L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari.
El risc creixent de l'exercici del periodisme
L'any va començar amb un atemptat terrorista contra un mitjà de comunicació francès. El 7 de gener, dos homes encaputxats van irrompre a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo i van començar a disparar a sang freda mentre cridaven: "Al·là és gran. Hem venjat el profeta." La publicació parisenca havia dedicat diverses cobertes caricaturesques a Mahoma. En l'atac van morir 12 persones, entre les quals hi havia, el director de la revista i 5 periodistes.
D'altra banda, les imatges de la mort d'una periodista i d'un càmera de televisió van donar la volta al món al final d'agost. Mentre els dos professionals d'una emissora afiliada a la cadena nord-americana CBS informaven en directe al comtat de Bedford, a Virginia, un home armat els va disparar. L'autor dels trets era un extreballador de la cadena que havia estat acomiadat i que es va suïcidar després de l'atac.
Dos episodis ben diferents que, a més a més dels periodistes que van morir en zones en conflicte, van mostrar els riscos creixents que suposa l'exercici del periodisme. Precisament al final d'any, coincidint amb el Dia Mundial contra la Impunitat dels Crims contra els Periodistes, la UNESCO va presentar un informe amb dades ben concretes: des del 2006 fins al final del 2015, 700 periodistes han mort assassinats. Per tant, de mitjana, cada cinc dies mor un periodista en l'exercici de la seva feina.
Telefónica compra Canal+
Telefónica va comprar Canal+ i va canviar el seu nom comercial pel de Movistar+
© Telefonica
Al mes de maig, PRISA, empresa editora d'El País, va anunciar la venda del seu 56% de Canal+ a Telefónica. L'operador global de telecomunicacions va pagar 707 milions d'euros i va passar a controlar el 100% de l'empresa audiovisual. Aquesta operació, que va ser analitzada amb lupa per la Comissió Nacional del Mercat de Valors per si fomentava el monopoli, té una gran rellevància per al present i el futur de la televisió de pagament a l'Estat espanyol.
Diverses raons expliquen la gran inversió de Telefónica. D'entrada, va canviar el nom comercial de Canal+ per Movistar+, i el va associar a la seva oferta de telefonia i connexió a internet. D'aquesta manera, va afavorir un primer objectiu de Telefónica, el d'augmentar el nombre de clients abonats a la seva oferta de telèfon, tant mòbil com fix, i de fibra, a la qual van afegir un ampli ventall de continguts. En segon lloc, la multinacional espanyola va aconseguir la cobertura universal a l'Estat espanyol de la televisió de pagament. Així, qualsevol usuari, independentment de la velocitat de connexió que arribi a la seva zona, pot accedir a Movistar+ a través del satèl·lit. D'aquesta manera els competidors de Telefónica, siguin operadors de telecomunicacions o de cable, ho tenen encara més difícil per a guanyar mercat arran de l'operació de Canal+.
De fet, arreu del món la batalla dels operadors de telecomunicacions no se centra únicament en les tarifes i la cobertura; cada cop tenen més rellevància els continguts. Aquesta tendència explica perquè la multinacional espanyola --que s'ha fixat en el model de Netflix-- va adquirir també els drets exclusius de sèries, de la fórmula 1 o de MotoGP.
Els drets del futbol també és un territori clau pel que fa al futur de la televisió. Des de feia vuit temporades, el Barça tenia un acord amb Mediapro, l'empresa que disposa del drets audiovisuals de la majoria de clubs de futbol espanyols, inclòs el Real Madrid. Tanmateix, al mes de juliol es va fer públic que el Futbol Club Barcelona havia decidit cedir els seus drets audiovisuals a Telefónica per a la temporada 2015-16. Per aquest acord, l'equip barcelonista va rebre 140 milions d'euros i un acord de patrocini publicitari amb el qual Telefónica i el Barça expandiran conjuntament la seva marca a l'Amèrica Llatina.
De totes maneres, el món dels drets del futbol a l'Estat espanyol canviarà en un futur immediat arran del decret llei que al
mes de maig va aprovar el Govern espanyol, pel qual es modifica el sistema de venda individual dels drets dels clubs per un sistema centralitzat. L'objectiu és garantir la viabilitat dels equips i que les competicions siguin més equilibrades.
Els moviments dels operadors de telecomunicacions i de les empreses que gestionen els drets esportius, que han de rendibilitzar les seves inversions milionàries, transformen la manera de consumir televisió. I també demostren que la televisió digital terrestre (TDT) està condemnada a ser residual com a manera de mirar la primera pantalla.
