Assistència sanitària per a tots
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar al principi d’any la garantia d’assistència sanitària de cobertura pública a tota la població empadronada a Catalunya, malgrat que pel Reial Decret 1192/2012, de 3 d’agost, el Govern de l’Estat havia tret als ciutadans estrangers sense permís de residència la seva condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut (SNS). El departament va justificar l’anunci per evitar els perjudicis per a la salut d’aquestes persones que es poden produir en cas de no rebre dita assistència, evitar un augment de la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social i evitar, també, els riscos generals en l’àmbit de la salut pública i comunitària que poden provocar un conjunt de malalties infeccioses sense control. Fruit d’aquesta situació, el departament va distribuir la targeta N1 (menys d’un any d’empadronament) o N2 (més d’un any d’empadronament) a les persones estrangeres sense residència legal majors d’edat empadronades, i a les majors d’edat de les quals no consta empadronament se’ls va enviar una carta per tal que l’acreditin. Pel que fa als 89.402 menors d’edat estrangers residents a Catalunya, no van rebre cap acreditació pròpia, perquè el Reial Decret 1192/2012 ja els reconeix el dret a l’assistència sanitària. Es van lliurar unes 116.000 targetes sanitàries individuals.
Model únic de TIS
El Consell de Ministres va aprovar el 20 de setembre el Reial Decret pel qual s’estableix un model únic de targeta individual sanitària (TIS, anomenada targeta sanitària individual – TSI a Catalunya) per a totes les comunitats autònomes. El projecte va arribar al cap de deu anys del primer intent del Ministeri de Sanitat de posar d’acord totes les autonomies sobre aquesta qüestió, quan per mandat de la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS), s’establia que els ciutadans tindrien dret a rebre en qualsevol comunitat autònoma assistència en les mateixes condicions que a la seva residència. I en aquest sentit es va tractar d’aprovar un model comú de targeta sanitària per a tot l’SNS que, a més, establís les bases per a la interoperabilitat de les dades sanitàries a tot Europa, tal com instava a realitzar també la Unió Europea. Però tan sols s’hi van sumar sis autonomies (Madrid, Castella i Lleó, Cantàbria, la Rioja, Múrcia i les Canàries). Un acord de tots els consellers de Sanitat autonòmics pres el 29 de febrer de 2012 va posar fi a anys de converses i d’indecisions.
La targeta comuna aprovada només recollirà les dades bàsiques: l’autonomia que l’emet, el codi d’identificació personal assignat per l’administració sanitària, el nom del pacient i el seu codi d’identificació personal únic de l’SNS. Tanmateix, caldrà esperar cinc anys més per a la generalització de la TIS única.
Suspensió cautelar de l’euro per recepta
El Tribunal Constitucional va decidir al maig del 2013 mantenir la suspensió cautelar de l’euro per recepta de Catalunya, acordada al gener de forma automàtica després de la presentació del recurs d’inconstitucionalitat contra la norma catalana del Govern central. La decisió del tribunal de mantenir la suspensió cautelar no va implicar una resolució judicial en contra de Catalunya sobre el fons de la qüestió, però sí que va impedir l’aplicació del copagament fins que es produeixi la sentència, que podria trigar anys.
El Constitucional va argumentar, per mantenir la suspensió cautelar de la norma catalana, l’enorme dificultat i el cost que suposaria per a l’Administració tornar l’euro per recepta a cada individu que l’hagi pagat, en cas que en el futur es produís una resolució en contra del copagament en sentència ferma. No obstant això, va rebutjar tots els altres arguments que havia esgrimit l’advocat de l’Estat, entre els quals hi havia el que al·legava el dany per a la salut del ciutadà que podria generar l’euro per recepta si es dissuadís de comprar fàrmacs i els possibles perjudicis en l’adherència a tractaments.
La decisió del Tribunal Constitucional també es va considerar un avís per a altres comunitats autonòmes, com la de Madrid, que es troba en una situació similar a la de Catalunya. De fet, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra l’euro per recepta madrileny es va presentar tot just un mes després que el català, i el copagament madrileny va quedar suspès de forma automàtica.
El copagament de fàrmacs hospitalaris
El dia 1 d’octubre va entrar en vigor la resolució, de 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, del Ministeri de Sanitat, que modifica les condicions de finançament públic de diferents medicaments, fins llavors gratuïts, que es dispensen en els serveis de farmàcia dels hospitals als pacients no hospitalitzats. El Departament de Salut de la Generalitat va considerar que els terminis de la mesura eren molt ajustats i va denunciar públicament que no s’aconseguirà que el pacient es dissuadeixi del consum evitable atès que aquests medicaments són indicats per a patologies greus o invalidants que es relacionen amb l’oncologia, l’hepatitis C, l’artritis reumatoide i altres malalties immunològiques i respiratòries greus. També va anunciar que s’estudiaran mecanismes perquè aquest nou copagament no suposi una barrera d’accés per a cap pacient.
