Al final del 2011, el president Mohamed Ould Abdel Aziz va iniciar un procés de diàleg nacional amb alguns partits de l'oposició, al cap d'un any de protestes emmarcades en el context de la Primavera Àrab. Aquest procés va concloure amb algunes propostes de reforma constitucional: la creació d'una comissió electoral independent, la criminalització dels cops d'estat, el respecte per la diversitat cultural i el rebuig a l'esclavitud. Aquestes esmenes, aprovades per l'Assemblea, tenen especial rellevància en un país on el racisme envers la població negra i l'esclavitud encara segueixen vigents.
Tanmateix, al cap d'un any de nombroses campanyes per frenar la discriminació de la població negra del cens de població maurità, al febrer va ser detingut a Nouakchott el coordinador del moviment "No et fiquis amb la meva nacionalitat", Wane Abdul Birane, que denuncia aquestes pràctiques racistes i abusives del cens. En la mateixa línia, a l'abril del 2012 Biram Ould Dah Ould Abeid, president de la Iniciativa pel Ressorgiment de l'Abolicionisme a Mauritània (IRA), va ser empresonat per haver cremat en públic llibres islàmics que segons ell promouen l'esclavisme. Diversos manifestants van sortir als carrers de la capital en suport a Biram. La marxa va ser durament reprimida per la policia i un jove comerciant va morir per inhalació de gasos lacrimògens.
La votació sobre la reforma constitucional va ser boicotejada pel Reagrupament de Forces Democràtiques (RFD) i el partit islamista Tawasul perquè consideraven que no s'havia debatut prou i que el poder seguia excessivament concentrat en les mans del president. Van anar més enllà, proclamant la il·legalitat de l'Assemblea perquè les eleccions legislatives previstes per a l'octubre del 2011 s'havien ajornat al 31 de març i, per tant, el mandat de la cambra havia expirat. Els comicis tampoc es van celebrar al març i es van ajornar indefinidament.
Les manifestacions i protestes en contra del Govern es van succeir durant tot l'any. El 22 d'abril, milers d'opositors es van manifestar a Nouakchott convocats per la Coordinadora de l'Oposició Democràtica (COD) per demanar la fi de la presència militar a les estructures governamentals i la posada en marxa d'un procés de democratització real. Al cap d'un mes, la COD va tornar a liderar unes protestes massives en què es demanava la dimissió del president Abdel Aziz.
En aquesta conjuntura de tensions polítiques, al juny, el president del Parlament, Hassawd Uld Bu al-Khayr, va proposar, sense èxit, formar un govern d'unitat nacional per a gestionar el país i supervisar les properes eleccions.
La situació política es va enrarir encara més quan el president Abdel Aziz va rebre un impacte de bala a l'estómac el 13 d'octubre. Segons fonts oficials, a un soldat de l'exèrcit se li havia disparat de manera accidental l'arma. El president maurità va ser traslladat a París per ser-hi tractat en un hospital, i la COD, que va posar en dubte la veracitat de la versió oficial, va reclamar un informe diari sobre la salut del president.