i la Gran Bretanya la prohibició de dur ordinadors i tauletes en l’equipatge de mà per a alguns viatges a l’Orient Mitjà i Turquia. A partir d’ara, aquests aparells han de ser facturats a banda. La raó que donen les autoritats és que poden contenir explosius. Els països afectats protesten contra la mesura.
El Partit Popular de Catalunya renova la direcció
En el 14è Congrés del partit, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, el coordinador general del Partit Popular de Catalunya (PPC), Xavier García Albiol, és nomenat nou president en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho. García Albiol, que l’11 de Març ja va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, és l’únic a optar al càrrec i té el suport majoritari dels afiliats. El número dos del partit és Santi Rodríguez, que n’ocupa la secretaria general. En el Congrés intervé també María Dolores de Cospedal, i l’endemà el tancament va a càrrec del president del PP, Mariano Rajoy.
Celebració dels 400 anys de l’Escola Pia
La Seu d’Urgell acull l’acte central de celebració dels 400 anys del naixement de l’Escola Pia com a orde religiós i els 250 anys de la canonització del seu fundador, Josep de Calassanç. L’acte és organitzat per l’Escola Pia de Catalunya.
Diumenge 26
Relleu a la cúpula del PP de les Illes Balears
En el 15è Congrés Regional del Partit Popular de les Illes Balears, l’exconseller i diputat Biel Company s’imposa clarament sobre l’expresident balear Josep Ramon Bauzà. Company, representant del sector més regionalista del partit, aconsegueix el 71,82% dels vots.
Reincorporació del PSC a la direcció del PSOE
La gestora del PSOE aprova la reincorporació de la cap de llista del PSC al Congrés, Meritxell Batet. Amb aquesta mesura es tanca la crisi que va enfrontar les dues formacions amb motiu de la rebel·lió d’un sector de la formació estatal, que va culminar amb la dimissió de Pedro Sánchez de secretari general (al qual donava suport el PSC) a l’octubre del 2016.
Dilluns 27
Agressió a una seu del PP per una organització de la CUP
Arran, una organització de la CUP, intenta ocupar la seu del Partit Popular a Barcelona, però els Mossos d’Esquadra ho impedeixen. Com a resposta, els membres del col·lectiu empaperen la seu amb cartells favorables al referèndum. El líder dels populars anuncia una querella contra el grup. Tant el Govern espanyol com el català condemnen l’acció.
Dimarts 28
Trump comença a desfer el llegat mediambiental d’Obama
El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que fa marxa enrere en mesures clau de l’Administració Obama en matèria de protecció del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic. Els principals blancs de l’ordre són el pla d’energia neta destinat a disminuir les emissions de carboni i el pressupost per a l’Agència de Protecció del Medi Ambient, que redueix dràsticament.
Eurodiputats denuncien un cas de discriminació lingüística a l’aeroport del Prat
Quinze eurodiputats, entre els quals figuren l’ex-primer ministre de Malta Alfred Sant, el popular polonès Marek Plura i eurodiputats irlandesos, flamencs i bascos, a més dels catalans Josep Maria Terricabras (ERC), Jordi Solé (ERC), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (independent), presenten una queixa per la discriminació lingüística de què va ser objecte el professor de la UPC Xavier Casanovas, multat amb 600 euros per parlar en català a dos policies a l’aeroport del Prat el 23 de Març. Els eurodiputats signen una pregunta parlamentària a la Comissió Europea en què adverteixen que "la discriminació per motius lingüístics està explícitament prohibida en l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea".
Tercera condemna a cadena perpètua per al Xacal
Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal, el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París. Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974. És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos. En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil persones. Carlos, que es considera a si mateix un revolucionari professional, va atemptar per compte del Front Popular de Palestina. El 1994 va ser capturat per agents francesos a Khartum, Sudan.
Dimecres 29
La Comissió Europea denega la fusió de les borses de Londres i Frankfurt
Els reguladors europeus rebutgen la fusió dels dos primers mercats de divises d’Europa, el London Stock Exchange i la Deutsche Börse. El principal argument contra l’operació, valorada en vint-i-nou mil milions d’euros, és que crearà un monopoli que perjudicarà determinats serveis. És la tercera vegada, després del 2000 i el 2004, que l’intent acaba en fracàs.
Dijous 30
Detectat un frau de grans proporcions a les obres del tren d’alta velocitat de la Sagrera
El Tribunal de Comptes denuncia un pagament il·lícit per a les obres de l’AVE a la Sagrera de més de 133 milions d’euros. Segons un informe de l’ens supervisor, ADIF i diverses constructores han inflat el preu de les obres prop del 18%. L’informe també esmenta pagaments per a obres no executades, certificacions d’obra pagades per avançat, adjudicacions de contractes sense concurs i pagament d’obres de les quals no hi ha contracte.
El Govern espanyol rebaixa l’IVA per a algunes manifestacions culturals
El Consell de Ministres aprova la reducció de l’impost sobre el valor afegit (IVA) per a les entrades de teatre, espectacles, concerts, exposicions i corrides de toros, que passa del 21% al 10%. N’exclou, però, el cinema, cosa que desperta protestes generals. Tanmateix, el 22 de setembre el Govern anuncia també la baixada de l’impost del cinema.
Divendres 31
Viatge de Carles Puigdemont als Estats Units
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la conferència a la Universitat de Harvard
© Premsa Generalitat de Catalunya
Entre els dies 26 i 31 el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita els Estats Units, on explica el procés sobiranista en diversos fòrums. La conferència més important té lloc el dia 28 a la Universitat de Harvard, on el president compara el procés amb la lluita pels drets civils als Estats Units i en subratlla el caràcter inequívocament democràtic, que contraposa a la negativa del Govern espanyol a fer un referèndum acordat i a la persecució judicial de l’independentisme.