Taxa de l'euro per recepta
El 14 de març de 2012 es va aprovar al Parlament de Catalunya, gràcies als vots de CiU i l'abstenció del Partit Popular de Catalunya (PPC), la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, que entre altres novetats va incorporar l'aplicació d'una taxa sobre les receptes mèdiques.
Així, a partir del 23 de juny, tothom llevat de certes excepcions qui va retirar un medicament o un producte sanitari d'una farmàcia de Catalunya, amb una recepta del Servei Català de la Salut (CatSalut), va haver d'abonar 1 euro. En el cas de la recepta electrònica, l'abonament es fa per cadascuna de les dispensacions que reculli del pla de medicació.
La llei estableix que l'import anual màxim a pagar per persona per aquest concepte és de 61 euros (la meitat el 2012, per haver començat a aplicar-se al juny). És per mitjà de la targeta sanitària individual (TSI) que el farmacèutic sap si l'usuari està en alguna de les situacions en què s'està exempt del pagament de la taxa o si ja s'ha assolit el límit anual a pagar.
Les exempcions al pagament de la taxa són les persones i els seus beneficiaris que tinguin acreditada, pel Departament de Benestar i Família, alguna de les situacions següents: beneficiaris d'una pensió no contributiva, beneficiaris del PIRMI (Programa de Renda Mínima d'Inserció), beneficiaris d'una pensió assistència del FAS (Fons d'Assistència Social), beneficiaris de les prestacions de la LISMI (Llei d'integració social dels minusvàlids) i beneficiaris de la prestació per al manteniment de les necessitats bàsiques.
Quan el medicament té un preu de venda al públic inferior a 1,67 € (IVA inclòs), no s'ha d'abonar la taxa i queden exclosos del pagament de la taxa els productes dietoterapèutics, ja que no són ni medicaments ni productes sanitaris, com, per exemple, els preparats especials indicats, principalment, en malalties metabòliques.
L'aplicació de la taxa de l'euro per recepta i el nou model de copagament farmacèutic de l'Estat espanyol va gravar els ciutadans catalans amb un doble copagament pels mateixos medicaments, a diferència de la resta de la població espanyola, que només en té un. Això, políticament, va obrir un conflicte amb el Govern espanyol, que després d'un procés de diàleg amb la Generalitat va portar la taxa al Tribunal Constitucional (es va prendre la decisió a la reunió del Consell de Ministres del dia 14 de desembre de 2012). Tanmateix, al novembre, el Govern del PP de la Comunitat de Madrid va fer pública la seva intenció de sumar també al copagament del Sistema Nacional de Salut (SNS) una taxa d'euro per recepta, com la catalana, comptant també amb l'oposició de l'executiu de Mariano Rajoy.
Malgrat l'aplicació de la taxa, el 6 de juliol, CiU i el PPC van aprovar al Parlament una resolució transaccional conjunta per suprimir la taxa de l'euro per recepta, però no de manera immediata, sinó en funció de les finances públiques catalanes en els propers exercicis. Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre, i arran del pacte de CiU amb ERC per formar un Govern estable, es va acordar que pel que fa a l'euro per recepta s'avaluaria "l'exempció de nous col·lectius i l'establiment de nous topalls d'aportació total en concepte d'euro per recepta, proporcionals a la renda de l'usuari de la sanitat pública, de manera que s'assoleixi més progressivitat".
La Generalitat va recaptar 40,2 milions d'euros amb el cobrament de l'euro per recepta des que el va implantar el 23 de juny i fins al 30 de novembre, fet que suposa al voltant de 8 milions d'euros mensuals. Segons el Departament d'Economia de la Generalitat "la mesura s'ha demostrat útil i eficient en el manteniment de la qualitat de la sanitat i ha demostrat el seu efecte racionalitzador de la despesa, amb un impacte directe sobre el dèficit per la via de l'estalvi (efecte dissuasori) i dels ingressos". S'estima que l'impacte anualitzat de la taxa de l'euro per recepta i el nou copagament en farmàcia equival a una reducció d'aproximadament el 17% en el nombre de receptes anuals. Una valoració conservadora de l'euro per recepta preveu una recaptació de 140.000.000 € anuals (100.000.000 € d'ingressos i 40 d'estalvi). Tanmateix, la taxa de l'euro per recepta es podria suspendre cautelarment en breu, si així ho decideix el Tribunal Constitucional.
Nou model de copagament farmacèutic de l'SNS
L'SNS va implantar el nou model de copagament sanitari, del qual queden exemptes algunes persones, com ara les que tenen pensions no contributives
© Fototeca.cat / PhotoDisc / Keith Brofsky
El 2012 també es va aplicar a Catalunya el nou model d'aportació econòmica sobre el preu de venda al públic dels medicaments del Reial decret llei 16/2012 del Govern espanyol, de 20 d'abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat de l'SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions.
