L’any 2010 Mauritània va seguir immersa en la gestió del fenomen terrorista, que ha esdevingut no tan sols un problema intern, sinó un dels principals temes de la seva agenda diplomàtica. El cas més notable correspon al segrest, iniciat l’any 2009, dels cooperants catalans Alícia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta. El Govern espanyol va demanar reiteradament a Mauritània que coqaborés en la resolució d’aquest segrest aprofitant ocasions com la cimera de la Unió Africana a Addis Abeba el 31 de gener. Al març, al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) va demanar l’excarceració de diversos islamistes a Mauritània a canvi de l’alliberament dels 3 voluntaris. Tanmateix, també al març, la fiscalia mauritana va empresonar 5 persones per la seva vinculació amb el segrest dels voluntaris catalans. El presumpte principal autor del segrest, Omar Uld Sid’Ahmed Uld Hame, Omar Sahrauí, va ser acusat formalment d’aquest delicte per la Fiscalia de Nouakchott. Al juliol, Mauritània va aprovar una nova llei antiterrorista que dóna més poders a les seves forces de seguretat, en la lluita contra al-Qaida. El 23 de juliol, forces especials mauritanes, amb el suport de militars francesos, van dur a terme un atac al nord de Mali amb la intenció d’alliberar l’ostatge francès Michel Germaneau. L’operació va fracassar i els segrestadors van executar l’ostatge. D’altra banda, les perspectives de resolució del segrest de Pascual i Vilalta tan sols van començar a millorar quan es va decidir d’extradir a Mali Omar Sahrauí i quan Mustafa Chafi, polític maurità que assessora el primer ministre de Burkina Faso, va intensificar la mediació. Un cop superat l’alliberament dels cooperants catalans, Mauritània va continuar aplicant mesures de força, com ara el bombardeig de terroristes sospitosos al mes de setembre, però també mesures de conciliació, com ara l’alliberament de la meitat dels seus presos islamistes en un gest sense precedents.
El creixement econòmic del país i la situació fiscal s’ha debilitat per la crisi global del preu dels aliments i del combustible en 2007-08 i la posterior crisi financera i la recessió mundial en 2008-09. Tanmateix, el Fons Monetari Internacional (FMI) deixa entreveure indicis de recuperació, estimant que el creixement del PIB maurità per al 2010 es va situar al voltant del 4,5%. La política econòmica mauritana i les seves relacions amb els organismes financers i de cooperació internacionals estan molt marcades pel Marc Estratègic de Lluita contra la Pobresa 2006-10, que serveix de marc de referència i que es va revisar al final d’any. Al març, la junta executiva del Fons Monetari Internacional va aprovar un acord de 3 anys d’un total de 77.280.000 d’euros de drets especials de gir (DEG) per a Mauritània en el marc del servei ampliat del crèdit.