Contrareforma de la llei de l’avortament
El Consell de Ministres va aprovar el 21 de desembre l’avantprojecte de llei de l’avortament, que limita a dos els supòsits en què es podrà interrompre voluntàriament l’embaràs: per violació, dins de les 12 primeres setmanes, i per risc per a la salut física i psíquica de la mare, fins a la 22. El polèmic text, que va aixecar polseguera fins i tot dins del PP, eliminarà l’avortament lliure durant les 14 primeres setmanes tal com preveia la llei del 2010, actualment en vigor, i allunyarà l’Estat espanyol de la resta d’Europa, on imperen lleis de terminis. Aquesta llei endureix l’avortament amb una norma més restrictiva que la del 1985, en eliminar les malformacions del fetus com a supòsit i exigir un informe de dos metges diferents (en comptes d’un) per demostrar el risc per a la dona. També elimina la interrupció voluntària de l’embaràs en cas de malformacions i només permetrà l’avortament en cas que una anomalia fetal amb risc de mort del fetus o del nounat durant el període neonatal causi risc psicològic a la dona. Les noies d’entre 16 i 18 anys, com les menors de 16, necessitaran el consentiment dels pares o tutors.
Pressumptes casos de corrupció a Sanitat
El ple del Parlament de Catalunya, amb els vots a favor de CiU i el PSC, va aprovar el dia 7 de novembre el dictamen de conclusions de la Comissió d’Investigació sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses, que es va constituir el 12 d’abril i es va disoldre el 22 d’octubre. El ple del Parlament va aprovar la seva creació el 13 de febrer a proposta dels grups del PSC, PP, ICV i Ciutadans arran de diferents presumptes casos de corrupció. El dictamen, que va prosperar en comissió gràcies al suport de CiU i el PSC (els dos partits que han governat els últims trenta anys) i el PP (després va votar en contra al ple), no aclareix responsabilitats ni causes concretes dels casos de presumpta corrupció, possiblement perquè CiU i el PSC van vetar la compareixença de 80 persones proposades per la resta de partits, que potser haurien permès a la comissió complir amb rigor els seus objectius.
El document defensa el sistema sanitari i la seva gestió, però admet la necessitat de millora en termes de transparència i d’avaluació i, entre les recomanacions, inclou que es publiquin totes les contractacions de serveis sanitaris i que es garanteixi una transparència total en la valoració dels plecs de clàusules i els criteris d’adjudicació en els contractes sanitaris; que es doni compliment efectiu a les lleis d’incompatibilitats d’alts càrrecs i personal al servei de la Generalitat, i que els contractes entre el Servei Català de la Salut i els proveïdors assistencials, tant públics com privats, incorporin l’acceptació d’un codi de bon govern.
Pacte Nacional de la Salut
El 28 de febrer, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria la Moció 3/X, que insta el Govern a disposar d’un document de bases per al Pacte Nacional de la Salut per a la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic i universal de Catalunya, amb la participació de tots els agents implicats i els partits polítics. Fruit d’aquesta voluntat, el Govern, el dia 21 de maig, va aprovar la creació de la comissió, formada per representants dels diferents grups polítics amb representació parlamentària i dels diferents agents de salut que formen part del Consell Català de la Salut. Aquesta comissió es va constituir el 30 de maig i s’adscriu al Departament de Salut, el qual aporta la infraestructura i el suport logístic i tècnic necessaris per a desenvolupar les seves funcions.
Torna l’autogestió als Centres d’Atenció Primària
Els metges, les infermeres i els altres professionals del Centre d’Atenció Primària (CAP) Muralles de Tarragona, després de constituir-se en l’entitat de base associativa (EBA, societat limitada) Muralles Salut, van aconseguir que el Servei Català de la Salut (CatSalut) els adjudiqués el 23 de maig de 2013 l’autogestió del seu centre de treball, que fins llavors gestionava l’empresa pública Gestió i Prestació de Serveis Sanitaris (GiPSS). Durant tot el procés de l’EBA Muralles Salut, l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA), el Col·legi de Metges de Barcelona –promotor del model a Catalunya– i el Col·legi de Metges de Tarragona van assessorar els professionals implicats. El CAP Muralles té una població assignada de 18.070 persones i un pressupost anual de 2.388.910 euros.