Periodisme i tecnologia
Molts diaris, com ara The Washington Post, van permetre visualitzar els seus continguts a través de Facebook
Els moviments de les grans empreses tenen una estreta relació amb les noves maneres de fer periodisme i amb l'emergència de nous models de negoci i fidelització de les audiències. L'oferta mediàtica no para de créixer i els ciutadans tenen moltes més opcions a l'hora d'escollir els continguts audiovisuals. Com adaptar el periodisme al nou ecosistema mediàtic va ser el gran tema de reflexió, debat i experimentació durant el 2015, tant en el món acadèmic com en el professional.
Les grans empreses periodístiques i les grans capçaleres de diaris, les televisions i les empreses de publicitat ja han incorporat al seu llenguatge conceptes com el periodisme interactiu, transmèdia ciutadà, de dades o mòbil. Finalment, es tracta d'adaptar el vell i bon periodisme a les possibilitats infinites que ofereix la tecnologia.
Durant l'any 2015, el diari britànic The Guardian va destacar per diverses iniciatives per a explicar les notícies de manera diferent i fomentar la participació. Per exemple, amb motiu del 125è aniversari de la novel·lista Agatha Christie, el diari britànic va proposar als lectors dissenyar la coberta del seu llibre preferit; també va proposar als usuaris de la seva versió interactiva identificar estadis de futbol d'equips britànics a partir de fotos històriques. Ambdues iniciatives van tenir una gran participació. D'altra banda, TheWashington Post, que el 2013 va ser adquirit per Jeff Bezos, propietari d'Amazon, va contractar més d'un centenar de periodistes i va teixir aliances amb Android i Apple, a més de fer visibles els seus continguts en plataformes com Twitter i Facebook. Si un fet caracteritza l'any, és la proliferació d'iniciatives digitals a càrrec de les empreses periodístiques, tant les velles com les noves, per a adaptar-se al món digital.
Premsa i diaris digitals
La indústria catalana de la premsa va mantenir la tendència a la baixa iniciada arran de la crisi del 2007. Les vendes de diaris van continuar baixant, els ingressos publicitaris van recuperar-se una mica, però de manera insuficient, i les versions digitals, malgrat créixer, tenen cada cop més competència i no van generar recursos suficients per a assumir els deutes.
De fet, moltes capçaleres tradicionals van continuar fortament endeutades amb diverses entitats financeres i algunes es van veure obligades a vendre bona part de les seves accions a altres grups. Així, el grup de comunicació que edita El Periódico va crear una nova societat mercantil per a aconseguir renegociar el deute amb la banca. La família Lara, vinculada al Grup Planeta, i l'empresari i editor mexicà Domingo Muguira es van aliar amb la família Asensio per a intentar reflotar el rotatiu, encara controlat pel Grup Zeta.
Al novembre, el Grupo PRISA, editor d'El País, a més a més de la venda de Canal+, va aprovar un increment de capital de 64 milions d'euros, que va subscriure International Media Group, una societat d'inversions controlada per un soldà de Qatar.
La Vanguardia, el diari del Grup Godó, va tancar l'exercici 2014 amb unes pèrdues de 3,1 milions d'euros després d'uns ingressos de 106 milions, el 8,6% menys que l'any anterior. Des del 2007, en què va facturar 219 milions d'euros, els ingressos del diari de la família Godó han caigut més d'un 50%. Altres mitjans del Grup Godó van teixir aliances i van recuperar professionals per a fer créixer projectes. En aquest context, al mes de maig, Mediaset España --que gestiona Telecinco, Cuatro i Energy, entre altres cadenes-- i el Grup Godó van tancar un acord pel qual Mediaset España, l'empresa de comunicació d'origen italià, va adquirir el 40% del capital d'Emissions Digitals de Catalunya, propietat del Grup Godó. L'objectiu de l'aliança va ser desenvolupar i potenciar la televisió privada a Catalunya de tal manera que els espais publicitaris de 8TV van passar a ser gestionats per Mediaset España.
Al final d'any el Grup Godó va renovar la imatge i els continguts del seu web. De fet, al final de juny, el periodista i exsubdirector de La Vanguardia, Jordi Juan, va tornar a l'empresa per a fer-se càrrec de l'edició digital del diari. El fitxatge de Jordi Juan va causar sorpresa, ja que acabava de ser nomenat conseller d'estratègia de la publicació digital El Singular, dirigida per Salvador Cot i rebatejada poc després com El Món.
