Les desigualtats socials i territorials de Mèxic, la devaluació del peso i la corrupció van ser alguns dels factors que van afectar la popularitat del president Enrique Peña Nieto
© Presidencia de la República Mexicana
El tercer any de la presidència d'Enrique Peña Nieto, que marca l'equador del seu mandat, no va ser fàcil per a ell, ni sobretot per a la majoria de la societat mexicana, amb una pobresa a l'alça.
Durant el 2015 la desigualtat social entre els mexicans es va incrementar, però també la desigualtat territorial entre els estats del nord, i sobretot els fronterers als Estats Units, i els estats del sud, fronterers amb les repúbliques centreamericanes.
Aquest fet va fer caure la popularitat del president, tendència que es va accentuar amb un nou escàndol immobiliari, que el va esquitxar tant a ell com a alguns membres de la seva família i també del Govern. Per a acabar-ho d'empitjorar, algunes de les reformes impulsades els anys anteriors, en àmbits com l'energia o el petroli, no van acabar de donar els resultats esperats. Tampoc la devaluació del peso, decretada el 2014, per tal d'atreure les inversions estrangeres, no va rellançar l'economia i, de retruc, va encarir un 30% la compra de les importacions. Finalment, la caiguda del preu de petroli va tenir un impacte negatiu directe en la reforma econòmica impulsada per Peña Nieto: va refredar les expectatives de la inversió estrangera en aquest sector econòmic. Així, en la primera de les subhastes que es van fer, al mes de juliol, només dues de les catorze concessions es van concedir, i en la segona, es van concedir tres de les cinc ofertes.
Però a aquesta constatació negativa, cal afegir-hi la percepció immutable que es té de Mèxic com un país on la corrupció continua ben present, on les reformes liberalitzadores impulsades per Peña Nieto, malgrat ser vistes en positiu, trigaran a tenir efecte i per descomptat la permanència de la xacra dels càrtels de la droga i de la seva guerra amb les autoritats mexicanes i entre ells mateixos. Una guerra que els economistes consideren que provoca una pèrdua anual de l'1% del PIB del país.
En termes polítics, aquesta percepció poc optimista es va confirmar en les eleccions del mig mandat, celebrades el 7 de juny, en què es van escollir uns 2.000 càrrecs tant en l'àmbit federal com en el local. Els tres partits principals van perdre escons. El governamental Partit Revolucionari Institucional (PRI) va aconseguir 203 diputats (-9) i el 29% del vot popular, mentre que el dretà Partit d'Acció Nacional (PAN), 108 (-6) i el 21%. Més forta va ser la caiguda de l'esquerrà Partit de la Revolució Democràtica (PRD), amb 56 escons (-48) i amb el 10,87% del vot popular, producte d'una divisió prèvia que va donar lloc a la formació del nou Moviment de Regeneració Nacional (MORENA), encapçalat per l'antic líder del PRD i carismàtic polític Andrés Manuel López Obrador, conegut com AMLO, i que va obtenir 35 diputats i més d'un 8% del vot. D'altra banda, el Partit Verd Ecologista va obtenir 47 escons, però el 6,91% del vot popular. La resta d'escons es van distribuir entre candidatures minoritàries, i un independent.
Pel que fa a les eleccions a governador, el PRI es va imposar en sis dels deu estats on també es van escollir governadors, però va destacar la victòria, per primera vegada, d'un candidat independent. Jaime Rodríguez Calderón, conegut popularment com el Bronco, va aconseguir el 48,8% dels vots, i va derrotar els candidats del PRI i del PAN per esdevenir nou governador de l'estat de Nuevo León, situat al nord, i el segon més ric del país. Rodríguez Calderón va ser durant molts anys membre del PRI, i com a tal va ser diputat estatal, diputat federal i president municipal de García, abans de presentar-se com a independent a les eleccions per a governador; la seva actuació contra els narcos li va comportar ser víctima de dos intents d'assassinat.
Naturalment, un altre dels temes que va centrar una part de l'atenció pública, fins i tot en l'àmbit internacional, van ser les investigacions per a aclarir la desaparició i la mort dels 43 estudiants d'Ayotzinapa, que es va produir al setembre del 2014 a la ciutat d'Iguala. La versió oficial va ser clarament qüestionada per un informe elaborat pel Grup Interdisciplinari d'Experts Independents (GIEI), encarregat per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), amb el vistiplau de l'Estat mexicà. Les conclusions, presentades al mes de setembre, després de sis mesos de treball, apuntaven la necessitat de corregir les deficiències i les incongruències de la versió oficial, acabar les investigacions pendents, determinar la violació de drets humans, interrogar responsables clau, etc. No hi ha cap mena de dubte que aquesta tragèdia ha marcat de forma profunda la percepció que es té de Mèxic, com un estat on la violació dels drets humans és comuna i on les autoritats polítiques i policials fan poca cosa per a impedir-ho.
També va tenir un important ressò mediàtic la fugida d'una presó federal del capo Joaquín Guzmán Loera, o Chapo Guzmán, de 60 anys, la nit de l'11 al 12 de juliol. Cap del càrtel de Sinaloa, enemic públic número 1 fins a la seva detenció, al febrer del 2014, la seva fugida va aixecar una enorme indignació tant a Mèxic com també als Estats Units. Ja en una ocasió, el 2001, després de passar prop de nou anys a la presó, també va fugir amb la connivència de 15 funcionaris penitenciaris.
A banda d'aquest esdeveniment, la guerra contra els càrtels va aconseguir notables èxits amb la detenció de dos importants caps de càrtel. Així, el 27 de febrer, va ser capturat Servando Gómez Martínez, la Tuta, de 49 anys,cap del càrtel dels Caballeros Templarios, i antic mestre, que destacava pels seus discursos enregistrats a internet i àmpliament distribuïts per la xarxa. Pocs dies després, el 5 de març, va caure Omar Treviño Morales, Z-42, de 41 anys i cap dels Zetas, un càrtel en descomposició, però que anys enrere va destacar per la seva violència inaudita. Tot i aquests dos darrers èxits policials, la narcoviolència ja ha provocat els darrers anys entre 100.000 i 120.000 morts. A més, la caiguda de caps veterans està produint l'auge de nous grups més petits, sense connexions internacionals, molt violents i que lluiten per cada pam de territori sense cap mena de contemplació, recorrent també al segrest, el robatori de cotxes, l'extorsió, el tràfic de blanques, etc. D'aquesta manera s'està produint un canvi generacional i cultural produït paradoxalment per l'eficàcia de la repressió de l'Estat.
Pel que fa a les sempre complexes, però cada cop més intenses, relacions entre Mèxic i els Estats Units, van destacar dos fets. El primer va ser l'impacte de l'anunci fet pel president Obama, a la darreria del 2014, de la signatura d'una ordre executiva que permetia a aproximadament el 45% dels immigrants il·legals, molts dels quals d'origen mexicà, residir i treballar legalment als Estats Units, i eliminava, per tant, la possibilitat de la seva deportació en qualsevol moment. El segon van ser els atacs continus del candidat republicà, Donald Trump, contra els mexicans residents als Estats Units, i també directament contra l'Estat mexicà, i la promesa de construir una mur "de debò" a la frontera entre els dos estats.
Finalment, cal assenyalar, al marge d'altres successos, sobretot de caràcter natural o meteorològic, la mort de 8 turistes mexicans a Egipte, produïda al mes de setembre, quan un helicòpter d'atac Apatxe de l'exèrcit egipci va disparar contra un comboi format per quatre vehicles a l'àrea de Wahat, al desert occidental, confonent-los amb insurgents.