L’àmbit en què Mauritània es va mostrar més activa va ser el de la cooperació amb altres països del Sahel en el marc del grup G5, integrat, a més de Mauritània, per Mali, Burkina Faso, el Níger i el Txad (reunió de caps d'estat del G5 amb el president francès Emmanuel Macron i el secretari general de les Nacions Unides el 19 de setembre de 2017
© UN Photos
El poder del president, Mohamed Ould Abdel Aziz, es va reforçar amb els resultats del referèndum sobre la reforma constitucional celebrat el 5 d’agost. Aquesta reforma, aprovada amb el 85% dels vots, va proposar canvis en l’himne i la bandera nacionals, va reunir en un sol òrgan –el Consell Suprem de la Fàtua– el Tribunal Suprem, el Consell Islàmic i el Defensor del Poble, i va suprimir el Senat, el paper del qual va ser assumit pels consells regionals. L’oposició es va mostrar molt crítica amb la reforma constitucional i va cridar al boicot. També va organitzar una manifestació a Nouakchott contra el referèndum, per evidenciar que el president està emprenent una “greu deriva autoritària”. Aquesta manifestació va ser la primera acció de rellevància de la coalició opositora de vuit forces polítiques agrupades al voltant del Fòrum Nacional per a la Democràcia i la Unitat (FNDU) i de la Iniciativa per al Ressorgiment del Moviment Abolicionista (IRA-Mauritània). Malgrat les crides al boicot, la participació va ser del 54%. Membres de l’oposició van assenyalar que les xifres podien estar inflades, ja que en alguns districtes electorals haurien d’haver votat el 100% dels inscrits.
Des de fa anys, la vida política del país està molt marcada per diversos casos d’opositors i activistes empresonats. Al novembre es va anunciar l’alliberament i, consegüentment, la commutació de la pena de mort, del bloguer Mohamed Ould Cheikh M’Kheiti, acusat de blasfèmia. El seu cas ha estat seguit amb atenció per diverses organitzacions no governamentals d’abast global com Human Rights Watch i el seu alliberament va provocar manifestacions de moviments islamistes.
En l’àmbit internacional, va destacar la millora gradual de relacions amb Algèria després que, a l’estiu, Mauritània decretés el tancament unilateral de la frontera per motius de seguretat. Al novembre, es va anunciar la reobertura d’un pas fronterer, tot i que sense concretar-ne la data.
Cal assenyalar que Mauritània és un dels pocs països àrabs que es van sumar al bloqueig contra Qatar decretat per l’Aràbia Saudita i els seus aliats. Aquesta decisió es va emmarcar en la lògica d’oposició del Govern maurità als grups islamistes del país. Mauritània havia acusat Qatar de donar suport al MUJAO, una organització terrorista especialment activa a Mali, i als Germans Musulmans a través del partit maurità Tewassoul. Durant l’estiu es va anunciar la posada en marxa de diversos projectes de desenvolupament, com el de la irrigació als voltants del llac Rkîz, finançats per l’Aràbia Saudita.
Tanmateix, l’àmbit en què Mauritània es va mostrar més activa va ser el de la cooperació amb altres països del Sahel en el marc del grup G5, que, a més de Mauritània, el componen Mali, Burkina Faso, el Níger i el Txad. Durant l’any 2017 es van produir avenços en la constitució d’una força militar conjunta que progressivament hauria d’arribar a comptar amb 10.000 efectius. El G5 ha tingut el suport de França, de les Nacions Unides i, progressivament, també de les institucions europees.