El nou model comporta la introducció de canvis en l'aportació econòmica que la ciutadania i els seus beneficiaris han d'abonar quan retiren un medicament a la farmàcia amb una recepta del CatSalut. Arran d'aquest reial decret i segons el nivell de renda que el 2012 es va fixar segons la base liquidable de la darrera declaració de la renda (2010) i la condició d'assegurat en actiu o pensionista de la Seguretat Social, s'estableixen uns nous percentatges sobre el preu de venda al públic del medicament. En el cas dels actius s'aplica una taxa del 40% per a rendes inferiors a 18.000 € anuals; un 50% per a rendes entre 18.000 i 100.000 €; i un 60% per a rendes superiors a 100.000 €. Els funcionaris mutualistes i les classes passives de MUFACE, MUGEJU i ISFAS paguen una taxa del 30%. En el cas dels pensionistes, a més d'afegir un copagament, s'estableixen uns límits màxims a pagar mensualment. Així, les rendes inferiors a 18.000 € l'any tenen una taxa del 10% amb un límit de 8 € al mes; les rendes entre 18.000 i 100.000 € també paguen un 10% amb un límit de 18 € mensuals, i les rendes superiors als 100.000 € paguen el 60% amb un límit de 60 € al mes.
Queden exempts del pagament d'aquesta aportació les persones i els seus beneficiaris afectades de síndrome tòxica; amb discapacitat en els supòsits que preveu la seva normativa específica (LISMI); perceptores de rendes d'integració social i de pensions no contributives; aturats que han perdut el dret a percebre el subsidi d'atur, i persones que reben tractaments derivats d'accidents de treball i malaltia professional.
L'abonament d'aquesta aportació es fa a la farmàcia en el moment en què es recull el medicament. En el cas de la recepta electrònica, els percentatges s'apliquen per a cadascuna de les dispensacions que reculli el pla de medicació. L'aportació econòmica que es faci en aquests conceptes no elimina el pagament de la taxa d'un euro per dispensació de la recepta mèdica a Catalunya.
El nou copagament farmacèutic va entrar en vigor l'1 de juliol, però el sistema de prescripció i dispensació de receptes mèdiques del Servei Català de la Salut no s'havia pogut adaptar per garantir amb eficàcia l'aplicació dels límits que estableix la normativa a causa del poc temps previst per a aplicar-la.
La fi de la universalització de l'assistència sanitària pública
La fi de la universalització de l'assitència sanitària pública va afectar 600.000 persones, que no van ser acreditades com a assegurades
© Fototeca.cat / PhotoDisc / Keith Brofsky
El Reial decret llei 16/2012, ja mencionat, també va posar fi a la universalització de l'assistència sanitària pública a l'Estat espanyol. El nou decret determina que, a partir del dia 1 de setembre, els ciutadans empadronats que no tinguin reconegut el dret a l'assistència, tret que tinguin convenis establerts entre els diferents estats, només tindran dret d'accés a les urgències, a l'atenció als menors de divuit anys i a l'atenció a l'embaràs i al part. La resta hauran d'acreditar la seva condició d'assegurat o beneficiari davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i, d'aquesta manera, aconseguir l'assistència sanitària de ple dret. A tots se'ls regularitzarà la situació en un període de sis mesos, en el decurs dels quals continuaran tenint accés a l'assistència sanitària integral.
La mesura, en el cas de Catalunya, afecta 600.000 persones (180.000 són ciutadans estrangers) que no han estat acreditades com a assegurades per l'INSS, i a tot Espanya s'estima que podrien ser 1,2 milions de persones. Tanmateix, el Govern de la Generalitat va decidir que aquest col·lectiu mantingués l'accés a l'assistència sanitària integral i que en sis mesos adequarà la seva situació administrativa a la normativa actual, encara que el CatSalut va establir uns períodes de carència per evitar situacions d'accés indegut a l'atenció sanitària.
La regularització de l'accés a l'assistència sanitària de les persones estrangeres empadronades que no tenen condició d'assegurat, segons va argumentar la Generalitat, estava motivada per evitar perjudicis per a la salut d'aquestes persones que es poden produir en cas de no rebre l'esmentada assistència, evitar un augment de la vulnerabilitat dels col·lectius amb risc d'exclusió social i també els riscos generals en l'àmbit de la salut pública i comunitària que poden provocar un conjunt de malalties infeccioses sense control (sida, tuberculosi, etc.).
