En contrast amb els tres anys anteriors, la política marroquina va estar marcada durant l’any 2014 per la continuïtat, l’estabilitat governamental, la pau social als carrers i l’absència de reformes legislatives significatives. La bona perspectiva de creixement econòmic va contrastar amb la incertesa dominant en altres països àrabs i amb la persistent crisi europea. El descobriment de jaciments de petroli, prop de les aigües territorials de les Canàries, va suposar una esperança econòmica però, també, un possible nou element de tensió entre el Marroc i l’Estat espanyol.
En política exterior va destacar la visita del nou rei d’Espanya, Felip VI, al Marroc durant el mes de juliol, en el seu primer viatge a l’exterior. Muhàmmad VI va aprofitar la trobada per a desencallar els acords de pesca i signar-ne la ratificació, uns acords que el Parlament Europeu havia aprovat al desembre de l’any anterior però que no tenien la sanció marroquina. També va ser rellevant la visita del secretari d’estat nord-americà, John Kerry, que va confirmar l’aliança en temes de seguretat. En canvi, les relacions amb França van viure moments crítics, especialment per la tensió diplomàtica originada després que un jutge francès va emetre una ordre judicial contra el cap del contraespionatge marroquí, Abdellatif Hammouchi, acusant-lo de complicitat en casos de tortura, i també perquè, pocs mesos després, el ministre d’Afers Estrangers marroquí, Salaheddine Mezouar, va ser registrat per la policia francesa a l’aeroport de París.
El Marroc va continuar sent un país de pas de la immigració subsahariana que intenta arribar al continent europeu, especialment per Ceuta i Melilla. L’augment d’aquests fluxos es va veure com l’efecte d’una relaxació en el control de fronteres i, a l’agost, va ser especialment important, amb intents continus d’entrada d’immigrants i les anomenades “devolucions en calent” de les forces de seguretat espanyoles. El cap de la Guàrdia Civil de Melilla va ser imputat per aquesta pràctica, prohibida per la Llei d’estrangeria.
El Marroc va manifestar la seva preocupació per l’alt nombre de marroquins (algunes fonts parlen de més de 2.000 ciutadans) que, presumiblement, estarien lluitant en la guerra de Síria i s’haurien allistat a l’Estat Islàmic. Això va comportar un reforçament de la cooperació internacional en l’àmbit antiterrorista. Entre altres operacions, va destacar la que van dur a terme les forces policials marroquines en col·laboració amb la Policia Nacional espanyola i en què es van detenir nou gihadistes a les ciutats de Melilla i Nador.
Sàhara Occidental
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va decidir a l’abril prorrogar un any més les activitats de la MINURSO, la missió especial de les Nacions Unides que controla des del 1991 el Sàhara Occidental, sense cap canvi substancial ni cap concessió sobre la supervisió dels drets humans, tal com reclamaven els grups pro drets humans sahrauís. La resolució 2152 es va aprovar finalment per unanimitat sense cap modificació, encara que va prendre en consideració l’informe del secretari general de les Nacions Unides, en el qual demanava 15 militars observadors més i instava les parts a promocionar els drets humans al Sàhara i a Tindouf. L’ONU va valorar també positivament en el seu informe les promeses realitzades pel Marroc en matèria de drets humans. Aquestes decisions es van interpretar com una victòria diplomàtica del Marroc i una derrota del Polisario i Algèria. De fet, l’ambaixador del Marroc a les Nacions Unides, Omar Hilale, va declarar la seva satisfacció per la votació i va agrair la comprensió dels 15 membres del Consell de Seguretat.
Abans de l’aprovació de la pròrroga, tant Rabat com el Front Polisario van multiplicar les seves campanyes de pressió. D’una banda, l’activista sahrauí Aminatou Haidar va comparèixer davant la comissió d’Exteriors del Congrés americà, mentre que Muhàmmad VI, pocs dies abans de la votació, va aprovar un projecte de llei per a posar fi als judicis militars a civils i per a nomenar funcionaris que investiguin les denúncies dels ciutadans al Comitè Nacional de Drets Humans.