Aquesta adjudicació va suposar de facto la reactivació de la fórmula de l’autogestió a Catalunya, que va ser implementada per l’executiu de Jordi Pujol (es va materialitzar en dotze centres) i paralitzada pel Govern tripartit el 2003. A més, va significar la primera adjudicació d’un centre que ja estava en funcionament (en els altres dotze casos sempre van ser centres de nova creació). La Comunitat de Madrid va adoptar l’experiència catalana per portar-la a la pràctica en 21 centres de salut, tot i que va començar una experiència pilot només en quatre centres.
Salut posa en marxa les RAT
El Departament de Salut de la Generalitat va informar oficialment el 6 de juny del projecte RAT (reordenacions assistencials territorials) del Servei Català de la Salut, en el marc del Pla de Salut de Catalunya 2011-15. L’objectiu principal de la RAT és garantir l’accessibilitat i l’equitat en resultats de salut tenint en compte l’equilibri territorial i la sostenibilitat del sistema sanitari i els lideratges clínics, amb eficiència i optimització de recursos. Per a fer-ho, cal reassignar la cartera de serveis territorials, afavorir fórmules de gestió integrades i coordinades entre les diferents organitzacions del territori, potenciant la cooperació i la col·laboració entre serveis i dispositius assistencials, i que la xarxa de serveis passi a ser un sistema de serveis en xarxa, fet que permetrà l’evolució del sistema sanitari.
La xarxa de salut mental de Girona
El projecte Refinement (Research on Financing Systems Effect on the Quality of Mental Health Care) es va iniciar fa dos anys, amb finançament de la Comissió Europea dins del programa 7th Framework, per comparar i estandarditzar els diferents sistemes de finançament i avaluar el funcionament de l’atenció de la salut mental a Europa. En els resultats publicats aquest 2013, la Regió Sanitària de Girona, el territori de Hampshire (Anglaterra) i Verona (Itàlia) són les àrees que tenen un model d’atenció a la salut mental basat en el desplegament de recursos comunitaris propers a la població.
El Refinement també va posar en evidència que les taxes de reingrés observades després de l’hospitalització psiquiàtrica aguda per als intervals de 7, 30, 90 i 180 dies té variacions importants entre els diferents països, i la Regió Sanitària de Girona obté les taxes de reingrés més baixes (el 18% davant el 40% europeu) i la taxa de continuïtat assistencial postalta hospitalària més elevada (el 90% enfront del 57% de mitjana europea). És a dir, que el 90% dels usuaris que han ingressat en una unitat de pacients aguts o subaguts de salut mental continuen el tractament als centres de salut mental comunitaris. De fet, la demarcació de Girona figura com l’àrea europea on la utilització de recursos hospitalaris és més baixa (l’1,17/1.000 h versus el 3/1.000 h a Europa).
El Nobel, per a l’estudi dels processos de transport cel·lular
El premi Nobel de fisiologia o medicina va guardonar James E. Rothman, Randy W. Schekman i Thomas C. Südhof pels seus descobriments de la maquinària molecular que regula el trànsit vesicular, considerat un sistema de transport fonamental en les cèl·lules. Cada cèl·lula és una fàbrica que produeix i exporta molècules, i el seu funcionament en el cos depèn del fet que hi hagi les molècules correctes en el lloc i en el moment adequats. Així, algunes molècules han de ser exportades fora de la cèl·lula, mentre que d’altres són necessàries en llocs específics dins de la cèl·lula. Aquestes molècules es transporten per mitjà de la cèl·lula en petits paquets anomenats vesícules. Els tres guardonats han descobert els principis moleculars que governen el sistema pel qual aquesta càrrega és lliurada en el lloc correcte i en el moment correcte en la cèl·lula. Si no funciona el sistema de transport vesicular, essencial per al funcionament i la supervivència cel·lular, la cèl·lula deixa de ser una màquina biològica complexa i precisa i es col·lapsa i provoca un caos.
Schekman (Universitat de Califòrnia a Berkeley) va descobrir un conjunt de gens necessaris per al trànsit vesicular; Rothman (Universitat de Yale) va revelar la maquinària de proteïnes que permet que les vesícules s’uneixin a les seves dianes per a permetre la transferència d’aquesta càrrega, i Südhof (Universitat de Stanford) va descobrir com els senyals ordenen emetre la seva càrrega amb precisió a les vesícules.
D’altra banda, Josep Sánchez de Toledo, cap d’Oncologia Infantil de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, de Barcelona, i pioner en trasplantaments pediàtrics de medul·la òssia a l’Estat espanyol, va ser reconegut amb el XIII premi Català de l’Any que atorga El Periódico i Televisió de Catalunya.