Pel que fa a les persones nouvingudes, poden demanar l'accés a l'atenció sanitària a càrrec del CatSalut a partir del moment que puguin acreditar tres mesos d'empadronament continuat a Catalunya. En el moment que se'ls registri i se'ls lliuri un document d'accés a l'assistència renovable anualment, tindran dret a l'atenció primària, a la prestació farmacèutica (copagament del 40%) i als programes de salut pública, a més de l'assistència bàsica que estableix el reial decret. Serà a partir de l'any d'estada reconeguda i continuada a Catalunya que s'ampliarà l'atenció a l'assistència especialitzada programada, prèvia validació pel CatSalut.
En cas que la persona que sol·licita l'accés a l'assistència sanitària estigui en situació de gravetat o necessitat inajornable d'atenció, i no disposi dels requisits necessaris per a ser considerat assegurat del registre central d'assegurats del Servei Català de la Salut, s'establirà un accés de caràcter excepcional mitjançant la valoració de cada cas.
Més transparència gràcies a la Central de Resultats
El Departament de Salut i el CatSalut, al final del juliol del 2012, van donar a conèixer el quart informe de la Central de Resultats que mostra i compara els resultats de seixanta-tres hospitals de malalts aguts del sistema sanitari de Catalunya a partir de seixanta indicadors que identifiquen aspectes rellevants de l'activitat, la qualitat, la seguretat assistencial i l'eficiència dels hospitals. Per primer cop, amb aquest informe, s'identifiquen els resultats dels indicadors amb el nom del centre assistencial. Es tracta d'una eina de treball que permetrà avaluar les possibles oportunitats de millora de cada centre, identificar les millors pràctiques entre els centres d'igual nivell assistencial i millorar el conjunt del sistema assistencial.
L'informe, pioner a l'Estat espanyol, respon a la demanda de transparència, tant en les decisions polítiques com en la gestió dels recursos públics, així com a la voluntat de donar a conèixer a la ciutadania l'ús dels recursos que es posen a disposició de les administracions públiques pel que fa a resultats assistencials, docents, d'investigació i gestió dels centres.
Tot i les campanyes de desprestigi dels hospitals públics, els informes van revelar la seva eficàcia
© Fototeca.cat / Dreamstime.com
Els resultats obtinguts van posar de manifest que tots els hospitals de Catalunya compleixen els requisits d'acreditació i homologació i ofereixen una atenció sanitària superior als estàndards d'acreditació del Departament de Salut. Una altra conclusió especialment destacable va ser que els hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), els més tecnificats i amb més volum d'activitat, i els centres públics de malalts aguts (consorcis, empreses públiques) i privats concertats amb el Servei Català de la Salut, tenen un nivell de qualitat assistencial similar. No obstant això, els primers surten perdent en un indicador clau: el resultat d'explotació per professional assistencial contractat. Per exemple, a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (ICS), aquest resultat és de -12.415,15 €, i a l'Hospital Clínic (consorci), de +827,84 €.
La Central de Resultats, que actualment s'engloba dins de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que forma part de l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, permet conèixer la qualitat i l'evolució econòmica i financera dels hospitals i centres sanitaris i disposar de la informació que facilita la comparació entre proveïdors del sistema públic. L'informe va dirigit a ciutadans, professionals, gestors i òrgans de govern de les entitats proveïdores amb la finalitat que s'obrin noves línies de treball que han de permetre als centres iniciar actuacions de millora que mantinguin la seva excel·lència i la seva qualitat.
Les dades recollides a la Central de Resultats provenen dels sistemes d'informació del CatSalut, entre els quals s'inclouen el conjunt mínim bàsic de dades d'hospitalització de malalts aguts que es va posar en marxa l'any 1990, la Central de Balanços creada l'any 1991, el Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA) iniciat l'any 2004 i els mòduls de seguiment d'indicadors del 2007, entre d'altres.
Boi Ruiz renova com a conseller de Salut
El president de la Generalitat, Artur Mas, va nomenar el dia 27 de desembre de 2012 els nous membres del Consell Executiu entre els quals va designar novament com a conseller de Salut Boi Ruiz, de 58 anys, traumatòleg i expert en gestió sanitària, que va ser director general de la patronal Unió Catalana d'Hospitals durant tretze anys i president durant dos. Va accedir al càrrec de conseller de Salut per primera vegada el 29 de desembre de 2010 i en les seves primeres declaracions va anunciar que caldria fer sacrificis. Els seus primers 21 mesos en el càrrec (període de durada de la primera legistura de Mas) van ser de tensió en la sanitat pública de Catalunya perquè la comunitat sanitària i els usuaris van protestar per les retallades i les seves conseqüències i l'aplicació de l'euro per recepta.