L’any 2013, el president Ould Abdel Aziz va consolidar el seu poder. A l’agost es van anunciar eleccions legislatives i municipals per al 12 d’octubre. Els partits del front opositor, Coordinadora de l’Oposició Democràtica (COD), van anunciar que les boicotejarien, com havien fet anteriorment, si no es feien les reformes necessàries per a assegurar unes eleccions transparents, lliures i justes, i l’elaboració d’un cens electoral que inclogués tots els ciutadans mauritans i també la població negra del país. Cal recordar que el president Abdel Aziz, ara cap del partit Unió per la República (UPR), va arribar al poder mitjançant un cop d’estat el 2008, un any després va guanyar les eleccions presidencials i, per això, la COD, que no considera legítim el seu mandat, ha demanat la dimissió del president i la formació d’un govern independent.
Uns quant dies més tard de la convocatòria d’eleccions, i després de diverses negociacions amb els partits de la COD per a determinar el contingut i la forma de la consulta, el Govern va posposar les eleccions 6 setmanes. Finalment, la primera volta va tenir lloc el 23 de novembre, malgrat el boicot de tots els partits de la COD, menys l’islamista Tawassoul. Va ser l’únic partit dels 11 que integren la COD que va participar en les eleccions. 1.500 candidats de 74 partits van competir per 147 seients al Parlament i 218 juntes locals de tot el país. Els membres de Tawassoul van denunciar greus irregularitats durant la campanya i el recompte dels vots. Els resultats van donar la victòria al partit d’Abdel Aziz, l’UPR, que va guanyar 56 escons i els seus socis de coalició 34, mentre que el partit islamista Tawassoul en va obtenir 12. La resta d’escons s’havien de decidir en una segona volta prevista el 7 de desembre, i posposada un cop més.
Paral·lelament, les principals associacions i moviments en pro dels Drets Humans de Mauritània van manifestar preocupació per la intolerància i la violència dels grups salafistes del país. Al començament del 2013 van publicar un manifest en què asseguraven que els volen impedir avenços en la igualtat de gènere, les llibertats de pensament i d’expressió, el desenvolupament de l’expressió artística i la cultura. D’altra banda, el moviment 25 de Febrer, que va néixer en el context de la Primavera Àrab, va continuar la seva campanya de reivindicacions i protestes en contra del Govern. El 25 de febrer, el moviment va convocar una manifestació a Nouakchott per commemorar la seva creació el 2011, que va acabar amb enfrontaments amb les forces de seguretat.
En l’àmbit internacional, cal destacar el suport de Mauritània en la intervenció francesa a Mali. Al març, el president malià, Dioncounda Traoré, va visitar Nouakchott per parlar amb el president Abdel Aziz de l’operació Serval, que lidera França.