Al desembre, Premsa Catalana, l'antiga editora del diari Avui, va aparèixer en la llista de gairebé 5.000 morosos feta pública per l'Agència Tributària. Ocupava el primer lloc entre les empreses periodístiques i productores audiovisuals amb un deute superior a 14,5 milions d'euros. També hi figuraven el Grupo Intereconomía, Radio Castilla i la productora Vértice 360.
La situació inhòspita de les velles empreses de comunicació es va accentuar amb l'aparició i la consolidació d'alguns diaris digitals. Al maig es va fer públic que José Antich, director de La Vanguardia entre el 2000 i el 2013, marxava del rotatiu barceloní. Poc després, Antich va anunciar la posada en marxa del digital El Nacional, que al final d'any va començar com a blog i al principi del 2016 tenia previst presentar el nou diari digital.
Al mes de setembre, es va presentar El Món, diari digital que recollia el testimoni d'El Singular. El procés de canvi es va endegar a l'abril amb la incorporació de Salvador Cot, que durant cinc va dirigir Nació Digital.El Món, editat pel grup Totmedia, a més de canviar el nom i el disseny va renovar i ampliar continguts per a fer un diari "lliure, obert i per a compartir", en paraules del seu director.
Precisament Totmedia, grup presidit per Ramon Grau, va anunciar pocs dies abans de cap d'any que una de les seves publicacions, Diari de Sant Cugat --setmanari de pagament--, s'acomiadava dels quioscos després de vint-i-tres anys. A partir del 8 de gener, la informació local serà coberta pel setmanari gratuït Tot Sant Cugat i per la seva versió digital.
Pel que fa a Nació Digital, la periodista Karma Peiró va prendre el relleu de Salvador Cot. La nova directora, que es va incorporar al principi de setembre, és una reconeguda professional especialitzada en internet i en periodisme de dades, que ha estat responsable de participació a La Vanguardia digital i directora i presentadora del programa Bits de nit a Catalunya Ràdio.
L'aparició de nous diaris digitals va ser un fenomen global. Pel que fa a Espanya, el periodista Pedro J. Ramírez, que al novembre va trencar les relacions professionals amb El Mundo per discrepàncies amb l'actual director, Casimiro García-Abadillo, va impulsar El Español, publicació dirigida pel periodista Jordi Pérez Colomé.
Pel que fa a les publicacions en paper, al mes de setembre es va presentar Ahora, un setmanari que aposta pel periodisme de reflexió i investigació impulsat per l'excol·laborador d'El País Miguel Ángel Aguilar.
El futur del servei públic
Els mitjans audiovisuals públics van viure un any convuls. La televisió pública de referència arreu del món, la BBC, va patir la pressió de la majoria absoluta conservadora al Parlament britànic. En el procés de renovació del mandat marc, que ha d'establir el servei públic a partir de l'any 2017, va rebre atacs pels seus costos i per la seva organització i estructura. L'emissora pública britànica va anunciar una previsió d'ingressar 210 milions d'euros menys entre el 2016 i el 2017 pel cànon que paga la ciutadania per a finançar l'ens públic. Aquest descens s'explica per l'increment de consum audiovisual a internet i una disminució de les llars que miren la televisió a la manera tradicional. Per a afrontar el descens d'ingressos, la BBC va decidir acomiadar el 5% de la plantilla, és a dir, un miler de treballadors.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va viure un any entre l'estabilitat i els sotracs. L'exercici del 2014 es va tancar amb un dèficit de 300.000 euros, signe d'estabilitat pressupostària respecte al dèficit d'11,2 milions d'euros del 2013. Però al juliol, l'Audiència Nacional va obligar la direcció de la CCMA a restituir als treballadors de TV3 les retallades del 5% dels salaris, imposades al gener del 2013 sota el concepte de reducció per l'acord de viabilitat en el treball. D'altra banda, a la tardor es va anunciar que els ingressos publicitaris de la CCMA, en descens en els darrers exercicis, s'havien incrementat el 6,9% en el primer trimestre. Tot i així, arran del trencament de la coalició Convergència i Unió, la CCMA va fer cessar Fèlix Riera com a director de Catalunya Ràdio. Riera exercia el càrrec des del 2012 i era militant d'Unió Democràtica.
Finalment, al mes de juliol, el ple del Parlament va aprovar la designació de Rita Marzoa com a nova membre del consell de govern de la CCMA, en substitució de Xavier Guitart, que el 2013 va assumir la presidència del Clúster de la Indústria Audiovisual de Catalunya. Rita Marzoa, periodista de Catalunya Ràdio, va ser proposada per Esquerra Republicana amb el suport de Convergència Democràtica de Catalunya.
