Mèxic es va veure afectat per diverses catàstrofes naturals, particularment per inundacions i terratrèmols, com el que es va produir el 7 de setembre a Chiapas
© Presidencia de la República Mexicana
Probablement, un dels fets que més va marcar la societat mexicana al llarg d’aquest any va ser la presidència de Donald Trump als Estats Units, i les repercussions que va tenir en les relacions bilaterals i també en els milions de mexicans que viuen al nord de la frontera. Com es recordarà, la campanya presidencial de l’any anterior va ser aprofitada per Trump per a posar al bell mig del debat, dos temes que afecten directament Mèxic: la construcció del mur i l’expulsió dels immigrants il·legals establerts als Estats Units, mexicans de naixement molts d’ells, als quals també cal afegir els seus fills, ja nascuts al nord, i molts dels quals, de fet, hi han viscut tota la seva vida. Això va fer que les relacions entre els dos països hagin travessat moments difícils, com va passar a principi d’any, al mes de gener, immediatament després de la presa de possessió de Trump, quan el president mexicà, Enrique Peña Nieto, va cancel·lar la seva visita a Washington, per les intencions de Trump d’iniciar de manera immediata la construcció del mur. Superada la crisi, en gran part perquè el Congrés nord-americà no va concedir al Govern Federal els recursos econòmics necessaris per a impulsar la construcció del mur, no va ser fins al mes de juliol que ambdós presidents es van trobar per primer cop, a Alemanya. Un fet del tot inhabitual, ja que és costum que la primera sortida internacional d’un nou president de qualsevol dels dos estats sigui a l’altre país, com una manera de reforçar-ne la relació mútua i el veïnatge, que s’estén al llarg de més de 3.200 km de frontera.
A banda de les relacions bilaterals amb el veí del nord, Mèxic va viure també un any convuls per diversos motius, d’entre els quals va destacar el de la proximitat de les properes eleccions presidencials el 2018, la qual cosa va convertir el 2017 en un any de preparatius i de preses de posició entre els diferents partits i coalicions, i d’aparició de nous candidats que van buscar la seva nominació per als comicis. Concretament, el precandidat que va tenir més suports va ser un veterà de la política mexicana, Andrés Manuel López Obrador, conegut com Amlo, que es presentarà per tercer cop al capdavant del Movimiento de Regeneración Nacional (MORENA), de caràcter social i d’esquerres i que és particularment fort a Ciutat de Mèxic. Pel Partido Revolucionario Institucional (PRI), dos ministres de l’actual Govern de Peña Nieto van optar a la nominació, el d’Interior, Miguel Ángel Osorio Chong, i el d’Hisenda, José Antonio Meade. Per a liderar el Frente Ciudadano por México –una coalició en què participen, entre d’altres, el Partido de Acción Nacional (PAN), el Partido de la Revolución Democrática (PRD) i el Movimiento Ciudadano (MC)–, van destacar dos precandidats: Ricardo Anaya (PAN) i Miguel Ángel Mancera (PRD). També van aparèixer en escena dues candidates independents. D’una banda, Margarita Zavala, exmembre del PAN, i casada amb l’expresident mexicà Felipe Calderón, per la qual cosa va ser primera dama de Mèxic (2006-12) i, per tant, molt coneguda pels ciutadans, fet que va fer que en les enquestes obtingués resultats notables. I, de l’altra, María de Jesús Patricio Martínez, més coneguda com a Marichuy –indígena del poble nahua de Jalisco–, que va ser escollida, el 28 de maig, candidata en el Congrés Nacional Indígena, celebrat a San Cristóbal de las Casas (Chiapas), amb la participació de cinquanta-vuit pobles indígenes i del poble mestís.
El país també es va veure afectat per diverses catàstrofes naturals, particularment per terratrèmols i inundacions. El terratrèmol del 7 de setembre a Chiapas, de magnitud 8,2 a l’escala de Richter, va ser especialment devastador, ja que va provocar 98 morts i 900 ferits i va afectar més de 2.500.000 persones, també de les veïnes Guatemala, El Salvador, Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Hondures i l’Equador. Pocs dies després, el 19, un altre sisme de magnitud 7,1 va matar 370 persones i en va ferir més de 7.000, algunes de les quals a la mateixa capital federal.
Pel que fa a la violència provocada pels càrtels de la droga, el 19 de gener, Joaquín, El Chapo, Guzmán va ser extradit als Estats Units. D’aquesta manera, el líder del càrtel de Sinaloa, responsable de centenars de morts i que havia fugit dos cops de presons mexicanes d’alta seguretat, haurà de retre comptes al nord de la frontera de múltiples acusacions com blanqueig de divises, tràfic de drogues, segrest i assassinats. Significativament, la seva extradició es va produir el darrer dia del mandat de Barack Obama com a president dels Estats Units. La desaparició del Chapo de la primera línia va disparar una nova guerra entre bandes per ocupar el buit, particularment a Sinaloa, fet que va comportar un gran nombre de morts i la pràctica de barbaritats com el llançament de persones des d’avionetes. També va suposar la consolidació de nous grups criminals, com el Cártel Jalisco Nueva Generación (CJNG).
D’altra banda, el 15 de novembre, va ser detingut un dels responsables de la matança de setanta-dos immigrants centreamericans que es va produir el 2010 i que va commocionar el món sencer. Es tracta d’un líder dels Zeta, Martiniano de Jesús Jaramillo, conegut com a Pata de queso o Z-74.