Al maig del 2016, el Parlament Europeu va aprovar la renovació de l’acord pesquer entre la Unió Europea i Mauritània
© C. Ortiz Rojas
Tot i que l’esclavatge va ser abolit l’any 1981 (l’últim país del món a fer-ho), hi ha diverses associacions que continuen denunciant aquestes pràctiques, que afecten especialment la minoria negra del país. Durant l’any 2016 es van produir diferents arrestos contra integrants de la Iniciativa per al Ressorgiment del Moviment Abolicionista (IRA). Una de les detencions més nombroses es va produir al mes de juliol després d’unes protestes en un barri marginal de Nouakchott mentre s’executava un desallotjament forçós dels seus veïns. Els detinguts en diverses d’aquestes operacions van ser condemnats a fins a quinze anys de presó i van denunciar tortures. La lluita contra l’esclavatge té dos noms propis, el dels activistes Biram Wuld Abidí i Bràhim Bilal, empresonats durant vint mesos. Després de diverses denúncies i després de la mobilització internacional, el Tribunal Suprem va ordenar-ne l’alliberament al mes de maig.
Les especulacions sobre una possible reforma per a abolir la limitació de mandats en el càrrec de president van enfrontar, també, el Govern i l’oposició. Tanmateix, el 20 d’octubre Mohamed Ould Abdel Aziz va anunciar que aquest canvi no es produiria i que tampoc es reduiria l’edat límit per a presentar candidatures.
En l’àmbit internacional, Mauritània va acollir a final de juliol la cimera de la Lliga Àrab, en què es van tractar els conflictes regionals al Iemen, Síria, l’Iraq i Líbia, a la vegada que la lluita contra el terrorisme també va tenir un lloc prominent en l’agenda. Aquesta cimera, però, es va caracteritzar per la baixa participació de caps d’estat (només sis països, a més de Mauritània, van estar-hi representats al màxim nivell) i es va evidenciar una tensió creixent entre Mauritània i el Marroc. Algunes veus fins i tot van acusar Rabat de boicotejar la cimera com a protesta per l’aproximació de Nouakchott al Front Polisario. Mesos després, la situació es va reconduir i es va interpretar la invitació al president maurità per a participar a la COP22 a Marràqueix com un gest de distensió.
L’any 2016 va destacar, també, pel retorn a Mauritània de Muhammadú Wuld al-Salahí, un pres reclòs des del 2002 a Guantánamo i autor d’un dietari publicat en diverses llengües, i per l’agreujament de la situació humanitària al camp de refugiats de Mbera, al sud-est del país, que acull més de 40.000 refugiats àrabs i tuaregs que han fugit de Mali des de l’any 2012.
L’economia mauritana segueix depenent en bona mesura de l’explotació de recursos naturals. L’any 2016 es va renovar l’acord pesquer amb la UE, criticat per activistes mediambientals per sobreexplotació dels recursos marítims.