Nova etapa a IB3 i RTVV
El Parlament balear va escollir el periodista Andreu Manresa nou director de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears
© CAIB
El resultat de les eleccions als parlaments de les Illes Balears i del País Valencià va provocar canvis en els canals autonòmics. El ple del Parlament balear va escollir el periodista Andreu Manresa nou director de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, amb el suport del Partit Socialista de les Illes Balears, Podem, Més, Gent de Formentera i el PI. Des de feia 25 anys, Manresa era delegat d'El País a les Illes Balears. D'altra banda, el nou Govern balear va permetre que al final d'any les Illes tornessin a rebre les emissions dels canals 3/24 i Super3/33 de Televisió de Catalunya, vuit mesos i mig després que l'anterior Govern de Josep Ramon Bauzà les suprimís.
Els canvis en el mapa polític també van afectar el futur de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV). Les Corts Valencianes van aprovar una llei que va derogar la supressió del servei de ràdio i televisió públiques i de dissolució i liquidació de la RTVV. La
nova llei, a més, va fixar un termini de vuit mesos per a aprovar el nou model de mitjans públics. D'aquesta manera, les Corts disposen de mig any per a dictar una nova llei que reguli els mitjans públics i que permeti reobrir els canals.
Televisión Española va tornar a ser objecte de crítiques per l'acomiadament de professionals. Al mes de gener, la presentadora d'El debat de La 1 a TVE a Catalunya, Cristina Puig, va rebre una carta d'acomiadament disciplinari. Els motius eren contínues objeccions a les instruccions rebudes i la seva negativa a la manera de fer certes gravacions. La periodista catalana va recórrer contra l'acomiadament i va guanyar el judici. Posteriorment va ser fitxada pel grup editorial RBA, on exerceix de directora de comunicació.
La televisió pública de l'Ajuntament de Barcelona, BTV, també va viure un any de transformacions. L'arribada de Sergi Vicente a la direcció de la cadena va suposar un impuls definitiu a un nou model de televisió basat en el concepte transmèdia i en l'elaboració de continguts per a diferents plataformes. Així, al mes de febrer, coincidint amb el Mobile World Congress, BTV va impulsar un informatiu elaborat amb telèfons mòbils. I al mes de maig, coincidint amb les eleccions municipals, va rea-litzar un debat entre els candidats amb gran participació de la ciutadania a través de les xarxes socials.
Nomenaments, aniversaris i pèrdues
Al principi de desembre, el consell d'administració i el consell editorial del diari Ara van designar Esther Vera nova directora del rotatiu fundat el 2010. La periodista badalonina va prendre el relleu de Carles Capdevila, que va renunciar al càrrec per malaltia. Des del 2011, Esther Vera era directora de comunicació del Departament d'Economia i Coneixement, i també havia treballat als serveis informatius de TV3 i Catalunya Ràdio, i havia estat corresponsal a París i a Washington del diari Avui.
Al maig, l'emissora de ràdio RAC1, líder d'audiència a Catalunya, va complir quinze anys. L'emissora del Grup Godó, en què col·laboren periodistes com Jordi Basté, Toni Clapés, Òscar Dalmau i Elisenda Camps, va ser l'única ràdio generalista privada que va emetre les 24 hores en català. També al maig, un programa pioner de Ràdio 4, L'altra ràdio, va celebrar trenta-cinc anys en antena. Dirigit i presentat pel periodista Cinto Niqui, el programa va néixer la temporada 1979-80 centrat en les telecomunicacions i la cultura audiovisual. Al juny, Vilaweb va celebrar els vint anys de la seva fundació amb un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
El 2015 van morir periodistes notables. Al principi de març, van desaparèixer Jordi Tardà i Francisco González Ledesma. Tardà era periodista i crític musical, presentador des del 1985 del programa de ràdio Tarda Tardà i creador de la Fira del Disc de Col·leccionista. González Ledesma, periodista i escriptor, va treballar a El Correo Catalán i a La Vanguardia. Era conegut per les novel·les policíaques i del gènere negre. L'any 1966 va formar part dels fundadors del Grup Democràtic de Periodistes.
Jesús Hermida, un referent de la història de la televisió a Espanya per la seva manera de fer, va morir al mes de maig a causa d'un infart cerebral. Tenia 77 anys i havia obtingut tres premis Ondas.
El 26 de juliol va morir la gestora cultural, escriptora i periodista Natàlia Molero. Tenia 55 anys. Era directora de la Casa de Cultura de Girona i col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació.